Resultats de la cerca
Es mostren 1726 resultats
Francesc Cassú i Jordi
Música
Músic i compositor.
Fill de Josep Cassú i Serra , estudià amb Josep Viader, Jean Luc Vallet i Maria Àngels Alabert Membre fundador del grup Undarius, dedicat a la música barroca, i director musical de l’Orquestra Aquarella, és professor d’harmonia al Conservatori de Música de Girona i, des del 1992, director de La Principal de la Bisbal Ha compost les sardanes Impressió 1983, Recordança 1984, premi Joventut a la Sardana de l’Any, que tornà a guanyar amb Dolça de Nadal 1985, De nit al pont de Sant Agustí 1986, títol també del seu disc publicat el 2003, A la Bisbal, aplec d’argent 1987, premi Novasardana, Cent…
Caliu Ilerdenc
Entitat fundada el 1941 que agrupava destacats representants del franquisme de la ciutat i la província de Lleida.
Creada en un principi com a societat gastronòmica amb interessos culturals, en fou l’impulsor de més relleu el ministre i diplomàtic Eduard Aunós Entre els seus membres, en formaren part tots els alcaldes de Lleida, amb l'excepció de Francesc Pons i Castellà 1957-1967 El 1942 es creà l’ Institut d’Estudis Ilerdencs , amb l’objectiu de dotar de contingut la ideologia propugnada pel Caliu, consistent a segregar Lleida i la seva àrea d’influència —històricament i, fins i tot, lingüísticament— de la resta del territori català, amb la pretensió de demostrar-ne el caràcter independent…
José Alcántara
Cinematografia
Actor.
Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler, i Mamá , de…
comtat i ducat d’Ormonde
Història
Títol de la família angloirlandesa dels Butler: el comtat des del 1328, el marquesat a partir del 1642, i el ducat des del 1682.
James Butler 1305-38 fou creat comte d’Ormonde per Eduard III d’Anglaterra A partir d’aleshores els Ormonde ocuparen càrrecs d’importància en el govern anglès d’Irlanda i generalment foren lleials a la corona anglesa Es destacaren entre ells James 1392-1452, dit el Comte blanc , quart en el títol, estudiós, guerrer i antiquari, i Thomas 1532-1614, desè comte el Comte negre , que, educat en el protestantisme a la cort anglesa, combaté a favor d’Anglaterra contra els revoltats de la pròpia terra James Butler 1610-88, dotzè comte i primer duc d’Ormonde 1682, tingué un paper destacat…
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels caps…
Courtenay
Llinatge francès originari del castell de Courtenay (Gatinès).
Aton o Hatto de Chateau-Renard , senyor de Courtenay 1010, n'és l’estirp El seu fill Jocelin de Courtenay , senyor de Courtenay, fou pare d' Étienne de Courtenay mort el 1101, del qual procediren els vescomtes de Melun, extingits el 1415, de Milès de Courtenay , que el succeí, i de Jocelí I d’Edessa, fundador de la línia dels comtes sobirans d’Edessa Isabel de Courtenay , neta de Milès i filla de Renard de Courtenay, es casà 1150 amb Pere de França mort el 1183, germà del rei Lluís VII, que esdevingué Pere de Courtenay De llurs fills sortiren les línies dels senyors de Yerre extingida al s…
Raluy

Carpa del Circ Raluy
© JoMV
Circ
Nissaga circense iniciada pel saltimbanqui Francesc Raluy Castán (Fonts, Franja de Ponent, 1878 ‒ Sant Adrià de Besòs, 1951).
Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984, destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials Els Oliveras i Els Keystone En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres Tingué quatre fills Lluís Raluy i Tomàs Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del 1942 - València, 29 de desembre de 2021, Carles Raluy i Tomàs Sant Adrià de Besòs, 28 d’…
Vilatge de Caplloc (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Aquest despoblat es troba 3 km al nord-est de les Pallargues i a poc més d’1 km al sud de Florejacs, en un turó conegut com Caplloc, que té encara erma la part superior, si bé els seus vessants han estat modificats per a servir de base als nous camps de cereals Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522279 Cal accedir a les Pallargues per la carretera L-304 Tot seguit, s’haurà de prendre una pista en direcció nord-est fins a arribar a vorejar el turó de Caplloc També s’hi pot arribar per una pista que surt pel sud de Florejacs JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest vilatge i jaciment arqueològic fou…
Bibliografia general referent al romànic del Berguedà
Art romànic
Fonts Documentals Arxiu de la Corona d’Aragó Arxiu Capitular de Solsona Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell Arxiu Capitular de Vic Biblioteca de Catalunya Secció Pergamins Arxiu Parroquial de Berga Arxiu Parroquial de Puig-reig Arxiu Parroquial de la Pobla de Lillet Arxiu Ajuntament de Berga Bibliografia General Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , Barcelona 1926-1952 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als Catalans , 2 vols, Barcelona 1970 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , Barcelona 1958 Cebrià Baraut Les actes…
Ruwenzori
Massís
Massís de l’Àfrica oriental, al límit entre Uganda i la República Democràtica del Congo, amb els llacs Albert al N i Eduard al S.
Té una longitud de 120 km Els cims més alts són el Margherita 5 119 m i l’Alexandra 5 100 m
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina