Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Habitatge eremític de Cal Ferrers (Rubió)
Art romànic
Situació Detall del conjunt eremític amb uns forats excavats a la roca, destinats a fixar-hi les bigues de suport de la coberta, i una creu incisa a la pedra Jordi Enrich Per visitar aquest conjunt cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei anomenada de les Malloles, aturar-se al pla de Pedrafita i seguir a mà esquerra un camí carreter que mena a Cal Gabarró Vell A prop hi ha un mas abandonat i en runes que encara conserva en la dovella central de la porta d’entrada la inscripció de “Cal Farré” A uns 200 m a l’W, en un aflorament rocós i a una alçada de 700 m podem…
Federació Catalana d’Handbol

Partit celebrat el 2009 entre les seleccions de Catalunya i Egipte, organitzat per la Federació Catalana d’Handbol
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Organisme rector de l’handbol a Catalunya.
Es fundà el 1941, com a Federació Regional de Catalunya, i es refundà el 1982 El primer president oficial fou Pere Sust, però el primer que exercí realment el càrrec fou Josep Maria Farré 1943-49 El 1955, sota la presidència de José María Ceballos 1950-56, la responsabilitat de coordinar les activitats de l’handbol a Catalunya passà a mans de les delegacions provincials de la federació espanyola a Barcelona, Girona, Tarragona –creada un any més tard– i Lleida La delegació de Barcelona exercí oficiosament molts anys com a federació catalana Presidents de la Federació Catalana d’…
Els mosaics artístics dels Escofet
Anunci dels mosaics hidràulics Escofet Fortuny i Companyia a la Guía Consultiva, Indicador General de Barcelona 1890 L’any 1886, Jaume Escofet i Milà i Teòtim de Fortuny i Carpi constituïren l’empresa Escofet i Fortuny, SRC, amb l’objectiu de fabricar mosaics hidràulics No eren els primers a fer-ho Però la importància i la continuïtat de l’empresa en justifiquen la inclusió en aquesta obra, a més d’un caràcter que els distingirà l’associació d’alguns artistes amb l’empresa, encarregats del disseny dels mosaics Jaume Escofet havia nascut el 1862 al Pont d’Armentera Alt Camp Marxà de casa seva…
Aires del Montseny
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1901.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen del llibre, el primer que publicà una vegada tancat el conflicte amb la jerarquia eclesiàstica, es troba en el viatge que els redactors de la revista “La Creu del Montseny”, que el poeta dirigia, van fer al Matagalls el 1899, i representa el retrobament del poeta amb les terres d’on era originari, i d’on, durant els anys de conflicte, més aviat havia fugit Aquest retrobament té, des d’un punt de vista estrictament literari, una notable importància, perquè bastirà de records, de nostàlgia, el gir poètic dels darrers anys, que té una de les seves més…
Santa Eulàlia d’Éller (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Església molt alterada exteriorment, que tanmateix conserva la nau romànica, mutilada de l’absis primitiu ECSA - A Roura El poble d’Éller, on hi ha l’església de Santa Eulàlia, és al vessant dret del riu Duran, més amunt de Cortàs Mapa 35-10 216 Situació 31TDG008970 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que comença a 1, 5 km de Bellver en direcció a Puigcerdà i que passa per Cortàs RMAE Història La parròquia d’Éller apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document redactat segurament al final del segle X El capellà d’…
Sofia Puche i de Mendlewicz
Música
Pianista i pedagoga, de nom de soltera Sofia Puche i Lloré.
Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …
Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats (Montblanc)
Art romànic
Situació Façana de ponent amb l’antiga porta romànica, avui dia en desús ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és situada dins el nucli poblacional de la Guàrdia dels Prats Mapa 34-16418 Situació 31TCF473847 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal C-241, que surt de Santa Coloma de Queralt i es dirigeix vers Montblanc Uns 2 km abans d’arribar a la capital de la comarca, hi ha a mà esquerra el poble de la Guàrdia dels Prats FEB-ABC Història El lloc de la Guàrdia dels Prats es troba en un document fals que data del 1054, on apareix com a afrontació de puig de Barberà de la roca de…
Solidaritat Obrera

Capçalera de Solidaritat Obrera (segona època)
Història
Denominació aplicada l’any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona.
Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60— Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i…
Banc Català (1916-1935)
El Banc Català era una cooperativa de crèdit, constituïda el 25 d’abril de 1916, a Barcelona Feia crèdit personal i hipotecari als seus socis i acceptava dipòsits, als quals abonava un interès Tenia el domicili en un segon pis del núm 31 de la ronda de la Universitat Acció del Banc Català Hipotecari, 1924 El 1921 la societat cooperativa es convertí en anònima, amb el mateix nom, Banc Català SA, i el mateix domicili El Consell d’Administració estava format per Miquel Junyent i Rovira, Antoni Nebot, Artur Escudero, Enric Maynés i Marià Bordas, i el càrrec de director gerent requeia en Manuel…
Sílvia Munt i Quevedo

Sílvia Munt i Quevedo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu i directora teatral i cinematogràfica.
Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda Soldados de plomo 1983, de José Sacristán Sal gorda 1983, de Fernando Trueba …
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina