Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
persona jurídica
Dret civil
Conjunt de persones o de béns reconegut per l’estat com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades la de la ficció i la de la realitat la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir la teoria de la realitat, per contra,…
Aschwin Wildeboer Faber
Natació
Nedador.
Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008, 2009 i 2011…
,
Antoni Fillol i Granell
Pintura
Pintor.
Alumne de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, fou deixeble, entre d’altres, d’Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicente March i José Maria Fenollera formà part de l’Estudiantina Valenciana L’any 1903 guanyà el premi de belles arts de la Diputació Provincial de València, juntament amb el seu amic l’escultor Ricardo Causarás, i féu un viatge d’estudis de perfeccionament professional per França on exposà al Grand Palais des Beaux Arts i Itàlia Professionalment, collaborà amb els pintors Joaquim Sorolla, Ramon Stolz, José Puig, Peris Brell, José Mongrell, Daniel Cortés i…
Dalmau de Banyuls
Història
Cavaller, senyor de Banyuls dels Aspres (Rosselló).
Al començament del s XIV es posà al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols casat amb Sança de Mallorca i, després, de la lliga güelfa toscana Prengué una part important en la guerra de Ferrara entre la Santa Seu i Venècia pel domini de la ciutat 1308-09 Del 1309 al 1313 fou capità general per la Santa Seu a Ferrara El 1313, al capdavant d’una companyia d’uns 2 000 homes, serví Venècia, juntament amb els seus germans Ramon i Bord de Banyuls, i fou enviat a Zadar Dalmàcia, que s’havia rebellat contra el domini venecià En no cobrar la soldada convinguda, Dalmau, amb les seves…
Gabriel Balart i Crehuet

Gabriel Balart i Crehuet
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i pedagog.
Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…
,
Josep M. Xicota i Cabré
Periodisme
Periodista.
Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista Treballà com a…
Montenegro 2013
Estat
Després de la victòria del Partit Democràtic Socialista DPS en les eleccions legislatives d’octubre del 2012, el DPS també va guanyar les eleccions presidencials del mes d’abril, on va ser reelegit president Filip Vujanović La Comissió Electoral va determinar la victòria electoral de Vujanović amb el 51,21% dels vots emesos, davant les denúncies de frau electoral de l’altre candidat a les eleccions, l’exdiplomàtic Miodrag Lekić, del partit del Front Democràtic, que va obtenir el 48,29% dels vots Poc més de 7000 vots de diferència van permetre a Vujanović continuar ocupant la presidència del…
Bielorússia 2011
Estat
El 19 de desembre de 2010 hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia Aleksandr Lukaixenko, que ostenta el càrrec des del 1994 i que ha estat acusat en nombroses ocasions de despotisme, va tornar a vèncer, aquesta vegada amb el 79,7% dels vots El seu immediat rival, Andrei Sannikov, líder del moviment “Per una Bielorússia europea”, va obtenir només el 2,6% els mesos previs a les eleccions hi va haver diverses irregularitats, la més alarmant de les quals va ser que el cap de premsa de Sannikov, Aleh Bjabenin, va aparèixer penjat sense cap indici de suïcidi L’OSCE, la Unió…
Lleó

Vista de la catedral de Lleó
Miquel González Page (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i capital de la província de Lleó, Castella i Lleó.
D’origen bàsicament militar l’antiga Legio Septima Gemina dels romans, és situada a la confluència del Bernesga i el Torio afluent de l’Esla, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya Pel seu emplaçament, tingué un paper molt important durant la reconquesta, període en el qual ostentà la capitalitat del regne El seu creixement arrenca de l’explotació de les mines de carbó i, així, dels 15000 h del 1900 passà a més de 100000 h el 1970 Actualment les seves funcions principals són les comercials i les de serveis És també nucli industrial construcció, indústria alimentària, tèxtil,…
Emili Vigo i Bènia
Historiografia catalana
Historiador i polític.
En el període de preguerra treballà de comptable, collaborà en la premsa local i fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya Malgrat que no ostentà càrrecs públics rellevants, amb el triomf franquista emprengué el camí de l’exili Refugiat a l’Estat francès, desenvolupà una intensa activitat política com a director del periòdic La Humanitat òrgan d’ERC i com a secretari del president de la Generalitat, Josep Irla A Montpeller es llicencià en història i rebé el mestratge directe d’Augustin Flichte A París preparà la seva tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no pogué defensar a causa de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina