Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
La representació internacional dels Estats
El desplegament diplomàtic a escala mundial es podria reflectir, d’una banda, per les variables cartografiades en el mapa 129 i, de l’altra, per la localització de les ambaixades que tenen els diferents estats dels món, però aquesta representació és poc viable a l’escala dels mapes que s’inclouen en aquesta obra És per aquest motiu que s’ha escollit la representació cartogràfica d’un grup d’estats amb la voluntat que constitueixin un model representatiu de la diversitat d’estats del món diferents dimensions, diferent poder econòmic i polític, etc i que aproximin el lector a l’anàlisi general…
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
història de les mentalitats
Historiografia catalana
Tendència historiogràfica d’origen francès vinculada al fenomen de la Nouvelle Histoire, i desenvolupada a l’empara de la tercera generació de l’escola dels Annales (1969-89).
Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…
València, capital de la República
Al començament del novembre del 1936, la marxa de la guerra semblava fer imminent la caiguda de Madrid a mans de l’exèrcit revoltat La ciutat, assetjada, es preparava per a una defensa a ultrança El govern republicà, presidit des del setembre per Francisco Largo Caballero, decidí el seu trasllat temporal per —en les seues paraules— poder continuar més efectivament la resistència i fer més eficaç la gestió del govern El lloc triat fou València Així, durant onze mesos del novembre del 1936 a l’octubre del 1937, València va esdevenir la capital oficial de la Segona República Espanyola I aquest…
Joaquim Botet i Sisó

Joaquim Botet i Sisó
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueòleg, numismàtic, historiador i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…
,
Intel·lectuals castellans davant l’autonomia de Catalunya
M de Unamuno a Salamanca, J Aguiar García, 1935 MCU / Oronoz Des de molt aviat la Segona República va ser qualificada com la dels intellectuals, en sentit admiratiu o pejoratiu segons d’on provingués l’expressió I és veritat que l’intellectual va tenir un fort protagonisme polític, com es pot constatar repassant la llista de noms que va des de la presidència del Govern fins als integrants de les Corts Constituents El fenomen, però, no era nou, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera ja havien ocupat un espai preeminent la novetat era que ara ocupaven llocs de poder, mentre que abans la…
Alimentació sana durant el primer any de vida
Durant els primers mesos de vida, si més no fins al quart, l’únic aliment apte per al nen és la llet materna o, si és el cas, les anomenades llets adaptades , és a dir, productes industrialitzats elaborats a partir de la llet de vaca, especialment adequats a les necessitats de l’organisme infantil La llet materna és l’aliment idoni en els primers mesos de vida, ja que té tots els nutrients que el lactant necessita i en les proporcions més adequades per a ésser assimilats i utilitzats convenientment per l’organisme immadur de l’infant A més, també conté substàncies que són summament importants…
Els siluriformes: silurs i afins
L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes sensorials…
La Catalana Agrícola Cotonera
Assecadors de cotó a San Pedro de Alcántara, Màlaga La Catalana Agrícola Algodonera ante el problema del cultivo del algodón Al començament del segle XX es tornaren a fer proves de conreu de cotó a l’àrea sevillana I el 1904 es publicà la que serà anomenada Llei Osma —el nom del ministre d’Hisenda que la promulgà— en la qual el govern concedia unes exempcions fiscals als agricultors que destinessin terrenys al conreu del cotó i uns premis en metàllic als seus recollectors Però la llei va ser paper mullat Es parlà també de la possibilitat del conreu de cotó als territoris espanyols en el…
El sistema de justícia criminal a Catalunya
Pel que fa al sistema policíac de Catalunya, la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia van marcar, des de 1978-79 un camí que lentament s’ha anat desenvolupant, tot conformant un model tripartit, de gran complexitat des del punt de vista de les administracions que la integren d’una banda, el govern de l’Estat amb dos cossos, el Cos Nacional de Policia als nuclis urbans i la Guàrdia Civil a la resta del territori, que realitzen tasques extra i supracomunitàries d’una altra, el govern de la Generalitat amb un cos, el de Policia-Mossos d’Esquadra, que té les funcions de policia ordinària…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina