Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
Sepultura del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Aquest enterrament es localitza al bell mig d’una vinya replantada fa poc, a uns 150 m de l’església romànica de Santa Maria del Grauet Long 1°37’10” — Lat 41°42’21” La petita església serveix de magnífic punt de referència per arribar a aquesta sepultura, puix que el gran bloc és visible si hom mira vers tramuntana Necròpoli Un gros bloc de pedra, després segurament de la penya veïna, serví per a excavar-hi un sepulcre amb els extrems arrodonits i amb la capçalera més ampla que el peu, amb el difunt mirant vers ponent F Baltà Un detall de la pedra on apareix excavada la sepultura,…
Francesc Jordà i Cerdà
Historiografia catalana
Prehistoriador.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, collaborà des d’aleshores amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València i es llicencià el 1936 Patí la repressió de la postguerra i cap al 1945 tornà a collaborar en els treballs del SIP Posteriorment, fou director del Museu Arqueològic de Cartagena 1950, cap del Servei d’Investigació Arqueològica de la Diputació d’Astúries 1952 i director del Museu Arqueològic d’Oviedo 1953 Es doctorà el 1955 amb el treball El Solutrense en España y sus problemas Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca des del 1962…
Oreneta de ribera
Àrea de nidificació de l’oreneta de ribera Riparia riparia als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Ocell estival i nidificador molt localitzat als Països Catalans En migració pot ser observat pràcticament arreu A Catalunya existeixen alguns nuclis reproductors a les conques del Segre, l’Ebre, el Fluvià, la Tordera, el Gaià i el Francolí Al País Valencià hi ha també nuclis reproductors a les conques del Túria, el Xúquer, el riu de Gorgos, el Vinalopó i, molt possiblement, en algún altre que no apareix reflectit en el seu mapa de distribució A les Balears s’observa només durant…
Sant Salvador del Vilot d’Alberola (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’absis i el parament del mur nord d’aquesta malmesa església ECSA - M Davín Les ruïnes de l’església de Sant Salvador són dins el recinte de l’antic vilatge del Vilot d’Alberola Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG067450 Història L’església parroquial del primitiu assentament d’Alberola fou cedida a l’abadia de Sant Pere d’Àger abans del 1179 En aquest sentit, l’“ ecclesiam de Alberola cum pertinentiis suis ” figura esmentada entre els béns confirmats a Sant Pere d’Àger en la butlla…
Castell de Palol Sabaldòria (Vilafant)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell F Tur Les restes del castell de Palol Sabaldòria són situades al costat de llevant de l’església de Sant Miquel i molt a prop seu Per tant, la situació i el camí per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat per a l’església Història L’any 1020 surt esmentat el lloc de Palol en el testament del comte Bernat Tallaferro de Besalú “ villa Palaciol ” Cal, però, esperar fins al segle XII, l’any 1167, perquè aparegui esmentat el castell “ castri de Palaciolo ”, quan surt citada la seva església castral, que era sufragània de la de Santa Llogaia d’Àlguema…
Gabriela Martín i Àvila
Historiografia catalana
Arqueòloga.
Professora d’arqueologia de la Universitat de València en la dècada del 1960 i de la Universitat Federal de Pernambuco a Recife Brasil des del 1969, és especialista en l’època romana a les terres valencianes Des dels anys d’estudiant universitària, com a alumna de M Tarradell, participà en els treballs de camp del laboratori d’arqueologia de la UV Entre altres jaciments, excavà a la ciutat iberoromana del tossal de Manises Alacant, al poblat ibèric de la Serreta Alcoi i a la cova Ampla del Montgó Xàbia Com a professora de la càtedra d’arqueologia i també com a collaboradora del SIP, el 1964…
minador
Entomologia
Dit de l’animal, especialment de l’insecte, que excava galeries a l’interior d’estructures vegetals, consumint sovint el parènquima de les fulles, les quals queden plenes d’una sèrie de línies translúcides característiques.
Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP)
Historiografia catalana
Servei d’arqueologia creat el 1927 per la Diputació Provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, el seu primer director, amb l’objectiu de disposar dels mitjans necessaris per a l’estudi i recuperació del patrimoni arqueològic valencià.
Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…
Artur Pérez-Cabrero i Tur
Historiografia catalana
Arqueòleg i periodista.
Fill d’Emili Pérez-Cabrero i Felices, coronel d’infanteria, realitzà els seus primers estudis a Eivissa, i després a Madrid i a Barcelona, on el seu pare havia estat destinat Després de la mort d’aquest, retornà a l’illa juntament amb la seva mare i la seva germana La seva afecció periodística el portà l’any 1890 a ser redactor dels setmanaris El Ibicenco i Ibiza Des de la fundació d’ El Coco , l’any 1890 per Bartolomeu de Roselló, formà part de la seva redacció i en fou el director 1890-92 El 1893 fou redactor d’ El Coco de Ibiza i collaborador assidu de Diario de Ibiza 1893-96, com també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina