Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Castell de Puigbalador
Situació Escassos vestigis d’aquest castell que corona el petit tossal que domina el poble de Puigbalador ECSA - A Roura Els vestigis del castell ocupen el cim d’un petit tossal que domina el poble de Puigbalador Des del castell es vigilava el pas del coll de les Ares, al nord, i l’altiplà capcinès, al sud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′ 55″ N - Long 2° 7′ 12″ E El poble de Puigbalador és situat al nord de Formiguera, a la dreta de la carretera D-118 que condueix al Donasà Des dels carrers del poble s’arriba amb facilitat al cim del turó on s’alçava el castell AB Història Document de la…
La plaga de la fil·loxera
Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…
Avià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineus (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central.
Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…
Formes de vida comunitària en un poblat talaiòtic
A les illes Balears són escassos els jaciments amb prou informació per a poder plantejar de manera generalitzada l'organització social i econòmica de les comunitats talaiòtiques L'assentament de son Fornés Montuïri, Mallorca Oriental és l'excepció que permet parlar de formes de vida prehistòriques, gràcies a les diverses analítiques de caire paleoecològic, artefactual i espacial que s'hi han pogut realitzar Planta de les estructures talaiòtiques de son Fornés, Montuïri GP-P / CM / JAS Els treballs arqueològics a son Fornés cobreixen el sector sud-oest del poblat, amb una superfície d'uns 700…
La mà d’obra
Art gòtic
Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…
Castell de Pals
Art romànic
Situació La Torre de les Hores, l’element més important que ha pervingut del castell F Baltà La Torre de les Hores, l’antiga torre mestra del castell de Pals, és al cim del turó on va néixer la població de Pals, damunt una roca Des del turó s’albira tot el pla dels voltants, cobert antigament, en una bona part, d’aiguamolls i d’estanys Mapa 334M781 Situació 31TEG121469 Per anar-hi, cal deixar la carretera que va de Palafrugell a Torroella de Montgrí i aparcar el cotxe a l’entrada del nucli antic de la població de Pals i enfilar-se pel carrer Major, o per algun altre carrer, fins al cim del…
SA Arnús-Garí (1910-1942)
Josep Garí i Cañas Josep Garí i Cañas nasqué a Mataró el 18 de març de 1854 El seu pare, Pere Garí i Puig, era un petit fabricant de gènere de punt, al qual no van anar gaire bé les coses A 15 anys, Josep Garí entrà de meritori a la casa d’Evarist Arnús, a Barcelona Allí es convertí en secretari de Miquel Mestre i Cabañes, que era l’apoderat del banquer i borsista, i, quan aquest es jubilà, esdevingué l’apoderat i home de confiança de Don Evaristo A partir d’aleshores visqué en un pis al passatge del Rellotge, núm 3, on hi havia les oficines del banc, conjuntament amb el seu pare i el seu…
L’orfebreria
Art gòtic
Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial cortesà o,…
Ensenyament 2012
Educació
Durant l'any 2012 es van produir notables desacords entre el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Educació, així com entre la Conferència de Rectors i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert A més de la política centralitzadora, enmig de la crisi econòmica, el Govern central no va permetre contractacions noves de professorat en cap nivell educatiu No es van poder cobrir les jubilacions i l'augment d'alumnat de 19000 a l'ensenyament no universitari va obligar a fer més hores i assignatures al professorat públic, tot i la reducció de sou, van crèixer les ràtios d'alumnes per professor…
La seda artificial
Primera màquina de filatura de fibra artificial, 1907 Cincuenta Años de la SAFA 1923-1973 La Societat Espanyola de Seda Viscose, controlada pels fills de Josep Vilà, produí per primera vegada fibra artificial a Catalunya i a l’estat el 1907 L’expressió seda artificial, avui prohibida, serà la que s’utilitzarà durant molts anys amb relació a les primeres fibres artificials tèxtils La seda era la fibra més fina i la més cara i en prendre-la com a exemple i model es volia valorar el que era, en realitat, un producte químic El primer a obtenir un fil artificial fou Louis Marie Hilaire Bernigaud…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina