Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
Esquinç
Patologia humana
Definició L’ esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars o la càpsula sinovial que cobreix l’articulació Causes L’esquinç és degut a una distensió excessiva dels lligaments i les altres estructures que mantenen estable l’articulació L’origen de l’esquinç pot ésser un moviment molt sobtat o un traumatisme, com és el cas d’una caiguda o una ensopegada, que força l’articulació a un moviment que no és capaç d’efectuar Segons el grau de la distensió, pot tenir lloc un esquinç d’algunes fibres dels elements de contenció articular, un trencament total…
arbret de picada
Indústria tèxtil
Cadascun dels dos arbres verticals, disposats a banda i banda del teler mecànic i que suporten rígidament els garrots, de manera que, sota l’acció de les ungles de les excèntriques, els impulsen per tal que piquin la llançadora.
Domus de Canet o castell de Santa Florentina (Canet de Mar)
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquest fantasiós castell neomedieval ECSA - Rambol El castell de Santa Florentina, antiga domus de Canet, és situat a la part alta de la vall de Canet, uns 2 km al N de la població Mapa 38-15394 Situació 31TDG648057 Per accedir-hi des de la carretera N-II cal desviar-se uns 2 km endins de la població seguint una pista asfaltada que corre parallela a la riera de Canet els darrers 800 m són per camí de terra MLIR Història Fotografia de la fortalesa al final del segle passat, abans de la seva transformació radical al començament d’aquest segle Arxiu Mas El casal o…
Alaó

Monestir de Santa Maria d’Alaó
© Xavier Varela
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó) de la Ribagorça, municipi de Sopeira, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.
L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…
túnel

Secció transversal d’un túnel ferroviari submarí: a dalt, el principal, a baix, el de servei; hi ha galeries d’enllaç entre tots dos a uns intervals determinats
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
Els túnels, que solen ésser oberts simultàniament totes dues boques, són excavats sovint, com les galeries de les mines, volant la roca amb barrinades En altres casos, modernament i especialment en terrenys aqüífers, són excavats amb unes grans màquines que avancen sobre carrils i que suporten diverses plataformes, des de les quals la roca és atacada amb barrinadores o que són proveïdes d’una enorme fresa del mateix diàmetre que el túnel Aquestes màquines permeten d’efectuar el revestiment a mesura que van avançant, de manera que l’obertura del túnel i el seu revestiment són…
acordió

Acordió cromàtic amb teclat melòdic de dues octaves i quaranta botons de baixos
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats, l’un melòdic per a la mà dreta del tipus piano o bé de botons, i l’altre per a la mà esquerra, de botons, que permet fer sonar acords i baixos per a l’acompanyament El seu nom, que deriva de la capacitat de fer sonar acords prefixats, té l’origen al principi del segle XIX quan s’inventaren diversos instruments de llengüetes lliures, com l…
Sant Valentí de Corts (Taurinyà)
Art romànic
Situació Petita església desafectada que es troba enfilada a la riba esquerra de la vall de Taurinyà ECSA - A Roura L’església de Sant Valentí és enfilada a la riba esquerra de la vall de Taurinyà, al nord-oest d’aquest poble Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 30’ 2” N - Long 2° 25’ 9” E Des de Taurinyà s’hi arriba a peu en mitja hora per un camí que surt prop del cementiri CPO Història El lloc de Corts és conegut des de l’any 860, en què Comparat, prevere, donà a Atalamund i Fermosa i els fills d’Ermemir, i a Protasi, prevere, una vinya que era a Corts La villa de Corts fou una possessió de Sant…
Sant Julià d’Espui (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Vista de la façana ponentina d’aquest temple parroquial, del qual només es conserva sense modificacions la torre campanar ECSA - A Roig L’església de Sant Julià presideix una petita plaça graonada del poble d’Espui, situat a 1 285 m d’altitud, en el marge dret del Flamicell, a la confluència amb el torrent de Berdins ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH347024 Història La vila del Puig de Cabdella, topònim que ha donat lloc a l’actual d’ Espui , i el seu castell són esmentats l’any 1178, en una donació feta per Ramon de Cabdella a la comanda de Montsor, com a “ castrum Podii Capdele cum…
Estatura i aparell locomotor en la vellesa
Igualment, s’aprecien modificacions en l’alçada, que són conseqüència dels canvis generats per l’edat en l’aparell locomotor A causa de diversos factors que incideixen en el teixit ossi, la talla disminueix en la vellesa, fins a 10 cm o fins i tot més en relació a l’altura màxima atesa en l’edat adulta L’origen d’aquesta disminució de l’estatura es basa fonamentalment en els canvis que experimenta el metabolisme del teixit ossi que, encara que no ho sembli, manté una activitat constant En la persona jove i en l’adult, el teixit ossi es renova de manera permanent, de manera que, alhora que hi…
Tipus de contracció muscular
Hom podria dir que la funció dels músculs és de contreure’s, però aquesta afirmació requereix matisacions, ja que es podria concloure que un múscul quan es contreu s’escurça necessàriament i aconsegueix amb això un moviment, la qual cosa no té lloc en tots els casos, ja que hi ha diferents tipus de contraccions musculars Tota contracció muscular es produeix quan, després de rebre l’impuls elèctric oportú que desencadena l’acció, una o més fibres musculars es contreuen, sia escurçant-se i, d’aquesta manera, escurçant també el múscul, o augmentant llur tensió En el múscul llis i en el miocardi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina