Resultats de la cerca

Fou infant cantor a la catedral de Ciutat de Mèxic, on tingué com a mestres Antonio Salazar i J de Ydíaquez L’any 1708 era organista de la seu El seu talent musical fou reconegut pel duc de Linares, gran admirador de l’òpera italiana Al palau del duc, Zumaya estrenà la seva òpera en tres actes La partenope 1711, la primera òpera completa feta a l’Amèrica del Nord Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic el 1715, i el 1739 es traslladà a Oaxaca La seva producció musical comprèn música religiosa en llatí, com ara misses, himnes, lamentacions i càntics, i també en castellà…

Es formà amb R Castro piano i CJ Meneses composició Professor del Conservatori Nacional de Mèxic 1896-1936, compaginà les activitats pedagògiques amb la composició, amb una especial atenció al gènere operístic, amb títols com Juno 1900, Nicolás Bravo 1910 i El oidor 1942 També impartí classes a la Facultat de Música de la Universitat de la Ciutat de Mèxic, exercí la crítica musical i desenvolupà una important carrera com a concertista de piano

La seva figura és una de les més significatives de la primera història de la música del Mèxic independent S’inicià com a violinista a la important catedral de Morelia i després ocupà el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Des d’aquí tingué l’ocasió de conèixer l’obra de nombrosos compositors estrangers, i, prenent com a model l’òpera italiana, compongué Catalina de Guisa 1845-59 Estrenada a la capital mexicana, gaudí d’una gran acollida i li proporcionà anomenada La seva segona obra escènica, Pietro d’Abano , fou representada el 1863 a Ciutat de Mèxic per…

Estudià harmonia amb Felipe Larios, piano amb Julio Ituarte i composició amb Melesio Morales, al Conservatori Nacional de Mèxic Fou reconegut com el nou valor de la composició mexicana i, juntament amb un grup de companys d’estudis, formà l’anomenat Grup dels Sis, en el qual hi havia també Ricardo Castro, Felipe Villanueva i Carlos Meneses Es relacionà amb el català Felip Pedrell i amb Maurice Kufferath, els quals l’animaren a compondre en un estil nacionalista L’any 1900 fou enviat a París com a representant oficial de Mèxic en un congrés de música Entre el 1907 i el 1913 fou inspector…

Estudià música i cant a Zuric, on debutà el 1965 amb el paper de Detmold del Doktor Faust , de F Busoni Dos anys més tard entrà a formar part de l’Òpera de Düsseldorf, i el 1973 interpretà el paper d’Amonasro Aïda al Metropolitan de Nova York, sala on actuà en temporades successives El 1979 representà el paper titular de Wozzeck a la Scala de Milà, i també cantà a l’Òpera de París Després d’haver actuat en diversos teatres d’Europa i dels Estats Units, el 1980 es presentà com a Scarpia a l’Òpera Escocesa Interpretà amb èxit personatges operístics de WA Mozart, L van Beethoven Fidelio , G…

Inicià la seva carrera com a cantaire d’un cor universitari, i continuà els estudis amb Irma González Després de debutar amb un petit paper a Fidelio , a partir del 1973 actuà ja com a protagonista a Manon , de Massenet, feu de Des Grieux i a La bohème , de Puccini, de Rodolfo El 1974 es traslladà a Europa per continuar la seva formació musical i s’especialitzà en el repertori per a tenor líric lleuger mozartià, interpretant personatges com Idomeneo, Belmonte, Ferrando, Ottavio, Tamino i Tito El 1978 debutà a l’Òpera de Viena amb La flauta màgica , que després interpretà a Salzburg amb H von…

Pertanyent a una família de polítics locals, estudià dret a la Universidad Panamericana i posteriorment administració d’empreses Membre del Partido Revolucionario Institucional  PRI des del 1984, ocupà per aquest partit diversos càrrecs en l’administració local El 1999 fou nomenat secretari del seu oncle Arturo Montiel, governador de l’estat de Mèxic, càrrec per al qual fou elegit el 2005 i que exercí fins el 2011 El 2012 accedí a la presidència de Mèxic, succeint Felipe Calderón En aquest càrrec combaté el frau i l’evasió fiscals i liberalitzà l’economia, especialment el monopoli petrolier…

Professor de literatura a la Universidad Nacional Autónoma de México, i diverses universitats dels EUA, el Canadà i la Gran Bretanya entre les quals les de Maryland i Essex Especialista en literatura mexicana del s XIX i en l’obra de Jorge Luis Borges, collaborà a la premsa, taduí TS Eliot, S Beckett i altres autors El 1986 fou nomenat acadèmic del Colegio Nacional de México La seva obra literària compren les novelles i narracions La sangre de Medusa y otros cuentos marginales 1959, El viento distante 1963, Morirás lejos 1967, El principio del placer 1972 premi Xavier…

Dirigí la revista Arquitectura Juntament amb Enrique del Moral realitzà, el 1950, el pla de la ciutat universitària de Mèxic després, el nucli Presidente Juárez i Presidente Alemán, amb plantejaments d’estil internacional, i altres obres a la universitat A partir del 1960 es dedicà a la urbanització de poblacions de la frontera nord del país Collaborà també en murals de José Orozco i projectà la reconstrucció de Managua després del terratrèmol del 1972

Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres 1970-85 i de Radio France Internationale a París 1986-91, ciutats on exercí també com a diplomàtic Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario 1958, al qual seguí la novella José Trigo 1966, premi Xavier…