Resultats de la cerca
Es mostren 1412 resultats
Francisco de Paula del Villar y Lozano
Part superior de la façana de la basílica del monestir de Montserrat, obra de Francisco de Paula del Villar y Lozano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876 i del primer…
Clara Segura i Crespo

Clara Segura i Crespo, a l'obra La rosa tatuada (TNC, 2014)
© May/Zircus-TNC
Teatre
Actriu.
Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar Jordi Dandin 1999, de Molière Refugi 2003, de Jessica Goldberg Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles, Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg Conillet 2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 2002, i…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
Joaquim Gomis i Serdañons
Fotografia
Fotògraf.
Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920 Molt ben relacionat amb ambients de l’avantguarda catalana, fou membre fundador de l’ ADLAN 1932, i després de la Guerra Civil de 1936-39, del Club Cobalto 49 1949 Feu una llarga sèrie de fotografies de l’obra d’ Antoni Gaudí 1930, que contribuïren a la seva revalorització estètica Molt amic de Joan Miró , en 1940-48 el fotografià regularment en plena activitat Tingué igualment bona amistat amb Alexander Calder , Picasso i Paul Éluard , i treballà per a marxants tan importants com Aimé Maeght o Christian Zervos El 1951 obtingué…
Bellesguard
La residència Bellesguard
© Fototeca.cat
Història
Antiga residència reial construïda el 1408 a l’antiga torre de Vallblanc, de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona), en ésser adquirida pel rei Martí.
Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades 1409, beneïdes pel papa Benet XIII, i la convertí en la seva residència d’estiu Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars 1422 Antoni Gaudí en convertí les ruïnes en una residència privada 1900-09, que no conserva gairebé cap rastre de l’obra antiga Tanmateix, Gaudí hi introduí alguns elements del gòtic inspirats en l’original i restaurà les restes…
Antoni Miró
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador de moda i empresari.
S'inicià en la sastreria familiar i l’any 1968 obrí la primera botiga, Groc, que venia peces dissenyades per ell El 1976 creà una marca pròpia, Antoni Miró, per a home i dona, amb la qual els seus models aconseguiren una àmplia difusió internacional L’any 1986 fundà Antoni Miró SA, i el 1990, amb Hermenegildo Zegna, la Societat Internacional Antoni Miró, SL Realitzà desfilades per tot el món i dissenyà vestuaris per encàrrec, com ara el de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el dels films d’alguns directors, com Bigas Luna Caniche , 1979 Des de la meitat dels anys noranta,…
Josep Maria Carandell i Robusté
Literatura catalana
Escriptor, germà de Lluís Carandell i Robusté.
Estudià a Barcelona i després a Hamburg i Munic Residí a Alemanya i també al Japó Fou professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre La seva obra, majoritàriament escrita en castellà, se centrà en l’assaig de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys Peter Weiss, Poesía y verdad 1968, Las comunas Alternativa a la familia 1972 i Hermann Hesse y su obra 1977 Escriví poesia Vísperas de San Juan 1978 teatre en català La cançó de les balances 1977, Violeta 1980 i A les 20h futbol 1980 i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona Guía secreta de Barcelona…
,
Piazzola sul Brenta
Ciutat
Ciutat de la província de Pàdua, al Vèneto, Itàlia.
Fàbriques de jute i seda Estació ferroviària Gaudí d’una gran importància cultural als s XV-XVII, en poder de la família Contarini
Micerí

Tríada de Micerí, grup format pel faraó Micerí la deessa Hathor (esquerra) i la divinitat del nomós de Cinòpolis
Història
Sisè faraó de la dinastia IV (~2533-2505 a C).
Bastí la tercera piràmide, la més petita, del grup de Gizeh Gaudí, sembla, d’una bona reputació, a diferència de Kheops i Kefren
trabeata
Teatre
Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.
En llatí s’anomenà fabula trabeata D’ambient burgès i caràcter còmic— sense caure, però, en la grolleria—, gaudí d’una vida molt limitada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina