Resultats de la cerca
Es mostren 2309 resultats
vinagre
Enologia
Gastronomia
Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).
La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de color groc d’…
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
etilbenzè
Química
Hidrocarbur aromàtic present en les fraccions de destil·lació del petroli.
És un líquid incolor que bull a 136,2°C i és el producte de base per a l’obtenció de l’estirè Industrialment, hom l’obté per alquilació del benzè amb etilè 90% i per destillació de la fracció xilènica, resultant del reforming catalític 10% L’alquilació reacció de Friedel-Crafts és feta a pressió moderada i en condicions totalment anhidres en presència d’un catalitzador àcid triclorur d’alumini o àcid fosfòric i d’un gran excés de benzè, per a evitar la formació de productes de polialquilació La separació, per destillació, de l’etilbenzè de la fracció xilènica necessita una installació de…
depilatori
Cosmètica
Dit de la substància que serveix per a depilar.
En cosmètica el depilatori és destinat a eliminar el pèl superficial sense afectar el bulb pilós ni la pell Poden ésser classificats en mecànics i químics Els primers són mescles de ceres, resines i olis que hom aplica en calent i, en ésser eliminats, un cop freds, s’emporten el pèl arrencant-lo Els segons són composts sulfurats inorgànics sulfur de calci, de sodi o de bari o orgànics àcid tioglicòlic o tiolàctic en forma de sals sòdiques, càlciques o bàriques, els quals desfan la ceratina de què és format el pèl i el converteixen en una massa plàstica fàcil d’eliminar Hom corregeix l’olor…
complexona
Química
Agent complexant d’un grup d’àcids aminopolicarboxílics (per als quals la IUPAC recomana el nom genèric de quelons
).
Foren introduïts en l’anàlisi química per B Schwarzenbach vers el 1945 per a la valoració complexomètrica d’ions metàllics complexometria, i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàllics formant complexos amb diversos anells de quelat que són d’estabilitat molt elevada Les més importants són l’àcid etilendiaminotetraacètic, la seva sal disòdica, l’àcid ciclohexandiaminotetriacètic i el nitrilotriacètic complexones II, III, IV i I, respectivament Són emprades en l’anàlisi…
aspartam
Alimentació
Química
Edulcorant artificial de fórmula C 1 4
H 1 8
N 2
O 5
.
Descobert el 1965, és un dels principals edulcorants utilitzat com a additiu alimentari i és centenars de vegades més dolç que el sucre Contràriament a altres edulcorants, no presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort A l’organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol, el primer dels quals és un aminoàcid essencial, és a dir, que l’ésser humà no el pot sintetitzar i l’ha d’obtenir de la dieta Als països de la UE el codi de l’aspartam es representa per E-951, i el seu ús no és aconsellable per a les persones…
sulfat de calci
Química
Compost que ocorre a la natura en forma anhidra (anhidrita) i de dihidrat (CaSO 4
· 2H 2
O) (guix).
La varietat translúcida és anomenada alabastre És emprat en quantitats importants en la fabricació de ciment de sulfat d’amoni, i també per a preparar òxid de calci i anhídrid sulfúric per descomposició tèrmica Per reducció amb carbó a alta temperatura dóna sulfur de calci Gràcies a aquestes i a d’altres reaccions possibles, el sulfat de calci natural constitueix una reserva estimable de sofre elemental i de composts de sofre, a la qual hom ha fet atenció quan ha estat considerada escassa la disponibilitat mundial de sofre Alhora el sulfat càlcic resulta com a subproducte de nombrosos…
glucosa

Diverses fórmules de la glucosa
Química
Aldohexosa pseudoaldehídica que es troba a l’estat natural en forma de D-glucosa.
Tant en solució com a l’estat sòlid existeix en les dues formes cícliques de α-D-glucopiranosa i β-D-glucopiranosa És l’aldohexosa més coneguda, car és el compost orgànic que en forma lliure o combinada és més abundant a la natura La glucosa, anomenada també dextrosa o sucre del raïm , té un paper important en el metabolisme, com a font d’energia En els organismes vegetals és combinada amb la D-fructosa, i hom considera que tots dos composts deriven de la sacarosa per hidròlisi d’aquest disacàrid sovint també es troba combinada en forma d’un polisacàrid, com el midó, el glicogen i la…
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la composició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina