Resultats de la cerca

Quan hom observa un objecte, tot i que semblin estar immòbils, els ulls efectuen petites oscillacions molt ràpides amb períodes de fixació breu entre elles Els moviments sacàdics permeten compensar l’efecte de cansament que es produeix en les cèllules fotoreceptores de la retina en reaccionar a una estimulació constant, conseqüència d’observar contínuament un mateix objecte, i així hom aconsegueix una sensació de continuïtat en les imatges percebudes Cal diferenciar-los dels moviments que efectua el globus ocular mentre hom segueix un objecte amb la mirada i dels moviments…

Té el cap, el coll i el pit d’un color verd grisenc, la gola, el mostatxo i el cercle ocular d’un groc pàllid, les parts superiors ratllades de bru i negrenc, el carpó d’un falb rogenc, el ventre vermellós i les ales ratllades d’un bru fosc i d’un bru groguenc i roig La femella és de tons més pàllids El bec i les potes són de color rosat Habita a tota l’Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l’Àfrica oriental

Llicenciat a Barcelona el 1907 i doctorat a Madrid, fou deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta Membre de la Sociedad Hispanoamericana de Oftalmología, del 1914 al 1920 exercí a l’Uruguai, el Brasil i l’Argentina Escriví nombrosos articles, conferències i treballs científics i de divulgació en català, castellà i portuguès, entre els quals destaquen Como se ensinha a ophtalmologia en Catalunha 1918, Màximes d’Higiene Ocular 1919, L’úlcera serpiginosa de la còrnia 1918 i L’origen de les ulleres 1931 El 1930 fou ponent del Sisè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs…

Els súids conserven els caràcters més primitius dels artiodàctils i, segons Young 1971, podrien representar aproximadament quines eren les condicions del grup durant l’Eocè Actualment semblen notablement distints dels remugants, però si es tenen en compte les formes fòssils, no és fàcil de trobar una separaciò clara entre ells Alguns dels seus caràcters distintius són queixals bunodonts, incisives superiors presents, ullals molt desenvolupats i distints de les incisives, quatre dits a cada pota —per bé que el segon i el cinquè no arriben al terra—, metapodis separats, fossa…

Fill de Narcís Puget i Viñas, començà fent olis amb ell El 1933 anà a Madrid per estudiar ceràmica Allà descobrí l’aquarella, en la qual excellí El 1945 acudí al I Salón Nacional de Acuarelistas de Madrid, on fou un dels pocs seleccionats per a exposar després a Londres El 1947 obtingué la segona medalla al certamen del Cercle de Belles Arts de Palma Mallorca Fidel traductor del paisatge, les marines i la gent d’Eivissa, els retrats que féu del seu pare —evocadors de la testa leonardesca— basten per a qualificar-lo d’excepcional El decenni dels cinquanta, una malaltia ocular li…

El sistema visual es compon d’una sèrie d’estructures que tenen una relació anatòmica i funcional complexa, però que en conjunt es comporten com una unitat Bàsicament, consta d’un òrgan receptor doble, l’ull o globus ocular, que rep les estimulacions lluminoses de l’exterior i les transforma en impulsos nerviosos una sèrie d’estructures nervioses que constitueixen la via òptica, com el nervi òptic, per on transcorren els estímuls nerviosos fins a atènyer la zona occipital de l’escorça cerebral, on s’elabora la imatge conscient i unes estructures annexes que intervenen en la…

Definició La miopia és un defecte de la refracció ocular en què les imatges procedents dels objectes distants són enfocades davant la retina, la capa sensorial de l’ull, i que es manifesta essencialment amb una visió llunyana borrosa Freqüència i edat La miopia és una alteració molt freqüent Es calcula que més del 15% de la població n’és afectada Aquest defecte se sol presentar a la fi de la infància i es va accentuant progressivament fins que s’estabilitza cap a 20 anys o 25 També és possible, però, que es presenti en altres edats o que evolucioni durant períodes més prolongats Causes La…

És anomenada uveïtis anterior la inflamació de les estructures que formen la part anterior de l’úvea, la capa mitjana de l’ull Aquestes estructures són l’iris, una làmina circular acolorida formada per fibres musculars i al centre de la qual hi ha la pupilla, i el cos ciliar, l’estructura vascular i muscular que continua a l’iris En general, ambdues estructures s’inflamen conjuntament Quan s’inflama preferentment l’iris, l’afecció és anomenada iritis , i, si també és inflamat el cos ciliar, irido-ciclitis La causa pot ésser variada traumatismes, cossos estranys, afeccions del cristallí o…