Resultats de la cerca

Les primeres referències documentals del lloc d’Arbúcies apareixen al final del segle IX en alguns preceptes carolingis de Carles el Calb, en la forma Arbutiae , esmentat com a límit de propietats L’església de Sant Quirze fou consagrada el 6 de febrer del 923 pel bisbe Guiu de Girona, i li foren atorgades com a sufragànies les esglésies de Santa Maria de Llors, Sant Pere Desplà, Sant Iscle, Sant Nazari i Sant Segimon del Bosc ara dins la parròquia de Sant Feliu de Buixalleu Segons Monsalvatje, fou manada construir per Gauribert L’any 1162, l’església de Sant Quirze, amb les sufragànies de…

Casal o gran casa forta de la partida del mateix nom, situada al sud del terme, al límit amb Vila-seca de Solcina L’any 1169 l’arquebisbe Hug de Cervelló feu establiment d’un mas que era prop del torrent de Porpres a favor de N Calbó, amb pacte de tenir-lo en feu per l’església de Tarragona, la qual percebria els delmes i les primícies corresponents En aquesta donació no s’esmenta el nom del mas, però, pels límits territorials que proporciona el document, hom coincideix a assenyalar que es tracta de la primera referència del mas Calbó En aquests moments el mas era conegut amb el nom de mas de…

L’església de Sant Lleïr o Lliser d’Arcalís és identificada, amb reserves perquè no se’n documenten d’altres dedicades a sant Lliser en aquesta zona, per I Puig i Ferreté amb l’església de Sant Lliser de Sesui , que es documenta l’any 947 en una donació i venda que feren els comtes Isarn i Adelaida al monestir de Gerri, de l’alou de Sesui , amb l’església, que era a la Ribera de Sort Aquesta possessió és confirmada l’any 966 en la butlla del papa Joan III a favor del monestir de Gerri Tanmateix, Gerri no degué conservar el domini sobre aquesta església L’any 1054, Brocard, fill del vescomte…

Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església del lloc amb…

El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es comprometé…

Situació Mur amb opus spicatum de l’església, situada al costat d’un vell i derruït paller del mas del seu nom ECSA – A Villaró Les restes de l’església són en una construcció més al nord de la torre, integrades en un paller esfondrat Mapa 34–10215 Situació 31TCG712940 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat per accedir a la torre AVB Història L’any 912, segons document del cartulari de Tavèrnoles, el bisbe Nantigis consagrà, a precs del comte Sunifred II d’Urgell, l’església de Santa Eugènia, construïda a la vila anomenada Torre, situada a la serra de Cogoll L’església…

Dictades en castellà, tant en ús de la seva submissió, al seu arbitratge com per la seva potestat reial, el 21 d’abril de 1486, per tal de resoldre el conflicte —que havia provocat ja dues guerres civils— entre els pagesos de remença i llurs senyors La sentència extingia els mals usos , els abusos consuetudinaris i altres drets que perjudicaven la dignitat humana dels pagesos, i fixava la nova situació jurídica d’aquests respecte a llurs senyors alodials hom els alliberava de l’adscripció a la terra, garantia llur llibertat personal i la possibilitat de disposar lliurement dels béns mobles,…

Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella , nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia Sora Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig El lloc de Sora apareix documentat l’any 906 quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora Et Saura cum finibus suis mentre que l’any 921 la mateixa abadessa…

La vila de Burgo, jurisdiccionalment integrada a la Vall d’Àneu, i pertant, possessió dels comtes del Pallars Sobirà, fou durant un període de temps desconegut possessió del llunyà monestir de Sant Miquel de Cuixà L’any 1036, el comte Bernat I de Pallars Sobirà i la seva mare Estefania vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina L’any 1046, els fills d’un Miró, que devia ser l’anterior Miró Bardina, en compliment de les disposicions testamentàries del seu pare, feren donació al monestir de Cuixà de tota la vila de Burgos , situada a la Vall d’Àneu, al comtat de Pallars, amb totes les cases,…

L’església parroquial de Santa Maria, dedicada actualment a la Concepció de santa Maria i a sant Sebastià, és situada al centre del poble d’Ivars de Noguera Una de les primeres referències documentals data de l’any 1104, en una escriptura de donació atorgada a l’abadia de Sant Pere d’Àger pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira segons l’esmentat instrument, l’església d’Ivars, juntament amb moltes altres esglésies, castells i diversos béns, fou cedida a la mencionada abadia, cessió que li fou ratificada l’any 1108 en un altre instrument atorgat pels mateixos vescomtes…