Resultats de la cerca

Fundada i dirigida per Narcís Masferrer i amb el suport del Gimnàs Solé, on s’installà la redacció, fou l’òrgan del Real Club de Regatas, del Club Velocipédico i de l’Associació Catalana de Gimnàstica Tingué redactors com Artur Llorens, Hermenegildo Prats, Josep Elias, David Ferrer, Ricard Cabot i Josep Llunas, entre d’altres Al març del 1899 absorbí Barcelona Sport El mateix any es creà la societat Los Deportes per tal de rendibilitzar la revista, organitzar esdeveniments esportius i propagar l’esport És considerada la revista esportiva més destacada del final del segle XIX i principi del…

Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental Darrerament inclou també seccions i monogràfics sobre l’agricultura i l’agrocomerç d’altres comunitats autònomes espanyoles Editat per Sucro SL, fou fundat per Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari Al Dia , publicat per la mateixa empresa, que també edita l' Anuario Hortofrutícola…

Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats,…

N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la Crònica de…

Ha prevalgut fins a temps recents a l’Àfrica central i occidental, a la Melanèsia, a Austràlia, entre els maoris de Nova Zelanda, en algunes illes de la Polinèsia, entre els bataks de Sumatra i d’altres tribus primitives d’Insulíndia i entre diverses tribus d’Amèrica del Nord i del Sud Hom distingeix el canibalisme practicat en membres de la pròpia tribu i la necrofàgia , practicada en difunts no sacrificats com a víctimes, al costat dels casos més generalitzats en què en són objecte els cossos dels enemics morts i les víctimes de sacrificis Quant a la finalitat, la carn humana pot ésser un…

Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…

Escrita en castellà, s’inicià amb el títol d’ HP Estava dedicada al món de l’automòbil i incloïa notícies d’automobilisme i motociclisme esportius Fou dirigida per César Mora, i tingué la collaboració de Lluís Dupré, entre d’altres De periodicitat bimestral, el 1969 adoptà el títol definitiu

Estudià música de petit, disciplina per a la qual estava molt dotat Malgrat aquesta inclinació musical, però, entre els anys 1825 i 1830 estudià dret a París, i es dedicà professionalment a la magistratura exercint com a jutge en diverses ciutats franceses No obstant això, mai no va deixar del tot la música, i s’interessà especialment per l’arqueologia i la història de la música antiga Es destacà per les recerques que realitzà en el camp de la música medieval, i publicà tota mena de treballs relacionats amb aquesta especialització estudis i edicions musicals de cant litúrgic i polifonia, de…

A 14 anys es traslladà a la ciutat andalusa de Granada, on es llicencià en filologia hispànica El 1999 es donà a conèixer amb la novella Bariloche , finalista del premi Herralde, seguida de La vida en las ventanas 2002, Una vez Argentina 2003, de nou finalista de l’Herralde i El viajero del siglo 2009, amb la qual aconseguí els premis Alfaguara, Tormenta i de la Crítica espanyola A més, és autor dels reculls de contes El que espera 2000, El último minuto 2001, Alumbramiento 2006 i Hacerse el muerto 2011, i dels poemaris Métodos de la noche 1998, El tobogán 2002, premi Hiperión, La canción del…

Ha publicat diversos volums de poemes Clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa 1996, amb el qual es donà a conèixer, Mosquits 1998, Edward Hopper 2006, que recrea poèticament el món del pintor americà Amb aquesta obra guanyà l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona de 2005 També ha publicat Els efectes imprevisibles dels camps magnètics 2011,  Blitzkrieg 2011 i Los Angeles 2015 La seva poesia és una crítica mordaç de qüestions fonamentals de la vida moderna, amb contagis de la filosofia, la sociologia i el periodisme Ha editat una antologia de poesia contemporània catalana, 21…