Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
mola de Cortes
Gran plataforma estructural, de 800-900 m alt., que ocupa la meitat meridional del terme de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…
figle

Figle
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall que consisteix en un tub cònic ample, amb claus, doblegat sobre ell mateix d’una manera semblant al fagot i que fa algunes circumval·lacions a la part de l’embocadura.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat amb la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic, semblant al del trombó Fet generalment de bronze, té un tub acústic encorbat de perforació cònica —aproximadament d’un metre de longitud—, amb una ramificació descendent i una altra que puja fins a formar el pavelló Sol aguantar-se penjat al coll amb un cordó, com el fagot La columna d’aire de l’interior del tub sol ser modificada amb un sistema de forats amb claus,…
pou

Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…
colom roquer

Coloms roquers
CC Mike Pennington
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, d’uns 33 cm de llargada i plomatge gris-blau, amb la gola, el bescoll i el pit de color cendrós amb reflexos metàl·lics, verds i violats, i les ales travessades per dues franges negres.
Habita els indrets rocallosos o els penya-segats del litoral i nia als forats de les roques Són animals gregaris i sedentaris i llur alimentació és sobretot granívora A la primavera el mascle atreu la femella i fa una dansa nupcial traient el pap, abaixant les ales i produint un parrup característic La posta és de dos ous i l’alimentació dels petits és a base d’una substància que secreta el pap de la coloma A partir de la raça salvatge d’aquest colom s’han originat diverses races semidomèstiques, que viuen en llibertat a les ciutats, i domèstiques columbicultura Entre aquestes darreres es…
Pont de Tragó de Noguera (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Pont negat per les aigües de l’embassament de Santa Anna, del qual resta només una arcada i els dos estreps ECSA - J Giralt El pont de Tragó, negat actualment per les aigües de l’embassament de Santa Anna, és situat a un quilòmetre escàs, en direcció N, del poble abandonat de Tragó de Noguera, just al davant de la serra de Blancafort Mapa 32-13327 Situació 31TCG013474 S’hi pot accedir amb barca o bé aprofitant l’època en què el nivell de les aigües de l’embassament és bastant baix s’hi arriba pel pas de la Hirena, via natural del riu Noguera Ribagorçana a l’alçada de la serra de…
Joan Caro
Història
Dirigent agermanat.
Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza,…
Les serres d’Onil i la Fontanella
Estreps de la serra d’Onil coberts per formacions arbòries de pins blancs, pins pinyers i carrasques al fons, el Menejador Ramon Dolç Les serres d’Onil i la Fontanella 214, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres d’Onil i de la Fontanella constitueixen la prolongació meridional del massís de Mariola Es tracta de dues serralades paralleles i molt similars, orientades de sud-oest a nord-est, i separades per una petita vall per la qual discorren la rambla del Pinar i el barranc de Pinarets La serra de la Fontanella és un anticlinal format per calcàries juràssiques i…
ham

ham
Pesca
Ganxo petit de metall, acabat en llengüeta, que, penjat d’un fil i proveït d’esquer, serveix per a pescar.
Despenser
Llinatge baronial anglès que sembla que prengué aquest nom de l’ofici de dispensator (senescal) dels comtes de Chester.
En foren els membres més destacats Hugh Le Despenser I ~1223 — 1265, que assolí un paper important en l’afrontament dels barons 1258 contra Enric III i morí en la batalla d’Evesham des del 1260 ocupà el càrrec de justicier d’Anglaterra El seu fill Hugh Le Despenser II 1261 — Bristol 1326, dit el Vell , fou convocat com a baró al parlament del 1295 Fou ambaixador d’Eduard I davant del papa i un dels pocs que el 1308 defensaren Piers Gaveston, amant d’Eduard II, el qual succeí com a primer conseller del rei el 1322 fou creat comte de Winchester durant la rebellió de la reina Isabel anà a…
Bielorússia 2011
Estat
El 19 de desembre de 2010 hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia Aleksandr Lukaixenko, que ostenta el càrrec des del 1994 i que ha estat acusat en nombroses ocasions de despotisme, va tornar a vèncer, aquesta vegada amb el 79,7% dels vots El seu immediat rival, Andrei Sannikov, líder del moviment “Per una Bielorússia europea”, va obtenir només el 2,6% els mesos previs a les eleccions hi va haver diverses irregularitats, la més alarmant de les quals va ser que el cap de premsa de Sannikov, Aleh Bjabenin, va aparèixer penjat sense cap indici de suïcidi L’OSCE, la Unió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina