Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
pneumatoencefalografia
Visualització radiològica, ja en desús, del sistema ventricular i dels espais subaracnoïdals de l’encèfal, després de l’extracció del líquid cefalorraquidi i de la injecció d’aire.
cervell

Visió externa del cervell
© Fototeca.cat
Patologia humana
Part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers, i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l’home.
En aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani D’un pes lleugerament més gran en l’home 1160 g de terme mitjà que en la dona 1000 g, té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques cos callós, septum lucidum , trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns cissures…
cerebel

A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
Postmaduresa
Definició Es considera que un nounat és hipermadur , post-madur , o nascut postterme quan neix després de les 42 setmanes de la gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual de la mare Freqüència Aproximadament en un 12% dels embarassos el part es produeix després de les 42 setmanes de gestació Tanmateix, si bé es tracta d’un percentatge relativament alt, cal destacar que de vegades es tracta d’un error de càlcul en la data del part i que en la majoria dels casos no es produeixen complicacions derivades del retard del naixement, ja que només en el 10% del total es…
Tipus de contracció muscular
Hom podria dir que la funció dels músculs és de contreure’s, però aquesta afirmació requereix matisacions, ja que es podria concloure que un múscul quan es contreu s’escurça necessàriament i aconsegueix amb això un moviment, la qual cosa no té lloc en tots els casos, ja que hi ha diferents tipus de contraccions musculars Tota contracció muscular es produeix quan, després de rebre l’impuls elèctric oportú que desencadena l’acció, una o més fibres musculars es contreuen, sia escurçant-se i, d’aquesta manera, escurçant també el múscul, o augmentant llur tensió En el múscul llis i en el miocardi…
El que cal saber dels traumatismes potencialment greus
Els impactes directes contra el crani i els moviments bruscs del cap poden produir traumatismes crànio-encefàlics TCE, és a dir, alteracions en les estructures nervioses de l’encèfal Les lesions de la cara i del cuir cabellut solen ésser aparatoses, ja que les ferides sagnen molt i les contusions ocasionen una gran tumefacció, però això no significa que siguin necessàriament greus Davant d’un traumatisme cranial important, cal sempre tenir en compte que també hi pot haver una lesió de la columna vertebral Per això, cal bellugar l’afectat com menys millor, i si és imprescindible…
Símptomes i signes patològics del sistema nerviós
Patologia humana
El funcionament del sistema nerviós es pot alterar i donar lloc a una gran varietat de malalties i trastorns Segons les parts del sistema nerviós afectades, les alteracions es poden manifestar amb diversos símptomes , és a dir, molèsties subjectives que la persona que n’és afectada percep, i signes , que són les alteracions de la funció nerviosa susceptibles d’ésser percebudes tant per la persona que n’és afectada com per les altres Alteracions de la força muscular Les alteracions de la força muscular —és a dir, la disminució o pèrdua de la capacitat de contreure voluntàriament uns músculs…
Singlot
Patologia humana
Definició Hom anomena singlot un trastorn molt habitual que consisteix en una contracció involuntària i espasmòdica del diafragma que provoca una inspiració brusca seguida per un tancament sobtat de la glotis que obstrueix el pas de l’aire i origina un so gutural que n’és característic Se sol tractar d’un trastorn banal que es repeteix amb una freqüència variable durant alguns minuts, per bé que de vegades pot tenir causes més greus, i també pot repetir-se durant períodes prolongats Causes L’origen del singlot és variat, per bé que el mecanisme de producció és semblant en tots els casos…
Epilèpsia
Patologia humana
Definició L’ epilèpsia és una malaltia caracteritzada per l’aparició d’atacs sobtats en què s’esdevé un trastorn de la funció cerebral que es pot manifestar amb alteracions molt diverses crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència, alteracions sensorials, trastorns de la conducta o altres alteracions neurològiques els atacs epilèptics són reiterats, amb una freqüència molt variable en cada cas, i de curta durada Hi ha una gran varietat de trastorns en què es poden presentar ocasionalment episodis de convulsions o d’altres alteracions neurològiques, però no tots corresponen a l’…
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina