Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
l’Aglí
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló i a la Fenolleda.
Neix a les Corberes, en territori llenguadocià, sota el pic de Bugarach, en un terreny calcari on abunden els fenòmens càrstics que provoquen, en determinades ocasions, importants crescudes a 2 km només del naixement del riu Després de travessar l’extrem occidental del Perapertusès, a l’indret de l’antic monestir de Santa Maria de Cuberes, el riu, tot abandonant el seu camí natural, obert cap a l’E, gira bruscament cap al S i travessant, de salt d’aigua en salt d’aigua, la línia de crestes que separa els departaments de l’Aude dels Pirineus Orientals, per les gorges de Galamús a…
castell d’Auriac
Castell
Castell situat prop del poble llenguadocià d’Auriac (Termenès), al vessant septentrional de les Corberes.
Fou construït abans del 1028, poc després de la partició de l’antic Perapertusès entre els comtats de Besalú i de Carcassona, i formava part del sistema defensiu d’aquest darrer
Ramir II d’Aragó
Història
Rei d’Aragó i comte de Ribagorça (1134-37).
Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’ Alfons I d’Aragó De molt jove entrà al monestir benedictí llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres Vers el 1130 passà al priorat de Sant Pere el Vell, d’Osca, filial del dit monestir, i el seu germà Alfons, poc abans de morir, li feu obtenir el bisbat de Roda-Barbastre Mort Alfons I 1134 sense descendència, després de la derrota de Fraga, i havent fet un testament absurd que designava hereus seus el Sant Sepulcre, l’Hospital i el Temple, els aragonesos, a Jaca, l’elegiren rei considerant-lo amb el millor dret a la successió, a desgrat de la…
Sant Martí de Canoà (Prada)
Art romànic
Situació Petita església, avui dins una finca particular, que presenta a l’absis una decoració de lesenes i arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antiga església de Sant Martí és uns 500 m al nord de la vila de Prada, molt propera a la riba dreta de la Tet, tocant a un càmping i dins una propietat privada Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 23” N - Long 2° 25’ 15” E La finca on és situada l’església romànica de Sant Martí és al peu de la carretera N-116, que un cop deixant Prada es dirigeix vers Marquixanes El temple és envoltat d’un jardí amb xiprers, que li donen un aire atraient Per a visitar-…
música occitana
Música
Art musical conreat a Occitània.
Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis s X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors trobador en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i Folquet de…
Antoine de Causan
Economia
Cavaller llenguadocià, destinat a Menorca durant l’ocupació francesa (1756-63) amb els càrrecs d’intendent de policia i de finances.
Preocupat per l’economia menorquina, procurà d’establir relacions comercials amb França El 1762 expedí els títols de propietat dels solars del nou poble de Sant Lluís, del qual fou un dels promotors principals
edició de texts
Arxivística i biblioteconomia
Publicació de texts literaris, jurídics, científics, documentals, etc, generalment antics, feta amb una intenció de divulgació o bé erudita.
Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…
vescomtat de Menerba
Geografia històrica
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell i burg de Menerba, damunt un escarpament que domina la confluència dels rius Cessa i Brian.
El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de…
Sant Hilari de Buira (Bonansa)
Art romànic
Situació Singular església, molt malmesa, que presideix el nucli despoblat de Buira ECSA - MÀ Font Aquesta església, actualment mig enrunada, centra el petit caseriu de Buira, despoblat Buira es troba a 1175 m, en un coster damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a la solana de la Mola Mapa 32-10213 Situació 31TCG132962 S’arriba al poble de Buira per una pista que surt del Pont de Suert, entre l’institut d’ensenyament secundari i les installacions d’ENHER JBP-MAF Història No es coneix cap referència històrica sobre aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Cristòfol de…
Berenguer Gairan
Història
Marí llenguadocià al servei de Jaume I de Catalunya-Aragó que prengué una part molt activa en l’expedició de conquesta de Mallorca (1229).
Era còmit de la galera reial gràcies a la seva perícia hom pogué capejar bé el temporal que es presentà al moment del desembarcament, i aconsellà que l’estol es refugiés a sa Dragonera Coneixia bé Mallorca per uns altres viatges anteriors, i el rei el recompensà, a l’hora del repartiment, amb sis jovades de terra a Sineu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina