Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
quilòpodes

Insecte quilòpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Subclasse de miriàpodes que comprèn individus amb el cos allargat, estret i de mida molt variable, aplanats dorsiventralment, segmentats i amb un parell d’apèndixs acabats en ungla a cada segment.
El cap conté un parell d’antenes llargues, amb 12 artells o més, un parell de mandíbules i dos parells de maxilles presenta també un nombre variable d’ocels, que poden ésser fusionats o bé absents en certes espècies, i dos òrgans sensitius l’òrgan de Tömösvary i l’òrgan frontal El tronc conté gonopodis a l’extrem posterior, espiracles dorsals en l’escutígera o laterals en el centcames, que condueixen a tubs traqueals ramificats, un parell d’urpes prènsils, acabades en una ungla verinosa, i 15 o més potes marxadores Tenen sexes separats i fecundació interna el desenvolupament és anamòrfic en…
asteroïdeus
Zoologia
Classe d’equinoderms eleuterozous, correntment anomenats estrelles de mar.
És integrada per individus generalment petits de 5 a 30 cm de diàmetre, de simetria fonamentalment pentaradiada, amb el cos de forma pentagonal o bé estrellada amb cinc braços que s’insereixen àmpliament en una regió central o disc A la part inferior d’aquest disc cara oral o ventral es troba la boca, en posició central, i a la superior cara aboral o dorsal, en diferents interradis, se situen la placa madrepòrica i l’anus Els braços, per la cara oral presenten un solc en el qual es disposen dues o quatre fileres d’ ambulacres aparell ambulacral a l’extremitat, una mica aixecada sempre,…
Innervació
Anatomia humana
En la pell hi ha nombroses fibres nervioses que transmeten impulsos nerviosos, tant des de la pell al sistema nerviós central com en sentit invers Els nervis que transmeten estímuls procedents del sistema nerviós central es localitzen en el derma i l’hipoderma Innerven les glàndules sudorípares, els vasos sanguinis i els músculs erectors dels pèls, tot controlant l’acció d’aquestes estructures D’altra banda, en l’epidermis hi ha nombroses terminacions lliures de fibres nervioses que, en ésser estimulades, originen impulsos nerviosos que es transmeten al sistema nerviós central i generen la…
andrologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia la morfologia i la funció de l’aparell genital masculí i les seves anomalies.
Exploració vaginal
Patologia humana
L’ exploració vaginal , consistent en la inspecció i la palpació de la vagina, és el mètode d’exploració més senzill i un dels que aporten més informació en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení Aquest mètode permet d’observar directament les alteracions que es localitzen a la vagina i la part més externa del coll uterí, que es troba al conducte vaginal, i també determinar altres trastorns dels òrgans genitals interns Una part de l’exploració vaginal és el tacte vaginal , consistent en la introducció dels dits de l’explorador en la vagina de la dona examinada…
trematodes
Zoologia
Classe de platihelmints amb el cos ovalat i de petites dimensions, generalment entre menys d’un mil·límetre i 10 mm, bé que poden arribar a fer 2 cm.
Van proveïts d’una o dues ventoses adherents, situades sobre una cutícula no quitinosa recolzada directament sobre una capa muscular Les ventoses poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives Sobre la cutícula hi ha implantats ganxos, pèls i espícules L’aparell digestiu s’ha reduït, a causa del parasitisme, respecte al dels turbellaris, i consta d’una boca anterior, en posició ventral o terminal i envoltada generalment per una ventosa, seguida d’una petita faringe, un curt esòfag i un intestí bifurcat en dues branques que s’estenen cap enrere, es ramifiquen…
El que cal saber de les berrugues
Patologia humana
Les berrugues són petites tumoracions de l’epidermis causades per una infecció vírica que poden presentar formes i grandàries diverses, però que tenen un origen comú Les berrugues són molt contagioses, tant per contacte directe com per mitjà d’objectes o roba que hagin estat en contacte amb les lesions És molt habitual que la persona afectada es contagiï d’altres zones del cos o que les transmeti a les persones amb qui conviu Com que les berrugues tendeixen a desaparèixer espontàniament després d’un període d’evolució molt variable, sovint hom no hi aplica tractament mentre no causin…
ou

Ous de granota de dues cèl·lules
Carolina Biological Supply Company (CC BY-NC-ND 2.0)
Biologia
Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o oligolecític és…
esterilitat
Biologia
Impossibilitat de tenir descendència en el procés de reproducció sexual.
Aquest fenomen pot tenir causes genètiques síndrome de Turner, síndrome de Klinefelter, etc, accidentals infeccions, irradiacions, manca d’òrgans reproductors, etc o unes altres causes plantes de fruits partenocàrpics, algunes castes d’insectes socials, casos d’hermafroditisme, etc En l’home cal distingir l’esterilitat fisiològica i la patològica L' esterilitat fisiològica pot ésser prepuberal, deguda a la manca de maduració dels espermatozoides o al fet de no haver-se iniciat l’ovulació, i postpuberal, quan hom arriba a l’andropausa i a la menopausa L' esterilitat patològica masculina té…
micoplasma

Mycoplasma pneumoniae
Microbe World (CC BY-NC-SA 2.0)
Biologia
Gènere d’organismes procariotes gramnegatius de la classe dels mol·licuts, de la família de les micoplasmatàcies.
Les espècies d’aquest gènere són constituïdes per organismes paràsits o patògens d’un ampli espectre d’animals i d’unes quantes desenes de plantes Les cèllules no tenen paret cellular, fet pel qual són pleomòrfiques Fan entre 150 i 300 nm de diàmetre, i les formes filamentoses arriben a diversos μm Totes les espècies són quimioorganòtrofes i aeròbiques facultatives La seva membrana cellular conté esterol, que el fa vulnerable als antibiòtics poliènics, bé que són resistents a la penicillina Presenten l’òptim de creixement a 37°C de temperatura i a 7,0 de pH Tenen un cicle vital complex Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina