Resultats de la cerca
Es mostren 408 resultats
Tortuga llaüt
L’anomenada tortuga llaüt és fonamentalment atlàntica, però sembla haver-se reproduït a la Mediterrània El més notable d’aquesta espècie, l’única que constitueix la seva família, és que no presenta escuts cornis, sinó una pell gruixuda i coriàcia, amb el dors negre o bru fosc, amb taques més clares Presenta de cinc a set crestes longitudinals molt prominents, que, de vegades, tenen una mena d’entalladures La part posterior de la closca és afilada, i la part ventral és clara amb marques fosques El maxillar superior és escotat i forma un dibuix, com si el bec tingués dues dents La…
Els euartròpodes primitius
Els trilobitomorfs trilobits Els fòssils de trilobits, com els que mostra la fotografia, són d’una gran importància per a la datació biostratigràfica dels terrenys paleozoics Xavier Palaus De totes les formes artropodianes del període paleozoic, els trilobits són les més importants Formen un grup integrat per més de 4000 espècies, fòssils exclusivament, que es reuneixen en aproximadament mig miler de gèneres Ací s’explicaran d’una manera general les seves característiques principals per a poder tractar del seu interès filogenètic en relació amb els artròpodes vivents Morfologia Els trilobits…
liparídids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes.
Són de cos allargat i gelatinós, perquè la pell resta separada de la capa muscular per un teixit mucós força desenvolupat Tenen un disc derivat de les aletes ventrals que secundàriament poden perdre, i generalment estan mancats d’escates La línia lateral és reduïda a la part cefàlica del cos a la part postcefàlica hi ha solament 1 o 2 porus ben desenvolupats Són peixos amb 5 o 6 radis branquiostegals i manquen de bufeta natatòria Tant l’aleta dorsal com l’anal són llargues i poden incloure la caudal L’aleta pectoral és de base força àmplia i, a vegades, es troba dividida en un lòbul dorsal i…
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…
doliòlids
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.
L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les…
cinorrincs
Zoologia
Grup d’animals triploblàstics acelomats, de posició sistemàtica incerta i simetria bilateral, que comprèn individus de petites dimensions (fins a 1 mm) i exclusivament marins.
Són vermiformes, amb el dors bombat i la part ventral plana en el cos hom els distingeix un tronc i un cap proveït d’una trompa retràctil voltada d’espines quitinoses Externament són revestits d’una cutícula articulada, semblant a una armadura, formada d’anells o segments cadascun dels quals és proveït lateralment de quetes Tenen una cavitat blastocèlica plena d’un líquid amb cèllules emigrants, i l’aparell digestiu és ben desenvolupat no tenen aparell circulatori, i el sistema nerviós és ganglionar L’aparell excretor és format per protonefridis Els sexes són separats el…
Els quetògnats
Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…
Musaranya d’aigua pirinenca
Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62…
col·lèmbols
Entomologia
Ordre d’insectes apterigots, tots ells de petites dimensions (5 mm).
El cap té antenes de quatre artells i diversos ulls simples Les potes tenen dos artells L’abdomen és format per sis segments, en els quals hi ha l’orifici genital amb tres tipus d’apèndixs el tub ventral , que és en el primer segment, el retinacle , que és en el tercer segment, i la fúrcula , que en estat de repòs descansa en el retinacle i que en estendre’s fa que l’animal es desplaci a salts En general, no tenen aparell traqueal, puix que tenen respiració cutània, i és per això que habiten sempre en llocs humits No presenten metamorfosi Són molt difosos per tot el món, àdhuc a…
dermatosi nodular contagiosa
Veterinària
Malaltia vírica que afecta animals de la família dels bovins (vaques, vedells, bous, etc.), causada per un virus del gènere Capripoxvirus, relacionat amb el virus de la verola ovina.
Es caracteritza per estat febril, presentació sobtada de nòduls cutanis durs i circumscrits que, freqüentment, experimenten necrosi, edema subcutani a les extremitats i a la zona ventral del tronc i limfadenitis generalitzada Provoca febre, abatiment, anorèxia, salivació excessiva, secreció oculonasal, coixesa, pèrdua de pes i disminució de la producció de llet El virus es contagia per contacte directe entre animals, i és molt ràpid, però també de manera indirecta a través de mosques, paparres, tàvecs o altres animals que s’alimenten de sang No es transmet a les persones, ni per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina