Resultats de la cerca
Es mostren 4046 resultats
Castell de Vilaverd
Art romànic
El lloc de Vilaverd es documenta per primera vegada l’any 1155, en què el comte Ramon Berenguer IV atorgà una carta de poblament als habitants de Duesaigües o Vila-salva i als de Vilaverd, als qui hi havia en aquell moment i als qui hi anirien a poblar-los D’aquest document se’n dedueix que en aquell moment Vilaverd ja es trobava repoblat El rei Alfons I es desprengué del lloc el 1178, quan el donà a l’arquebisbe de Tarragona en canvi d’uns drets que l’església tarragonina tenia a Lleida Al cap de molts anys de posseir-lo, l’any 1390 l’església tarragonina cedí novament al rei el…
Sant Pere de Gaià (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifré, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià Després d’aquesta referència tan reculada cal esperar fins a la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona del 1154 per a tornar a tenir-ne notícies Malgrat que apareix en aquest document, no sembla que tingués caràcter parroquial sinó que fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de…
Santes Creus de Gaià (Aiguamúrcia)
Art romànic
Hom sol creure que la primera referència d’aquesta església és de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona va fer donació del castell de l’Aibà a Guitard Maruden , reservant-se entre altres coses la seva dominicatura anomenada Santes Creus, a la riba del Gaià Aquest document presenta algunes característiques que fan sospitar que és apòcrif per això l’esment segur més antic cal cercar-lo en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona l’any 1154, on consta que l’església de Santes Creus de Gaià, juntament amb la de Sant Pere de Gaià, formaven part de l’…
Sant Llorenç del Pinell de Brai
Art romànic
El lloc del Pinell és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers des d’aleshores restà subjectat a la comanda templera de Miravet La repoblació de l’indret fou un xic més tardana El 1198 el preceptor de Miravet concedí una carta de poblament i franquesa al Pinell Aquest intent de repoblació, però, no prosperà i uns anys després, el 1207, el preceptor de Ribera, Bernat de les Gunyoles, expengué una nova carta de població L’església parroquial, dedicada a sant Llorenç, surt esmentada en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280…
Sant Feliu del Palau de Fontova (Graus)
Art romànic
Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en…
Sant Martí de Saltèguet (Alp)
Art romànic
Fou la parròquia del vilatge de Saltèguet, avui despoblat Encara es conserven les ruïnes d’aquest despoblat prop del quilòmetre 150 de la carretera N-152, a la sortida de la baga de Saltèguet La parròquia de Saltèguet és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819 però que cal datar vers la segona meitat del segle X En el testament de Ramon Berenguer del 1130, aquest feu donació a Berenguer de Fullà i el seu germà del feu de Saltèguet perquè el tinguessin pel fill de Bernat Berenguer, excepte els drets de l’església de Sant…
Lluís París i Bou
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa 1944, fou membre fundador del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, i n’ocupà la secretaria Ha centrat les seves investigacions principalment en la seva vila natal i, en menor mesura, en el monestir de Poblet Els seus articles han aparegut en publicacions locals de difusió reduïda Hoja Parroquial/Full Parroquial , Circular Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca , Aplec de Treballs i Espitllera Entre les seves obres destaquen el treball “Un document de Poblet i la introducció del dret romà a Catalunya”, Miscellània Històrica…
Sant Bartomeu d’Hostafrancs (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església parroquial té una història molt poc coneguda per la manca de notícies antigues sobre els seus orígens Podem suposar que fou bastida en el mateix moment que es construí el castell d’Hostafrancs, documentat des de l’any 1073 No obstant això, en cap document dels segles XI al XIII no s’esmenta aquesta església, i cal esperar fins al segle XIV per tenir les primeres referències de l’església d’Hostafrancs L’any 1391 consta que el capellà d’Ostafranchs va contribuir amb 44 sous a la dècima de la diòcesi d’Urgell d’aquell any En el llibre de la dècima de l’any 1391…
Mare de Déu de Camp-real (Massoteres)
Art romànic
El santuari de la Mare de Déu de Camp-real és situat al nord de Massoteres, al voltant del qual hi ha el petit nucli de Camp-real El lloc és esmentat en la documentació des de l’any 1040, i formava part del terme del castell de Talteüll En les escriptures que es conserven, el topònim de l’indret s’escriu amb la grafia Cambregal , i més escadusserament Cambregual En un document tardà datat el 1605, guardat a Solsona, hi ha l’acta del consell del poble de Massoteres, que solia reunir-se a Camp-real en aquella ocasió els caps de casa es reuniren dins la capella de Nostra Senyora de…
Sant Jaume d’Arbeca
Art romànic
La parròquia d’Arbeca va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, com moltes altres parròquies de la rodalia Ho proven dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII, on consta Arbecha Fou reclamada per l’arquebisbe Bernat Tort i s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona entre els anys 1146 i 1154 El 1177 apareix, entre els signants d’un document, Berenguer, sacerdot d’Arbeca L’any 1225 Guillem de Roca féu testament i donà al seu fill Ponç diverses rendes per fer que un prevere cantés missa per a la salvació de la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina