Resultats de la cerca
Es mostren 434 resultats
aforament
Dret
Dret penal
Atribució de la competència per a jutjar determinades persones en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.
La base de l’aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió Quan s’aplica als electes membres de cambres legislatives hom l’anomena immunitat parlamentària Segons la Llei orgànica del poder judicial espanyola del 1985 són aforats els membres dels governs, tant de l’estatal com dels autonòmics, els diputats dels parlaments i del Congrés i els senadors, i alguns jutges i magistrats A banda, tenen també la condició d’aforats els membres de la família reial L’òrgan judicial superior que substitueix els tribunals ordinaris és, en el cas…
fadrí
Oficis manuals
Grau de l’organització gremial superior a l’aprenent i inferior al mestre.
Se l’anomenava també oficial, jove o companyó L’accés al fadrinatge podia fer-se un cop finit el període d’aprenent i, pagats els drets corresponents, inferiors als de mestre, s’inscrivien en el llibre de fadrins del gremi Era sotmès a un sever sistema de control havia de viure amb el seu mestre, “menjant, dormint i fent contínua residència” A diferència de l’aprenent, rebia un sou pel seu treball No podia abandonar una tasca començada, i li era prohibit d’establir-se pel seu compte En termes generals, la durada del fadrinatge era de quatre anys, amb tendència a prolongar-la i a endurir-ne…
forat blanc
Astronomia
Entitat astronòmica hipotètica que seria una font contínua de matèria i radiació, localitzada en un punt singular de l’espaitemps.
La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats…
Piet Mondrian
Pintura
Nom amb què és conegut Pieter Cornelis Mondriaan, pintor holandès, considerat el pare del neoplasticisme o plàstica pura.
Es formà com a professor d’art a l’acadèmia de belles arts d’Amsterdam, i es donà a conèixer el 1906 com a pintor tradicional de paisatges El 1911 s’installà a París El seu esperit, auster, i les seves creences teosòfiques el menaren a un llenguatge pictòric inspirat per l’angle recte, la línia, el pla i els colors primaris més el blau i el negre, cercant entre tots ells unes lleis d’harmonia Havent tornat 1914 a Amsterdam, continuà les seves recerques abstractes dins un sistema sever d’horitzontals i verticals Amb Theo van Doesburg fundà la revista De Stijl 1917, portaveu europeu de les…
polispast

A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta…
càlcul numèric
Matemàtiques
Sèrie de mètodes que permet d’obtenir aproximació de les solucions d’un problema matemàtic.
El concepte d’aproximació resta determinat per la natura del conjunt o espai sobre el qual hom calcula i, alhora, per la mètrica o distància definida en ell Donat un espai funcional on hi ha definida una mètrica, aquesta permet de definir una topologia, la qual, a la vegada, ens dóna el concepte de proximitat Un cop fixat l’espai on hom opera i la mètrica que ens definirà la noció d’aproximació, el procés del càlcul numèric es resumeix de la manera següent recull de les dades inicials I del problema dades d’entrada, determinació d’un algorisme de càlcul A , i obtenció de resultats R Aquest…
bosó de Higgs
Física
Partícula amb spins zero i massa no nul·la predita pel model estàndard de les partícules elementals.
El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs del qual rep el nom i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs , que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs , que comprèn la totalitat de l’univers Hom n'inicà el els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els acceleradors de partícules A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre…
renda nacional
Economia
Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any.
En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net L’estimació de la renda nacional es podrà fer per tres vies alternatives per la via de producció, és a dir, com a suma dels valors afegits nets de tots el processos productius durant el període considerat per la via d’ingrés, és a dir, com a suma de totes les rendes o ingressos corresponents als factors de producció subministrats al procés productiu de l’àmbit considerat, abans de deduir els imposts indirectes i després de la deducció prèvia dels pagaments per transferència i de les rendes derivades, car no són…
gaudinisme
Art
Valoració o interpretació de l’obra d’Antoni Gaudí.
Hom hi pot distingir tres actituds fonamentals la dels qui l’entenen com un mestratge més religiós que arquitectònic o artístic és representada pels continuadors de la Sagrada Família, la dels qui la valoren principalment com la creació d’un estil i d’una teoria de l’arquitectura personals que culmina la història de l’arquitectura ha estat elaborada teòricament per Joan Rubió i Bellvé i ha estat seguida per Cèsar Martinell , i té com a exemples pràctics més qualificats l’obra del jove JMJujol i del primer Rubió, i la dels qui la valoren bàsicament, tot reconeixent-ne la importància, pels…
aerogenerador

Esquema d’una unitat generadora d’electricitat, dotada d’una cel·la electrolítica i de tancs de gasos per a emmagatzemar l’energia, i d’una pila de combustible per a alimentar la xarxa quan convé
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Tipus d’aeromotor capaç d’aprofitar l’energia eòlica per a generar electricitat.
És constituït per un rotor, mogut per la força del vent, que té l’eix acoblat a un alternador La potència depèn de la velocitat del vent, del tipus de rotor i de la superfície que aquest cobreix Hi ha rotors d’eix horitzontal bipala o tripala i d’eix vertical tipus Darrieus i Savonius En els d’eix horitzontal, el conjunt del rotor pot girar entorn d’un eix vertical, per tal d’orientar-se en la direcció del vent Les pales tenen perfil aerodinàmic i poden girar entorn del seu eix longitudinal orientant-les de manera convenient s’aconsegueix que la velocitat del rotor romangui constant, condició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina