Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
caldereta

Caldereta
© CIC-Moià
Gastronomia
Sopa de peix o marisc cuinada a base d’un sofregit de ceba i tomàquet, sal, pebrot, aigua, etc; les llesques fines de pa, generalment torrat, s’hi afegeixen al moment de servir-la.
És pròpia de les Balears, on és anomenada sovint caldereta A la costa del Principat rep el nom d' olla de peix
amanida

Amanida
© Corel
Alimentació
Plat compost d’hortalisses variades (enciam, tomàquet, ceba, pastanaga, etc.), generalment crues, amanides amb oli, sal, vinagre, etc., i que també pot incloure altres aliments (arròs, pasta, llegums, ou dur, tonyina, etc.) i salses diverses.
guacamole

Guacamole
Thomas Ba. (CC BY-NC 2.0)
Gastronomia
Preparat culinari de consistència més o menys pastosa elaborat amb una base d’alvocat, capolat o aixafat, a la qual s’afegeix ceba, tomàquet, xili verd i espècies, típic de Mèxic i de l’Amèrica Central.
L’origen de les plantes alimentàries
Aquests mapes localitzen les àrees geogràfiques d’origen de moltes de les principals plantes usades en l’alimentació En el primer mapa s’inclouen cereals i llegums Els cereals, de la família de les gramínies, són les plantes alimentàries més importants, amb fruits rics en glúcids, un elevat rendiment i fàcil emmagatzematge En aquest grup tenim, entre d’altres, el blat, l’arròs i el blat de moro, originaris del Pròxim Orient, el sud d’Àsia i l’Amèrica Central, respectivament, àrees que encapçalen la producció mundial de cereals i de plantes alimentàries en general En el mateix mapa se situen…
patates braves

Patates braves
Jessica Rossi (CC BY-NC-ND 2.0)
Alimentació
Daus de patata fregits i acompanyats d’una salsa picant feta amb ingredients diversos (sofregit de tomàquet, pebre vermell dolç i picant, brou), o bé amb allioli, que es mengen com a aperitiu o bé com a tapa.
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
regadiu
Agronomia
Terreny de conreu que és regat.
En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció…
ossobuco
Gastronomia
Guisat de garró de vedella, típic de la cuina milanesa, tallat a rodanxes amb el moll de l’os inclòs, que hom prepara generalment amb una salsa a base de vi blanc i hom serveix sovint acompanyat d’arròs amb tomàquet.
fatuix

Fatuix
CCMA
Gastronomia
Amanida elaborada amb hortalisses fresques, generalment tomàquet, enciam, cogombre i ceba, i amb trossos de pa de pita torrats o fregits, que es condimenta amb oli d’oliva, suc de llimona o vinagre, menta i julivert, típica del Pròxim Orient.
de
Gramàtica
Preposició que expressa relacions de complement del nom.
Usos de de Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació La ploma li escapà de les mans L’han expulsat del partit El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en Li penjava del coll De dalt estant em digué He anat de Barcelona a Montserrat caminant Anar de bar en bar Passar de mort a vida La procedència, l’origen Aquest tren ve d’Alacant Nasqué de pares esclaus El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició a Som a dos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina