Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Cornell Ha dissenyat habitatges molt notables com una llarga sèrie de villes projectades els anys seixanta edificis industrials per a les firmes Olivetti, Renault i Siemens equipaments socials com el centre experimental Bronx 1970-77, el Seminari de Hartford 1978-81 i museus com el museu d’art de la Villa Strozzi 1973, el museu d’arts decoratives de Frankfurt 1979-84, el museu superior d’Atlanta 1980-83, etc En les seves realitzacions mostra un interès preferent pels efectes espacials, concedint molta importància als espais i a l’aprofitament de la llum natural…

Fill d’arquitecte i constructor, inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1932, que quedaren interromputs per la Guerra de 1936-39 i no els reprengué fins el 1939, amb l’obtenció del títol l’any 1943 El 1954 obtingué el diploma d’urbanista, i el 1965, el de doctor Entre el 1940 i el 1946 dirigí el Servei de la Construcció Obrí estudi propi el 1945 L’any 1966 fou nomenat professor de Projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Als anys cinquanta es donà a conèixer amb la seva intervenció a les golfes de la Pedrera , on dissenyà un…

Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del sud de l’Índia, Hierarchy…

Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16  i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió de la modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte Reina Sofía suposà un reconeixement oficial de la tasca duta a terme a l’IVAM Fou director de l’ Instituto Cervantes 2017-18 Entre les seves…

Llicenciat a Barcelona el 1916 Milità a Acció Catalana Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1931 i alcalde de Girona 1934 i 1936 El 1939 s’exilià a França i després a l’Argentina Tornà a Catalunya el 1948, i fou president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1964 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1965 Es dedicà als estudis agraris i publicà La propiedad de la tierra y su función social 1953, Arrendamientos rústicos 1955, un complet estudi sobre La masia catalana 1959, Les cases pairals catalanes 1965 i Història de l’agricultura…

Vida i obra Usà el pseudònim d’ Anselm Llull Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat 1992 amb la tesi Miquel dels Sants Oliver Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora publicada el 1993, ha collaborat en revistes com Randa , Lluc i Recerques i ha prologat diversos llibres d’història política La seva producció historiogràfica s’ha centrat en el període de la Segona República i el franquisme La seva obra El mallorquinisme polític 1840-1936 1975 constitueix una de les seves aportacions historiogràfiques més importants, tant pel contingut com pel període en què…

Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot…

Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la  Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista  L’Espill en la seva primera època, director del setmanari  El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any 2022…

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La seva pintura el…

Malgrat que el país és cèlebre internacionalment perquè aposta per la felicitat nacional com a mesura per sobre de la riquesa, sembla que l’objectiu és encara llunyà i cada cop està més amenaçat per l’abrupta transició a la modernitat i a l’obertura al món, que transforma radicalment la societat i els seus valors Una de les conseqüències directes del progrés ha estat la migració del camp a la ciutat, que desmembra les estructures productives al camp i que, un cop a la ciutat, exposa els joves a l’atur, l’alcoholisme i la depressió, fet que ha conduït a un increment significatiu…