Resultats de la cerca

Debutà amb Charlie Parker en enregistraments de discs 1947-48 El seu estil revelà aviat una acusada originalitat pel seu lirisme introspectiu, que aconseguia amb la contenció del so i la sobrietat en la digitació, per contrast amb l’exuberància del bop Els anys 1948-50 dirigí els músics dels enregistraments Capitol, expressió de la tendència cool , amb els arranjadors Gerry Mulligan, Gil Evans i John Lewis Els anys cinquanta dirigí diversos conjunts reduïts en els quals collaboraren solistes com J Coltrane i B Evans El conjunt que dirigí els anys seixanta, que incloïa el…

Abans de formar les pròpies orquestres, collaborà, entre d’altres, amb Louis Armstrong, Art Tatum, Red Norvo, Charlie Parker i Duke Ellington, l’obra del qual influiria profundament en el seu vessant com a compositor En aquest període s’acredità com un dels principals virtuosos del contrabaix en l’àmbit del jazz A la meitat dels anys cinquanta començà a dirigir formacions de joves músics que reunia en els seus “Jazz Workshop” ‘Taller musical’ Cal destacar molt especialment el període 1960-64, marcat per la collaboració amb el saxofonista Eric Dolphy La seva música, turbulenta,…

Pertanyent a una família de jueus lituans, es formà amb Denman Ross a Harvard Fou pintor de la WPA Works Progress Administration el 1935 Se serví d’un expressionisme barroc per a crear una obra dominada per la sàtira social Retratà sobretot els ambients freqüentats per potentats, per denunciar el gran capital, la corrupció política, el militarisme i el racisme, subratllant la distinció entre víctimes i opressors En les seves pintures sovint són recognoscibles personatges públics caricaturitzats fins al grotesc La seva obra, que reflecteix la influència de Velázquez i d’expressionistes…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada, a la dècada dels anys cinquanta fou director del Teatro Español Universitario de Granada Els anys seixanta exercí la docència en diverses universitats dels EUA En 1971- 87 ocupà la càtedra de teatre Juan del Encina a Salamanca, la primera d’aquesta naturalesa creada en una universitat espanyola Pertangué a l’anomenada generació realista dels anys 1950-60, encapçalada per Antonio Buero Vallejo i Alfonso Sastre Autor d’un teatre d’inspiració popular i tendència social amb reminiscències de García Lorca i Valle-Inclán,…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, fou escenògraf i director teatral, i als anys cinquanta s’introduí en el cinema com a assistent de Tony Richardson Treballà també per a la televisió i, entre altres dirigí per a aquest mitjà diversos episodis de la coneguda sèrie policíaca The Saint 1963-65 i alguns telefilms Koroshi, 1966 Debutà com a director de cinema amb el musical Summer Holiday 1963, però s’especialitzà en el thriller i el cinema d’acció en general, del qual esdevingué un dels directors britànics de més renom, sobretot a partir de  Robbery 1967 i  Bullitt  1966,…

Pionera des de la dècada dels anys cinquanta en la represa d’edicions catalanes, el 1952 inicià la publicació de la revista cultural-literària El Pont , que fou interrompuda per la censura un any més tard i represa el 1956 amb continuïtat fins avui El 1958 inicià la primera publicació per a adolescents “Collecció Juvenil Sant Jordi” el mateix any també, el primer diccionari bilingüe català-castellà i castellà-català, el qual han seguit molts d’altres i una gamma extensa d’obres per a l’ensenyament del català, tasca que atenyé el seu punt culminant amb el Diccionari Català General…

Nasqué el 1955 com a iniciativa dels artistes i intellectuals alemanys per portar a Alemanya les novetats artístiques posteriors a la guerra Els temes de cada edició han correspost als títols següents L’art dels darrers cinquanta anys 1955, L’art dels darrers vint anys 1959, Què entenem avui per art 1964, El com i el perquè de l’art 1968, Interrogatori a la realitat 1972, L’art del procés 1977 i el Diàleg entre artistes de països diferents en l’actual situació cultural 1982 Si anteriorment s’hi havia impulsat l’art europeu d’avantguarda d’una manera molt ampla, en les dues…

El 1947 fundà el Museu i Arxiu Arbocenc, i el 1948 fou un dels impulsors de la revista clandestina Fe i Vida , una de les primeres publicacions en català del primer franquisme, que dirigí amb Esteve Cruañes fins el 1966, any que deixà de publicar-se Amb l’editor Joan Ballester i Canals, els anys cinquanta promogué una de les primeres campanyes comarcals en favor del català Impulsor d’Òmnium Cultural a les comarques penedesenques 1972, fou cofundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977 i del Centre d’Estudis Colombins 1989 Entre els anys 1956 i 1960 promogué les dues primeres…

Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al…

Usos de fins Usos Exemples 1 Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb  a Anirem fins allà Hem d’arribar fins en aquella ermita Des de Mataró fins a Barcelona He llegit fins a la pàgina cinquanta Fins al dia 30 inclusivament Fins per Nadal Ha plogut fins ara No pararé fins a aconseguir-ho Compta fins a cent Van comprar fins a dos-cents cavalls 2 En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc, de fer alguna…