Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
arquebisbat de Narbona
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Narbona.
La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…
Guiu de Terrena
Cristianisme
Dret canònic
Teòleg escolàstic, canonista i bisbe.
Frare carmelità, dit també Guiu de Perpinyà i doctor breviloquus i doctor mellifluus pels escolàstics medievals Estudià a la Universitat de París, on es graduà de mestre de teologia abans del 1313 i hi exercí el professorat fins el 1316 Després fou també professor de l’estudi que el seu orde tenia a Avinyó, i per això nomenat mestre del Sacre Palau En aquest mateix temps fou provincial dels carmelitans a Provença i general de l’orde entre el 1318 i el 1321 Fou remarcable la seva actuació com a teòleg i inquisidor en la qüestió dels begards i dels espirituals El papa Joan XXII li encomanà l’…
canonització
Cristianisme
Acte solemne del magisteri eclesiàstic en el qual el papa declara que un membre difunt de l’església, ja precedentment beatificat, és digne de culte públic (de caràcter universal i preceptiu, amb una commemoració anual) i l’inscriu en el cànon dels sants.
En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del s IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes Des del s X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III 1159-81, reserva confirmada per decret de Gregori IX 1227-41 Sixt V 1585-90 assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII 1634 i de Benet XIV 1734, actualitzades per Joan Pau II 1983 La…
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord de l’imperi…
Memfis
Capital de l’Egipte antic de la dinastia I a la VIII (3100-2160 aC) o, segons alguns, de la III a la VIII (2686-2160 aC).
Correspon a l’actual Mīt Ruhayna, 20 km al sud del Caire El seu nom deriva del de la piràmide de Pepi I Men-Nefer , però només li fou aplicat a partir de la dinastia XVIII Hom la coneixia també per “Muralla Blanca”, “Vida de les dues Terres” i “Capella de Ptah” Ḥwt-k3-Ptḥ, d’on deriva, segurament, la forma grega Αίγυπτος i, d’aquesta, “Egipte” Capital artística i política del país en el Regne Antic, fou un centre religiós teologia menfita , estratègic era la clau del Delta i a partir del Regne Nou fou la principal guarnició d’Egipte i administratiu durant tota la història faraònica Ocupada…
Gregori VII
Cristianisme
Nom que adoptà Ildebrando di Soana (Hildebrand) en esdevenir papa (1073-80).
Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les…
Castell de la Roqueta (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Restes més vistents d’aquesta fortalesa, consistents en un pany de mur de considerables dimensions, encarat a migdia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell s’encimbellen dalt d’un puig de 720 m d’altitud, entre l’església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-occidental del terme, enfront de la serra de Queralt Mapa 35-15391 Situació 31TCF737988 Actualment, s’hi pot accedir per una pista que surt de la carretera que va d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, passat Tous, a mà esquerra, que mena a Belltall A uns 2 km de Fiol —quan s’acaba la carretera…
Arxiu Històric de la Catedral de Sogorb
Historiografia catalana
Dipòsit documental de la catedral de Sogorb (Alt Palància).
Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…
Juan de Ribera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill natural del duc d’Alcalá i marquès de Tarifa Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero i de Teresa de los Pinelos Tonsurat el 1534, el 1544 passà a Salamanca, on cursà cànons, arts i teologia fins el 1561 Sotsdiaca i probablement ja sacerdot el 1557, fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l’edat canònica Fou amic de Luis de Granada i sostingué una llarga correspondència amb Carlo Borromeo sobre el sistema d’aplicació de la reforma tridentina Residí escrupolosament a la diòcesi i propugnà el concili provincial de Compostella el 1565, la reforma personal dels bisbes…
autocefàlia
Cristianisme
Dret d’algunes esglésies nacionals ortodoxes de governar-se pels sínodes propis i d’elegir els propis bisbes, sense dependre del patriarca de Constantinoble, bé que hi estiguin en comunió de fe.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina