Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
Bonastre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, situat en una petita vall encerclada pels contraforts de la serra del Quadrell.
Situació i presentació Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri de l’Alt Camp i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès els tres termes del Tarragonès, i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó també del Tarragonès El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader El terme comprèn el poble de…
Sant Marçal de Quarantella (Vilademuls)
Art romànic
Situació L’absis totalment llis és l’element més notable de l’església romànica, ampliada amb una capella lateral, un campanar i voltes noves F Tur El llogarret de Sant Marçal de Quarantella és format majoritàriament per masies escampades en un territori accidentat per serres poc elevades, amb petites valls i fondalades, a la capçalera de la riera de Siriana A la vora de l’església parroquial, al cim d’un serrat, hi ha unes poques masies, cap de les quals no és, avui, habitada permanentment Mapa L 39-12 296 Situació 31TDG893638 Hom hi pot arribar per la carretera local de Banyoles a la N-II o…
Sant Miquel de Pilzà (Benavarri)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, un edifici de la plenitud del segle XII que manté la tradicional decoració llombarda ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel de Pilzà és dins el recinte del que fou l’antic castell Mapa 32-12 289 Situació 31TBG921589 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església parroquial de Sant Miquel, que havia estat la capella castellera de la fortalesa de Pilzà, formà part integrant fins el 1956 del bisbat d’Urgell Una de les primeres mencions documentals indirectes d’aquesta església data de l’any…
Santa Perpètua de Mogoda
Art romànic
Situació Arcuacions i lesenes que ornaven el campanar a la capçalera d’aquesta església, ara molt modificada M Masagué L’església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda és al centre del nucli antic de la població, la qual és situada en una plana a la vora de ponent de la riera de Caldes, a 74 m d’altitud Dista 6 km de Sabadell L’església és emplaçada damunt d’un antic nucli de poblament d’època romana, i té adossades unes construccions parasitàries a la capçalera i al flanc de tramuntana que n’impedeixen la visió completa Mapa L37-15393 Situació 31TDF316987 Un cop situats a Santa Perpètua de…
Castell de la Clua (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Fortificació bastida aprofitant una balma situada a la part baixa d’un single que s’alça damunt del poble de la Clua G Viiarrúbias El poble de la Clua és situat a tocar d’un congost que separa la plana del Segre de la vall d’Ariet L’espluga on hi ha el castell és situada a la part baixa d’un cingle, orientat cap al sud-oest, damunt del poble actual Mapa 33-13328 Situació 31TCG358460 Des d’Artesa de Segre hem d’agafar la carretera de Baldomar D’aquesta població surt una pista de terra que porta fins a la Clua Un corriol embardissat va fins a les restes del castell JBM Història Les…
Arquitectes o ebenistes?
Anaven molt de pressa En un sol dia, exactament en un dia i una nit, aixecaven una església imposant Passava a la Rússia medieval i encara durant els segles XVII i XVIII, quan la comunitat havia fet el vot d’erigir un temple com a prometença en cas d’epidèmia, d’incendi o de mala collita En un no res, al cim d’un turó de vista privilegiada, o al bell mig del més escollit dels paisatges, sorgia l’església com per art d’encantament Era un portent, però no pas un miracle la construcció es feia de troncs, eren esglésies de fusta prefabricades De fet, les ciutats russes d’aquells temps eren…
Josep Vallverdú i Aixalà
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor.
El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…
,
El Modernisme excessiu
Els Quatre Gats Titelles i ombres xineses El primer projecte barceloní important de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch 1867-1956 va ser la Casa Martí, al carrer de Montsió, número 3 bis, carrer que porta el nom de l’antic convent de monges dominiques Abans havia treballat com arquitecte municipal de Mataró, però aviat es va establir a Barcelona i va involucrar-se en projectes de gran envergadura Les seves primeres obres van estar marcades per un estil força modernista La Casa Martí 1895-96, amb planta, dos pisos i golfes, n’és un exemple Els baixos d’aquest edifici van acollir la taverna Els…
Palau episcopal (Tortosa)
Art romànic
Situació Cambra de la primera planta de l’antic palau, mutilada per un envà, amb una columna que sosté dues arcades d’arc de mig punt ECSA - X Rollan L’antic palau episcopal romànic es troba al barri vell de la ciutat de Tortosa, dins de l’illa que comprèn tots els edificis del capítol de la catedral Aquesta illa es troba cercada pels carrers de la Creuera, Taules Velles, plaça de l’Olivera, la Suda i Costa de Capellans Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 L’edifici es troba en concret entre el carrer de la Creuera —números del 12 al 18— i el carrer del Palau popularment anomenat pati de la…
Tornabous
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Anglesola i Tàrrega L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina