Resultats de la cerca

Estudià enginyeria a l’Escola Industrial de Barcelona i es dedicà professionalment a la publicitat amb la creació, el 1964, de l’empresa Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat Aficionat des de molt jove a la fotografia i al cinema, es dedicà al colleccionisme d’objectes i aparells relacionats amb la fotografia, el cinema i la televisió, i a la realització de curtmetratges, el primer dels quals fou El pastor de Can Sopes 1956 Després d’un intent infructuós de passar al camp professional 1958, rodà una trentena d’aquests films, alguns de tema documental i d’altres sobre arguments de…

Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres…

Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les…

Fill i deixeble d’ Alexandre de Riquer i Inglada , s’especialitzà també en exlibris Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a Llotja, s’especialitzà en exlibris, formà part de l’Agrupació Ars —germen d’Els Evolucionistes— i fundà les revistes Mediterrània 1916 i La Marsellesa Residí a Mallorca 1919-20, on collaborà a Vanguardia Balear —des d’on combaté Anglada i Camarasa— i en altres publicacions Publicà Por tierra dorada 1920, La cançó del Sena 1924, illustrat per ell mateix, i la novella, autodenominada futurista, La nina del capell verd 1926 a la collecció “La Novella…

Estudià política i dret a París Retornat al seu país 1962, ocupà càrrecs en el Ministeri d’Educació i Cultura, fins que el 1968 fou nomenat ministre d’Estat i secretari general de la Presidència Esdevingué primer ministre en crear-se aquest nou càrrec 1975, el qual, però, abandonà per assumir la presidència de l’Estat 1982 Un any després fou nomenat president de la Unió Nacional Camerunesa, únic partit legal a la república Reforçà el seu poder personal en suprimir el càrrec de primer ministre el 1984 El 1985 fou nomenat president de l’Agrupació Democràtica dels Pobles del Camerun…

Situació Grup de dues tombes situades a una altitud de 745 m, enmig d’un bosc de pins S’hi pot arribar des d’un D camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, a uns 100 m de la cista megalítica dels Tres Reis, i que segueix la direcció E vers un mas abandonat Mapa 35-14362 Situació 31TCG818166 Necròpoli Planta de les dues tombes excavades a la roca, d’una de les quals sols es conserva la meitat Joan Enrich Es tracta de dos enterraments excavats damunt d’una roca, aïllats, amb una disposició de costat i parallels separats per uns 35 cm cal indicar que d’una…

Fou l’agrupació més popular de les que tingué l’Associació, fundada per Pau Casals l’any 1925 La iniciativa fou promoguda pels socis Josep M Llorens i Josep Burgas, i el 6 de maig de 1934 se celebrà el concert de presentació pública, sota la batuta del seu director artístic, el jove violoncellista i director d’orquestra Joan Pich i Santasusana El concert, que inclogué obres de JS Bach, E Grieg, A Borodin, L van Beethoven i Enric Morera, tingué lloc al Palau de Projeccions de Montjuïc, en un acte en commemoració de la Festa del Treball A partir de la segona actuació pública, tots…

Impulsor de l’escalada a Catalunya durant les dècades de 1950 i 1960 S’inicia en l’excursionisme i l’escalada com a soci de l’Agrupació Excursionista Icària i fou un dels membres del grup anomenat els Bèlits El 1956, juntament amb alguns companys dels Bèlits, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i s’integrà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE, que presidí entre el 1963 i el 1967 i del qual va ser un gran animador Realitzà destacades obertures i repeticions de vies d’escalada a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus, a més de divulgar parets i racons menys coneguts…

A Catalunya, el primer intent corporatiu del collectiu vinculat a l’exhibició es produí el 1912, quan es constituí el Sindicat d’Empreses Cinematogràfiques de Catalunya, la primera junta del qual fou presidida per Manuel Belio El 1914 aparegué la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, presidida per Josep Vidal Gomis, que es veié desbordada per l’embranzida del negoci, cosa que el 1925 propicià la creació de la Societat d’Empresaris d’Espectacles Públics de Catalunya, dirigida per Josep Maria Bosch Durant la dècada del 1930 funcionà amb el nom d’Associació d’Empresaris d’Espectacles…

L’any 1951 s’incorporà a la Comissió d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins el 1955 Fou membre dels comitès organitzadors dels Campionats del Món d’hoquei sobre patins del 1951 i el 1954, dels Jocs Mediterranis del 1955, dels Campionats d’Europa de natació del 1970 i del Campionat del Món d’hoquei sobre herba del 1971 Collaborà amb Joan Antoni Samaranch, especialment en la creació de la Residència Joaquim Blume i en l’impuls per a la construcció d’installacions i per a la fundació d’organitzacions esportives en la província de Barcelona Fou vocal del Comitè Olímpic Espanyol…