Resultats de la cerca

Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del…

Situació i presentació El municipi de Tremp és un dels exemples més complexos de la geografia de Catalunya, per tal com té 302,82 km 2 , sense continuïtat física i amb gairebé una trentena d’entitats de població Aquests fets comporten que l’estudi d’aquest municipi no sigui moltes vegades unitari pel que fa a la descripció La superfície del municipi de Tremp ha canviat al llarg dels anys Tremp tenia un terme històric de 8,3 km 2 , que comprenia la ciutat de Tremp i la quadra de Claret, que formava tradicionalment un enclavament separat pel municipi de Talarn Des de 1840 Tremp passà a ser…

Antecedents Mapa del Berguedà amb la senyalització de les necrópolis i estacions J Bolòs L’època anterior a la dominació franca, un llarg període de temps, és molt poc coneguda a la comarca del Berguedà Els estudis arqueològics són mínims i la zona és molt escassament referenciada en els texts històrics Les troballes de sílex i destrals de pedra a l’alt Berguedà valls de Brocà i Lillet i al baix Berguedà Casserres, Capolat, Sagàs, etc permeten d’assegurar que el Berguedà estava mínimament poblat al Neolític, almenys des del final d’aquest…

El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…

La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…

Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, que s’estén a redós del castell de la Suda o de Sant Joan, a la riba esquerra de l’Ebre ECSA - J Todó La ciutat de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre i capital històrica de les terres de l’Ebre, és situada a ambdues vores del riu Ebre El seu nucli antic s’alça en una estreta franja, entre les muntanyes i el riu, i es prolonga cap a l’interior per la vall del barranc del Rastre A dins la ciutat hi ha un turó d’alçada considerable anomenat la Suda, on hi ha el castell del mateix nom o castell de Sant Joan Mapa 32-20 522 Situació…

El bisbat d’Ègara i els seus primers bisbes Vista aèria del conjunt de les esglésies d’Ègara, situades en un petit carenar entre els torrents de Vallparadís i Monner TAVISA-J Todó L’erecció d’una nova seu a Ègara, en una comarca veïna a la de Bàrcino, es justifica pel fet que el bisbe Nundinari havia d’atendre la seu de Barcelona —la gran població que tenia tota aquesta comarca agrícola del Vallès, juntament amb el Barcelonès en uns anys en què el cristianisme havia donat els seus fruits, especialment entre la gent més aviat senzilla i normal, sotmesos els nouvinguts visigots— Hi ha…

Durant la segona meitat dels anys setanta, els trets que havien caracteritzat l’evolució de les ciutats i el territori dels Països Catalans conegueren un assenyalat canvi de tendència En efecte, entre el final dels anys cinquanta i la meitat dels setanta aquest àmbit d’estudi havia experimentat el creixement demogràfic més ràpid, en termes absoluts, de la seva història Aquest creixement —associat a l’expansió econòmica i al procés d’industrialització— fou, en bona part, fruit de moviments migratoris procedents d’altres regions i, com és sabut, es produí de forma molt concentrada en el…

Una paraula comodí “És una persona amb molta cultura”, “assistim a un xoc entre cultures “, “els grans ídols de la cultura rock ”, “la cultura catalana s’ha vestit de dol”, “les cultures de l’edat del bronze”, “en el nostre país manca una cultura de la prevenció d’incendis” Fullejant un diari, mirant un noticiari o participant en una conversa habitual, trobem molt sovint expressions com aquestes Vaguetats i ambigüitats L’ús de la paraula cultura, que antigament es restringia als àmbits considerats precisament “cultes”, s’ha estès a tota mena de contextos i situacions Aquesta paraula, que en…

Les religions de l’Orient Mitjà Antic Les comunitats humanes que van viure en èpoques anteriors a la “invenció” de l’escriptura ja coneixien concepcions i pràctiques de tipus religiós o màgic Entre els primers objectes de significat magicoreligiós hi ha l’anomenada Venus de Willendorf, de fa uns 30 000 anys representa la dona en el seu paper maternal, en relació amb el culte de la fertilitat i de la vida humana Les sepultures són les formes més antigues de pràctiques religioses Ja al paleolític mitjà se solia enterrar els morts amb objectes d’ús quotidià, menjar i joies El significat…