Resultats de la cerca
Es mostren 2456 resultats
Castell de la Quadra de la Cogullada (el Montmell)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa, actualment en curs d’excavació ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, sobre la vall de Canferrer, als contraforts de la serra del Montmell Mapa 34-17446 Situació 31TCF695757 Si venim de Sant Jaume dels Domenys i anem en direcció a Vila-rodona, en arribar a Canferrer hem d’agafar una pista que surt a mà esquerra Una mica després d’haver passat pel costat de dues figueres, cal agafar un camí carreter que va cap a l’esquerra i porta al dipòsit de l’aigua Un corriol mena fins al cim JBM Història No es disposa, ara com ara, de notícies històriques…
Habitatge sota el castell d’Albarca (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Conjunt d’encaixos i forats que revelen l’existència d’alguna edificació alt-medieval, avui totalment desapareguda ECSA - J Bolòs Al costat nord de l’església de Sant Vicenç d’Albarca hi ha un planell, al cim d’un turó, on s’havia dreçat l’antic castell, del qual no resta res En canvi, en un marge, entre el desaparegut castell i l’església, hi ha una petita cova i uns forats a la paret que testimonien l’existència d’un habitatge Mapa 33-17445 Situació 31TCF254746 Aquest habitatge és situat darrere l’església de Sant Vicenç L’itinerari per a arribar a Albarca és el mateix assenyalat…
Sant Marc de la Ternuda (Benavarri)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església, que s’alcen al cim d’un serrat al costat de la casa de la Ternuda ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Marc és situada al costat de la casa de la Ternuda, que s’emplaça al cim d’un serrat en el vessant nord de la serra del Castell de Llaguarres Mapa 32-11 251 Situació 31TBG931722 Per a anar-hi cal prendre l’anomenada “carrerada del Coll”, que surt de la carretera N-230 de Benavarri a Llaguarres i, passant per l’ermita de Sant Medard, segueix pel costat del convent de la Mare de Déu de Llinars i arriba al cap de 4 km al paratge del Coll, passada la casa…
Vilatge del tossal de les Comes o de Valltallada (Torrefeta)
Art romànic
Situació Restes de murs que afloren en l’àmbit d’aquest antic vilatge medieval ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment es localitza al sector sud-est de l’antic terme de Palou, al cim d’un turó situat a la dreta de la rasa o torrent de Valltallada, des d’on es domina una àmplia zona En l’actualitat es troba pràcticament cobert per la vegetació Mapa 34-14 361 Situació 31TCG548293 Des de Guissona cal prendre la carretera L-313 en direcció a Ponts A 4 km de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou Des d’aquí cal seguir uns 2 km el camí de Sant Martí i de Mas d’en Porta, fins a trobar el…
Construcció de la Grallera (Torre-Serona)
Art romànic
Situació Mola de la Grallera, retallada artificialment a la part superior per tal d’adaptar-la a una construcció a dalt i aspecte de la cisterna excavada al cim de la mola, dins un habitatge a baix ECSA-J Bolòs Els vestigis d’aquesta construcció es troben en una gran mola rocosa, coneguda com la Grallera, o també les Roques del Man o de Miralbó, que destaca per sobre d’uns camps de fruiters, al nord-oest de Torre-serona Mapa 32-12 359 Situació 31TCG023182 A l’indret on hi ha la Grallera s’arriba, des de Torre-serona, pel camí de Miralbó justament quan aquest creua un altre camí que porta de…
Sarcòfag de Leucadius (Tarragona)
Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…
drama litúrgic
Música
Representació cantada que constitueix el precedent més llunyà del drama líric.
Es tracta d’obres de caràcter sacre, que s’agrupen especialment al voltant de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic el Nadal i la Pasqua Entre els primers centres de difusió destaquen els monestirs francesos de Sant Marçal de Llemotges i de Fleury A la Península Ibèrica el drama litúrgic es conreà sobretot a Catalunya, a causa de la implantació primerenca del ritu romà arran de la fundació de la Marca Hispànica Llevat d’alguns casos, se’n mantingueren vives diverses manifestacions fins que el concili de Trento les prohibí La primera representació litúrgica de què es té…
Les craspedofícies
Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si exceptuem els…
Les pannariàcies
Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…
Bruel
El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’arbres i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina