Resultats de la cerca
Es mostren 1233 resultats
teoria sentit-text
Lingüística i sociolingüística
Teoria de la comunicació lingüística promoguda per Igor A.Mel’cuk.
Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals un contingut comunicat per senyals lingüístics anomenat sentit determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals
neogramàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística alemanya els representants de la qual foren anomenats Junggrammatiker
.
El seu manifest és el llibre d’Osthoff i Brugmann Morphologische Untersuchungen ‘Investigacions morfològiques’, 1878-90, on hom declara que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció, un dels punts sobre el qual polemitzaren més els enemics de l’escola neolingüística Tanmateix, a la pràctica ningú no ha dubtat mai de les lleis fonètiques l’error dels neogramàtics és que volgueren fer-ne un axioma, tot i que mai no han estat més que un postulat S'interessaren també per la llengua parlada, ampliant, en lingüística, la limitació de llurs predecessors a la llengua escrita…
Linguapax
Organització no governamental que té com a objectiu contribuir a preservar i promoure la diversitat lingüística arreu del món.
Presta una especial atenció a les llengües minoritàries i més vulnerables Considera la diversitat lingüística com un factor de pau i de comprensió i enriquiment interculturals Les seves activitats es desenvolupen en tres àmbits assessorament als governs estatals o subestatals, la participació en projectes de revitalització i normalització dirigits a les comunitats lingüístiques minoritàries, i l’elaboració de materials didàctics que difonen els valors de la diversitat lingüística i cultural Promou els intercanvis i la cooperació amb altres organitzacions i…
neolingüística
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística entesa com a reacció enfront dels neogramàtics (neogramàtica).
Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua
Institut de Sociolingüística Catalana
Institució adscrita a la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, creada el 1980.
Dedicat a la recerca sociolingüística, assessora el departament de Cultura Té una biblioteca especialitzada i es coordina amb altres institucions semblants Des del 1982 disposa d’una comissió assessora d’experts La seva feina consisteix a estudiar la situació sociolingüística catalana i a realitzar i emetre'n informes que la posin de manifest Així mateix actua sobre legislació lingüística i treballa en sistemes que permetin mesurar i avaluar l’evolució de la llengua catalana Fa un seguiment de la normativa i la jurisprudència sobre dret lingüístic i assessora la ciutadania en…
selecció
Lingüística i sociolingüística
Operació per la qual el qui parla escull una unitat lingüística en l’eix paradigmàtic.
Segons F de Saussure, cada anella de la cadena parlada —a qualsevol nivell d’anàlisi lingüística— ofereix la possibilitat d’una selecció, és a dir, que cada unitat de la cadena manté una relació de selecció amb les unitats capaces d’ésser commutades amb ella En la glossemàtica , la selecció designa una dependència unilateral d’elements lingüístics, talment que un d’ells en pressuposa un altre, però no al contrari Per exemple, la locució conjuntiva a fi que exigeix el mode verbal subjuntiu, però no al contrari
Servei d’Ensenyament del Català
Servei creat l’any 1978 per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d’assessorar les entitats educatives interessades en la normalització lingüística en matèria d’ensenyament del català.
El SEDEC també assessora i orienta pel que fa a l’aprenentatge de l’aranès i ha estat el principal impulsor dels Programes d’Immersió Lingüística a les escoles de Catalunya immersió lingüística El 1986 inicià la collaboració amb institucions i entitats homòlogues dels Països Catalans per a la normalització lingüística en l’àmbit de l’ensenyament no universitari Inclou el projecte Anselm Turmeda per a l’ensenyament de la llengua a l’alumnat procedent d’altres cultures i amb altres llengües per tal de facilitar la seva integració
acolliment lingüístic
Educació
Conjunt d’estratègies, recursos i actuacions adreçats a la integració de l’alumnat provinent de fora de l’àrea lingüística on es troba el centre educatiu.
Inclou la informació sobre la realitat lingüística del territori i l’ensenyament de la llengua a l’alumnat nouvingut
aparell fonètic
Fonètica i fonologia
Qualsevol mena de mecanisme emprat experimentalment per tal de mesurar determinats trets de la fonació lingüística, entesa com a procés complex de transmissió oral.
Els diversos aparells usats des de l’antiguitat es classifiquen, aproximadament i d’acord amb llur camp d’orientació, en articulatoris, acústics i auditius Entre els més moderns cal destacar el quimògraf , el laringoscopi , la laringe artificial, el palatògraf , el linguògraf, el cinematògraf de films radiològics i de llavis, com a aparells articulatoris destinats a qualificar els moviments i el treball dels òrgans de fonació en activitat lingüística Entre els d’investigació pròpiament acústica, cal anomenar el fonògraf —poc usat ja en l’actualitat—, el cromògraf i l’oscillògraf…
macedònic
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup meridional de la família lingüística eslava, parlada a la regió de Macedònia, amb parlants a l’estat (on és llengua oficial) i a la regió grega homònims, i a Bulgària.
Té tres dialectes septentrional, central i meridional Fins al s XIX, fou inclosa dins l’àrea lingüística búlgara, però a partir del 1878 la divisió política de Macedònia n'afavorí la diferenciació i la consolidació com a llengua literària després de la Segona Guerra Mundial Des del 1991 és llengua oficial de l’estat de Macedònia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina