Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
Marià Viada i Lluch
Economia
Periodisme
Marí i publicista.
Exercí com a inspector de la companyia de vapors Correos de Cuba 1899-1902 Afeccionat al periodisme, el 1903 entrà a la redacció de la revista comercial llatinoamericana editada a Barcelona El Mercurio , i a partir del 1919 en fou nomenat director Presidí la cambra de comerç espanyola a Tànger 1897-99, l’Associació de Periodistes de Barcelona 1915-1920, la Casa d’Amèrica 1919-1924 i la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1921-1926 Home emprenedor en el món comercial, formà part de diverses entitats, la Comissió Permanent de la Junta Nacional del Comercio de Ultramar i l’Instituto de…
Vasilij Kandinskij
Pintura
Pintor rus.
Influït per l’impressionisme, abandonà els estudis d’economia política i decidí de dedicar-se a la pintura Munic, 1896 Fou un dels iniciadors de l’art abstracte — Aquarella 1909 — i animador de Der blaue Reiter 1911 La seva pintura evolucionà de l’impressionisme fins el 1907 vers un fauvisme líric — La muntanya blava 1909 Guggenheim Museum, Nova York — i un expressionisme d’influència oriental 1910 Tot allunyant-se més i més de l’objecte, s’interessà per la forma 1920 i per les figures geomètriques El quadrat negre 1925 Guggenheim Museum, Nova York Reuní les seves teories…
sacerdot obrer
Cristianisme
Prevere catòlic que exerceix l’apostolat participant plenament en el treball i vida dels obrers.
Dependent indirectament de l’apostolat laic anàleg de la JOC 1925 i de l’experiència de sacerdots als camps nazis, sorgí de la consciència que França era país de missió el 1943 aparegué el llibre d’HGodin La France pays de mission i de les institucions Mission de France i Mission de Paris Sota la protecció del cardenal ESuhard, els iniciadors foren M-RLoew es féu descarregador al port de Marsella, el bisbe AAncel de Lió, RVoillaume, HGodin i d’altres L’actuació decidida a favor dels treballadors suscità aviat l’oposició del catolicisme conservador i foren prohibits per Roma 1955 i 1959 L’…
Simeon Polockij
Literatura
Religions orientals
Nom de religió de Samuil Gavrilovič Petrovskij-Sitnianovič, escriptor i eclesiàstic bielorús.
Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la…
Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó
Història
Quart senyor de la baronia d’Híxar.
Prengué part en les lluites de la Unió contra Pere III 1347, fou pres a la batalla d’Èpila i perdonat seguidament Lluità al costat del rei contra l’infant Ferran 1352 i a la guerra de Castella Ajudà el rei a alçar el setge de València i jurà la pau amb Navarra a Sos 1364 Amb Enric de Trastàmara, participà a la batalla de Nájera i fou pres 1367 Rescatat, fou un dels qui juraren la pau d’Almazán 1375 Ingressà a l’orde de sant Bernat, al monestir de Rueda, però intervingué encara activament a les corts de Montsó 1383-84 De la seva tercera muller, Isabel de Mesía o de Mejía, tingué el successor,…
Marià Ferrandis i Agulló
Literatura catalana
Periodista, comediògraf, narrador i poeta.
Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals…
Jacint Laporta i Mercader
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Molt actiu en el catalanisme literari de l’època, fundà el setmanari La Llar 1875 i la Revista Literària 1883-84, dirigí La Família Cristiana , i collaborà, entre altres publicacions a Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i L’Appel Catalan , de Berna Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de Sants i participà en els de Barcelona, dels quals fou mantenidor 1881, 1907, 1924 i 1929 Publicà Apuntes históricos de Sans 1880, Lo baró de Sant Roc 1885, les narracions historicocostumistes Memòries d’un soldat 1885, Els pastorets 1921, Novelles 1922 i Casolanes 1922, entre altres…
,
Juli Just i Gimeno
Història
Política
Literatura catalana
Polític i assagista.
Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la…
,
Jaume Queraltó i Ros
Metge.
D’idees republicanes, fou un dels iniciadors de l' Acadèmia d'Higiene de Catalunya , el 1892, i de l’Institut Mèdic Social de Catalunya, organismes que presidí Fundà una primera revista mèdica escrita en català, La Gynecologia Catalana 1898 El 1909 ingressà en l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Assolí popularitat en interessar-se pel tractament de la tuberculosi fou un dels organitzadors i president d’honor del Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi i en denunciar la tasca reaccionària del Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi Sense militar…
tetrahidrofuran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d’oxigen en la seva estructura.
És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina