Resultats de la cerca

Possiblement fou deixeble de G da Palestrina El 1583 succeí a Bernardino Nanino com a mestre de capella a Sant Lluís dels Francesos a Roma, càrrec que exercí fins el 1591, i a partir d’aquest any i fins al 1594 desenvolupà la mateixa tasca al Collegium Germanicum Fou mestre de la capella privada del duc Giovanni Angelo de Altaemps, però se’n desconeixen les dates Succeí a G da Palestrina com a mestre de la Capella Giulia a Sant Pere del Vaticà entre el 1594 i el 1599, i fou cantor de la Capella Sixtina des del 1599 fins al 1624 Ordenat de sacerdot el 1595, exercí diversos càrrecs no musicals…

Se situà a Dalt Vila, en dos edificis cedits per l’Ajuntament d’Eivissa que corresponien a l’antiga universitat i a la capella del Salvador El 2001, després de diverses remodelacions, continua ocupant aquests espais i ha incorporat 1979 l’antic baluard de Santa Tecla De caràcter eminentment arqueològic, inclou materials procedents de les illes d’Eivissa i Formentera que cronològicament abracen des de la prehistòria a l’època islàmica Destaquen les colleccions d’art púnic, en especial les de motlles, terracuites, ous d’estruç i ceràmica El 1968 s’inaugurà el Museu Monogràfic del Puig des…

Vida i obra Fou cronista de la ciutat, president de la Societat Valenciana d’Heràldica i Genealogia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles La seva producció historiogràfica tingué un caràcter divulgatiu L’objecte de la seva activitat fou molt divers els clàssics valencians del s XV, el patrimoni artístic saforenc, l’elaboració d’estudis genealògics i heràldics i de rutes turístiques i l’edició de llibres, carpetes iconogràfiques i medalles commemoratives El seu fons personal es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Gandia Entre la seva obra destaquen els llibres següents,…

Dedicada a la traducció i l’elaboració de manuals i guies de programes informàtics, entre el 1987 i el 1993 residí a Barcelona per motius professionals, on prengué contacte amb la realitat catalana Els anys següents ha residit durant llargs períodes a Catalunya, parallelament a la seva adhesió creixent al moviment independentista català Membre de l’ Assemblea Nacional Catalana , en forma part del secretariat, i el 2015 i el 2016 fou la candidata més votada en les eleccions a aquest òrgan, dins del qual és coordinadora de la comissió d’incidència internacional Al gener del 2017 dimití el…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’…

Vida i obra Usà el pseudònim d’ Anselm Llull Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat 1992 amb la tesi Miquel dels Sants Oliver Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora publicada el 1993, ha collaborat en revistes com Randa , Lluc i Recerques i ha prologat diversos llibres d’història política La seva producció historiogràfica s’ha centrat en el període de la Segona República i el franquisme La seva obra El mallorquinisme polític 1840-1936 1975 constitueix una de les seves aportacions historiogràfiques més importants, tant pel contingut com pel període en què…

De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora també hi…

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…

Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…

Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data…