Resultats de la cerca

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls…

Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza  i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem   Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix…

A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l’abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l’any següent, en la política a seguir davant la revolta remença Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d’aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d’Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d’arribar a Girona i alliberar la reina de…

Vida i obra Es llicencià en història a la Universitat de les Illes Balears l’any 1974 Els seus estudis s’han centrat en el maurisme a Mallorca Participà en l’obra Les Illes a les fonts clàssiques 1990, que ofereix una visió extensa del que han dit els clàssics grecs i llatins sobre les Illes, i conté dades descriptives de caràcter geogràfic, toponímic, folklòric, agrari, etc En solitari publicà L’Estatut Procés històric de l’autonomia 1987 i “Antoni Maura i Montaner”, dins Segon llibre de lectures mallorquines 1996 Una atenció especial mereix l’obra Història de Mallorca, I-II…

Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona vers el 1380, i en el de…

Hom el representa com un gegant, i el nom de portador de Crist , Χριστοφόρος, li venia d’haver portat Jesús sobre les espatlles per travessar un riu A causa de la tradició que li atribueix d’haver prestat serveis a viatgers i vianants, sant Cristòfor n'esdevingué el patró D’ací la seva repetida presència iconogràfica prop del portal de les esglésies, a les capelles i als retaulons, a carrers molt transitats, com, a Barcelona, el carrer del Regomir camí del port i el carrer de Sant Pere camí del Vallès Acompanyat de romeus, apareixia a la representació —musicada en part— del…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…

Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…

Llicenciat en història a la Universitat de les Illes Balears Collabora en les revistes locals Algebelí , Dijous i Inca És membre de la comissió històrica per a la canonització de sor Clara Andreu La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’hagiografia i en l’estudi de la història local d’Inca i Muro a través dels seus temples parroquials i convents També ha estudiat la tasca evangelitzadora dels mallorquins a Amèrica És coautor d’ Oracionals 1980 i d’ Història de Mallorca 1982 En aquesta darrera obra, Fiol analitza l’Església i les manifestacions culturals mallorquines des de…

La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l’illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l’edifici de la drassana de la ciutat El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l’església de Sant Joan, a la ciutat El 1314 se li uniren els béns de l’antiga comanda templera de Mallorca el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l’illa, el castell de l’Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma , Pollença i…