Resultats de la cerca

L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…

Constitueix una de les peces més significatives del teatre modernista català de tendència simbolista L’autor se cenyeix a un registre eminentment decadentista, sense cap connotació costumista, a diferència del que havia fet en altres peces coetànies, com L’alegria que passa 1898 o Cigales i formigues 1901 El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles emmalaltides pel descuit» En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de manifest el…

Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…

El picot verd Picus viridis és, del seu grup, el més característic del bosc mediterrani, tot i que és més fàcil de sentir que no de veure Té el dors verd, el davant clar, el capell vermell i el carpó groc, molt visible en vol, així com les taques blanques de les ales Els mascles tenen tacat de vermell l’ample bigoti negre que els baixa cap al coll, de sota el bec L’exemplar de la fotografia mostra aquest caràcter i les taques del pit i la panxa característiques dels immaturs Noteu la disposició dels dits de les potes, peculiar dels picots El picot verd, tot i que nia típicament als arbres,…

Situació i presentació Limita al NE amb els municipis d’Osor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la Fontvella o de la Fontpicant Dins del terme hi ha prop d’un centenar de fonts d’aigua…

La distribució i la diversitat de la fauna La fauna de les zones de deserts freds i càlids posseeix, en general, molts trets en comú La fauna dels deserts es va desenvolupar en relació directa amb la formació de la fauna dels continents on es troben aquests deserts així, doncs, les peculiaritats diferenciadores de les faunes dels deserts són determinades, no sols per les característiques del clima, sinó també per l’aïllament dels territoris àrids provocats per les cadenes muntanyoses o per les regions humides Els massissos muntanyosos asiàtics, que es disposen bàsicament en sentit latitudinal…

Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…

Una de les orenetes més mal conegudes a casa nostra és la cua-rogenca, espècie cantonada a Andalusia i a l’Europa oriental, que posteriorment el 1950 començà a expansionar-se i el 1959 j a niava a Catalunya, mentre el 1965 ho feia per primer cop a la Catalunya Nord, en concret a Banyuls de la Marenda S’estabilitzà ben aviat en el seu avenç, que en els casos de la Catalunya continental i la Catalunya Nord s’ha realitzat pel litoral, mentre que la situació a la regió de Castelló sembla que és diferent i penetra per les serralades més interiors La situació actual arreu dels Països Catalans és la…

L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…