Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
ascorbinasa
Biologia
Botànica
Enzim vegetal que conté coure.
Catalitza l’oxidació de l’àcid ascòrbic vitamina C a àcid dehidroascòrbic, reacció que comporta la destrucció de la vitamina És un dels enzims del grup de les polifenolases que intervenen en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments fruites, hortalisses, etc La seva acció pot evitar-se escaldant els productes vegetals
pancreatitis crònica
Patologia humana
Pancreatitis produïda per causes similars a la pancreatitis aguda, però de curs més lent, que es manifesta a vegades amb accessos aguts (sobretot a causa de l’alcohol).
En progressar la malaltia minva la capacitat funcional del pàncrees, que secreta pocs enzims, i apareix esteatorrea i creatorrea i, finalment, s’instaura una síndrome de malabsorció Sovint es formen calcificacions en el pàncrees i es desenvolupa a poc a poc una diabetis mellitus per destrucció de les cèllules productores d’insulina
exsudat
Patologia humana
Humor més o menys fluid que surt d’una cèl·lula, d’un vas o d’un capil·lar per exsudació en els processos de tipus inflamatori i que es diposita en els intersticis dels teixits o en la cavitat d’una serosa.
És constituït per líquid plasmàtic, cèllules leucòcits polinuclears, limfòcits, cèllules tissulars, etc i productes de la degeneració i descomposició dels teixits inflamats Segons la formació i l’aspecte físic és anomenat albuminós, fibrinós, hemorràgic , etc En comparació amb un transsudat conté, sobretot, més quantitat de proteïnes i d’enzims, com la lacticodeshidrogenasa
Richard Willstätter
Richard Willstätter
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou professor a Zuric, Berlín i Munic Estudià la constitució de diversos alcaloides com la cocaïna i de la clorofilla, que obtingué 1906 per primera vegada Féu recerques sobre els enzims, les antocianines i els carotenoides El 1915 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre els pigments vegetals
Werner Arber
Biologia
Biòleg molecular suís.
El 1978 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb D Nathans i H D Smith, pels seus treballs en el camp de la biologia molecular, i especialment per la seva descoberta del sistema d’ enzims de restricció-modificació d’ Escherichia coli , que ha fet possible el desenvolupament de l’enginyeria genètica
John Howard Northrop
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Investigador i professor al Rockefeller Institute for Medical Research i a la Universitat de Berkeley, ha estudiat particularment els enzims digestius pepsina i tripsina aïllant aquesta darrera en forma cristallina i ha explicat els mecanismes de la bacteriofàgia Juntament amb els seus compatriotes Sumner i Stanley, obtingué el premi Nobel de química l’any 1946
recanvi metabòlic
Biologia
Procés continu per mitjà del qual es dóna una renovació constant dels elements que formen els components cel·lulars.
Això suposa el manteniment d’un equilibri dinàmic entre la síntesi i la degradació dels composts macromoleculars, com els enzims, les proteïnes, les bases nitrogenades, etc És especialment notable en cèllules i teixits que els calgui adaptar-se ràpidament a condicions canviants degudes, per exemple, a l’alimentació exògena, com el fetge i la mucosa intestinal
deterioració
Alimentació
Evolució d’un aliment que el porta a no ésser acceptable per al consum humà.
La inadequació per al consum pot ésser deguda a reaccions purament químiques entre els components enfosquiment no enzimàtic, a reaccions catalitzades pels mateixos enzims alteració enzimàtica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, a creixement de microorganismes alteració microbiològica d’aliments, a insectació, a contaminació per rosegadors o a pèrdua de la textura característica per canvi en el contingut d’aigua
Cyril Norman Hinshelwood
Química
Químic anglès.
Treballà en el camp de la cinètica de les reaccions químiques, per la qual cosa li fou atorgat, juntament amb Sem'onov, el premi Nobel de química del 1956 Són especialment rellevants els seus estudis de la cinètica química d’alguns enzims bacterians que han permès de caracteritzar com a adaptacions bacterianes determinats trets de la seva cinètica química
metahemoglobinèmia
Patologia humana
Acumulació patològica en la sang de metahemoglobina que es produeix per la transformació del ferro ferrós (Fe**) a ferro fèrric (Fe***) tot produint una desnaturalització de l’hemoglobina, que es torna incapaç de transportar oxigen als teixits.
En condicions normals aproximadament un 1% de l’hemoglobina es troba en forma de metahemoglobina diferents enzims asseguren la seva transformació permanent a hemoglobina funcional Les causes més freqüents poden ésser adquirides per tòxics, com clorats, anilines, nitrats i sulfamides, i constitucionals per un dèficit congènit de diaforases o per una anomalia hereditària de l’hemoglobina La manifestació clínica principal és la cianosi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina