Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
Banc de Crèdit Balear
Entitat bancària fundada el 1872, amb la denominació de Crèdit Balear, amb un capital de 5 000 000 de pessetes, aviat situada al primer lloc de la banca mallorquina.
Intervingué en la creació d’importants empreses mallorquines i arribà a un respectable volum d’operacions El 1934 presentà suspensió de pagaments La intervenció del Banco de España fou decisiva per a trobar un ràpid acord amb els creditors Un grup de quatre bancs aportà els diners necessaris en forma de capital i de préstec, i una nova junta de govern inicià una etapa de gran austeritat de manera que el 1945 havia superat la crisi A partir del 1960, a la fi de la tutela del Banco de España, el banc inicià una expansió extraordinària vinculada amb la seva connexió amb el grup del…
Joan Josep Amengual
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i filòleg.
Doctor en dret 1817 per la Universitat de Mallorca Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca” 1820-22, “Es Prat i sa Bufera” 1822, que substituí l’anterior i, probablement, “Es Deixondidor” 1822 De llavors ençà es decantà per l’estudi de la llengua, de temes locals i per la poesia Així, escriví una notable Gramática de la lengua mallorquina primera edició 1835 segona edició, ampliada, 1872, i el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín 1858-78, que té un cert valor…
rondallística
Literatura
Estudi de les rondalles.
El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i especialment de Joan…
Teodor Llorente i Falcó
Literatura catalana
Prosista i periodista.
Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a “Las Provincias”, diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls…
Jaume d’Olesa i Sanglada
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Vida i obra Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’unes lamentacions místiques que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, i l’ Spill de bé viure i bé confessar , en prosa València 1515, clos amb…
advocat de la ciutat
Als Països Catalans, jurista que s’encarregava de la defensa dels interessos d’una corporació municipal i de la protecció dels seus privilegis.
Llur existència és documentada a Barcelona a mitjan segle XIV el 1350, els dos advocats de la ciutat cobraven un sou anual de 60 lliures barcelonines Des del 1396, el càrrec fou biennal a la pràctica, aquesta disposició no fou aplicada estrictament i, als segles XV i XVI, el càrrec esdevingué gairebé vitalici A més la ciutat creà, a partir del segle XV, el càrrec d' advocat extraordinari , que cobrava per cada consultació generalment, aquests advocats esperaven una vacant del càrrec d’advocat ordinari A València, amb el nom d' advocat de la universitat , és documentat entre els anys 1401 i…
Albert Borguny i Castelló
Teatre
Literatura catalana
Artista, poeta i dramaturg barroc.
Estudià belles arts i professà com a frare llec al convent dels dominicans de Palma A més d’escriptor, era gravador, pintor i escultor barroc Esculpí el retaule de l’altar major de Santa Eulàlia de Palma i d’altres esglésies mallorquines La seva obra literària alterna els temes devots i els satírics, i només se n’han conservat cinc composicions, perquè, després de mort, un altre frare del seu convent cremà totes les que li semblaren deshonestes Escriví dues comèdies religioses Comèdia famosa del gloriós sant Caietano , adaptació lliure d’una altra comèdia hagiogràfica d’Agustín…
,
Berenguer Roig
Cristianisme
Monjo cartoixà.
Professà a Escaladei, d’on fou tramès a la cartoixa de Valldemossa Mallorca Elegit prior d’aquesta casa 1434, renovà les edificacions església, capítol, sagristia, refetor, cuina i albergueria, i posà les columnes del claustre El 1446 obtingué que la seva cartoixa fos posada sota la protecció reial Desplegà una gran activitat a l’illa, primerament com a comissionat pel papa per a refondre en un de sol els seus diferents hospitals 1458 i sobretot en l’apaivagament de la llarga lluita entre ciutadans i forà Per això recorregué tota l’illa i féu diversos viatges a la península Ibèrica fins a…
La Palma
Setmanari
Setmanari d’història i literatura aparegut a Palma del 4 d’octubre de 1840 al 25 d’abril de 1841, amb un total de 30 números, redactat per Josep M.Quadrado —ànima de la revista—, Tomàs Aguiló i Antoni Montis.
Primera mostra del Romanticisme històric a Mallorca, tingué en general un elevat to intellectual i, malgrat ésser tota redactada en castellà, dedicà especial atenció als temes mallorquins i d’història de Mallorca en aquest sentit hom ha de destacar sobretot articles de Quadrado com ara Palma en el siglo XV , De las comunidades en Mallorca —sèrie de cinc articles— i Poetas mallorquines —on defensa la poesia popular mallorquina i reprodueix per primera vegada una glosa i el romanç Don Joan i Don Ramon — També la literatura de creació, conreada especialment per Tomàs Aguiló, girava…
Jaume d’Olesa i Sanglada
Filosofia
Literatura
Filòsof i poeta en llatí i català.
Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca Fou jurat el 1487 i el 1489 Participà el 1486 al certamen poètic valencià en honor de la Puríssima Concepció i és autor d’altres poesies en català de tema religiós Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest intervingué en les disputes lullianes mallorquines i escriví un opuscle contra Pere Daguí És autor de Liber de lege christiana 1515, seguit d’unes lamentacions místiques en vers que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, d’uns Commentaria super arte RLullii 1518, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina