Resultats de la cerca
Es mostren 445 resultats
Prudenci
Literatura
Poeta cristià i apologista.
Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense, però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians” Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon , ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs l' Apotheosis, sobre la divinitat de Crist l' Hamartigenia,…
collage
Art
Composició artística feta d’elements diversos (retalls de diaris, teixits, etc.) enganxats sobre tela o fusta.
Utilitzat com a tècnica bàsica en la creació artística contemporània, permeté a Picasso i a Braque un contacte directe amb el món sensible i marcà l’evolució vers el període del cubisme sintètic Uns altres cubistes J Gris, F Kupka, N Altmann, etc i els dadaistes en els quals canvià de sentit, puix que no pretenien la creació d’una obra d’art, sinó la destrucció se’n serviren K Schwitters, M Ernst i els surrealistes hi excelliren amb una gran imaginació En el període d’entreguerres i posteriorment, el collage ha permès d’incorporar tota mena d’objectes i de detritus industrials a la tela o a…
Pierrot Bidon
Arts de l'espectacle (altres)
Pseudònim de l’artista de circ francès Pierric Pillot.
El 1974 creà el Cirque Bidon i deu anys més tard el Cirque Archaos, en els quals donà mostres de gran imaginació amb les seves propostes de renovació del circ tradicional, entre les quals cal citar la substitució dels números amb animals per uns altres amb vehicles a motor Posteriorment, creà altres iniciatives circenses a diversos llocs del món Circus of Horrors de Harry Cotle & Dr Haze Gran Bretanya 1995, Circo da Madrugada al Brasil 1996, el Centre National des Acrobates de Guinée, a Conakry 1998, i Caiu do Ceu 2000, al Brasil El 2001 retornà a França i s’installà a Marsella i…
Bill Evans
Música
Pianista nord-americà, de nom real William John Evans.
Inicià la seva carrera com a acompanyant, i el 1956 edità el seu primer disc, New Jazz Conceptions Dos anys més tard entrà al grup de Miles Davis, si bé posteriorment actuà i gravà sobretot en trio Waltz for Debby , 1961, encara que també enregistrà peces per a piano sol Conversations with myself , 1963 i a duo amb contrabaix Intuition , 1974 Cal destacar així mateix el disc que feu acompanyant el cantant Tony Bennet el 1975 Evans fou un dels músics de jazz més influents de la seva generació, i ocupa un lloc preeminent entre els més admirats i imitats pianistes de la història d’aquest…
Modern Jazz Quartet
Música
Conjunt de jazz.
Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació definitiva Fora d’una…
representació
Filosofia
La imatge representada.
Segons el sentit que predomina en la percepció dels objectes hom parla de representacions òptiques , acústiques, etc així mateix, segons la forma que la representació adopta hom parla de representacions eidètiques i no eidètiques, conceptuals, afectives, volitives , etc Entre les diverses accepcions que la representació ha tingut al llarg de la història de la filosofia cal destacar, d’altra banda, els següents per a l’estoïcisme, és la presentació, directa o indirecta, de l’objecte a la ment en l’escolàstica és, o bé aquesta mateixa presentació —sensible o intellectual, i interna o externa— d…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la condició que…
Llegenda àuria
Literatura
Cristianisme
Col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze, composta entre els anys 1260 i 1266, titulada també Historia lombardica.
Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del segle XIII són posteriors els manuscrits de Vic segle XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat lingüística, hom hi troba uns trets…
,
Élisabeth-Claude Jacquet de la Guerre
Música
Compositora i clavecinista francesa.
Filla d’un fabricant d’orgues, aviat destacà pel seu talent musical Gaudí de la protecció del rei Lluís XIV, que l’encoratjà sempre en la seva carrera i li permeté que li dediqués algunes obres Feu nombrosos concerts de clavicèmbal per tot París Compongué peces per a aquest instrument, trios, sonates i un ballet, entre altres obres La seva òpera Céphale et Procris , tragèdia en cinc actes, s’estrenà el 1694 a la capital francesa Se’n conserven, a més, dos llibres amb cantates basades en l’Antic Testament Amb tot, la seva aportació més important és el Premier livre de pièces de clavecin 1687,…
Gregorio Sciroli
Música
Compositor italià.
Estudià amb N Fago i L Leo a Nàpols El 1752 era mestre de capella del príncep de Bisignano, i en 1753-57, director del Conservatori del Bon Pastor a Palerm Entre el 1747 i el 1757 compongué intermezzi i opere buffe per als petits teatres de Nàpols, Roma i Palerm Posteriorment treballà al nord d’Itàlia i escriví òperes més elaborades i ambicioses per als teatres de Pisa, Venècia, Milà i Bolonya Destacà també com a professor de cant i tingué entre els seus alumnes el cèlebre castrat G Aprile Les obres conservades de Sciroli mostren un compositor correcte en la forma i la tècnica, però sense…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina