Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
fosfoglicèrid
Bioquímica
Cadascun dels fosfolípids derivats de la glicerina.
Són anomenats també glicerilfosfàtids Tenen la fórmula general Dos dels grups hidroxil de la glicerina són esterificats per àcids grassos, un dels quals és normalment insaturat El grup hidroxil de posició 3 és esterificat per l’àcid ortofosfòric, el qual, alhora, esterifica un altre alcohol Generalment són sòlids blancs, de la consistència de la cera, que s’enfosqueixen a l’aire per oxidació Són solubles en molts dissolvents orgànics i insolubles en l’aigua, en la qual formen dispersions colloidals N'hi ha a les membranes cellulars i a les lipoproteïnes de transport Un subgrup…
bioelectricitat
Biologia
Electricitat generada en els éssers vius a causa de la desigual distribució dels ions en llur cos.
En tots els organismes, i en particular entre l’interior i l’exterior de les membranes cellulars, s’estableixen diferències de potencial, més remarcables en els teixits nerviós i muscular Des del punt de vista fisiològic, aquestes diferències de potencial tenen una importància extraordinària, puix que fan possible, per exemple, la transmissió de l’impuls nerviós o la contracció del múscul Ultra en l’aspecte fisiològic, la bioelectricitat arriba a tenir importància en els fenòmens de relació per exemple, alguns peixos aproximadament 250 espècies disposen d’òrgans electrògens…
bordó
Música
Part vibrant d’alguns instruments membranòfons, especialment de la caixa, consistent en una o diverses cordes que es disposen tensades sobre la membrana inferior, o també a sota, i que vibren contra ella provocant un so agut o brunzit.
En els tambors populars, poden portar bordons totes dues membranes Els materials emprats per als bordons són diversos cordill de cànem en tamborins populars, tripa, filferro teixit o trenat, seda entorxada, etc El material dels bordons de la caixa actual depèn de l’ús a què és destinat l’instrument Normalment els de les bandes militars són de tripa, i els de l’orquestra, de filferro teixit, mentre que els de la música de ball són de filferro trenat, lleuger i sensitiu El sistema emprat per a tensar-los també és variable, i va des d’una simple clavilla de fusta -una vareta roscada…
cori
Biologia
La més externa de les membranes que envolten l’embrió.
En els amniotes embolcalla externament la part dorsal i la cavitat àmnica de l’embrió És format per ectoderma extraembrionari i mesoderma En els mamífers és un element de la cara uterina de la placenta
timbal
Tipus de timbals
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió del tipus tambor amb dues membranes.
La caixa de ressonància és un cilindre de fusta de 30 a 50 cm de diàmetre, format per tres peces ajuntades per mitjà de dos cèrcols que fixen les pells en el cilindre mitjançant cordes que les tesen L’instrument, penjat obliquament al coll de l’executant, és percudit en la seva membrana superior, amb dues baquetes, una d’arrodonida, que produeix un so sord, i una altra de més lleugera, que en produeix un de feble
esclerosi
Fitopatologia
Botànica
Enduriment d’algunes membranes cel·lulars per engruiximent o per lignificació.
Es produeix en formar-se les esclereides i també en certs processos patològics, a conseqüència de deficiències hídriques o de lesions mecàniques
ergastoplasma
Biologia
Conjunt de vesícules de disposició irregular, sovint anastomitzades entre elles, que presenten en la superfície externa de les parets nombrosos ribosomes.
Aquest terme fou introduït el 1897 per C Garnier per a designar una porció del citoplasma de les cèllules glandulars del pàncrees fortament basòfil amb una estructura fibrillar o estratificada i un paper important en el fenomen de la secreció L’aparició del microscopi electrònic produí el seu redescobriment hom veié que es presentava en nombrosos tipus de cèllules en forma de sacs apilats amb molts de ribosomes a les parets Les cèllules que el tenen més patent hepàtiques, nervioses, intestinals, de meristemes vegetals, etc sintetitzen activament proteïnes, per la qual cosa hom indicà que una…
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa…
anafilaxi
Patologia humana
Estat d’hipersensibilitat de l’organisme, manifestat després de la introducció d’una determinada substància, que en ésser administrada per primera vegada no produí reacció o la produí molt lleugera.
Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives, per l’augment de la…
bombo

Bombo amb deu tensors per banda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina