Resultats de la cerca
Es mostren 4278 resultats
Sant Nicolau d’Andaní (Alfarràs)
Art romànic
L’antic poble d’Andaní és a 1 km del nucli vell d’Alfarràs de fet, constitueix avui dia un raval del cap de municipi, ja que les noves construccions d’ambdós nuclis es toquen En origen, Andaní fou una almúnia andalusina, la qual fou conquerida pel comte Ermengol VI d’Urgell en el mateix moment que conquistà Alfarràs i Almenar, és a dir, el 1147 En aquest mateix any els seus habitants, conjuntament amb els d’Alfarràs, reberen del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, una carta de poblament Com en el cas del veí nucli d’Alfarràs, és molt probable que l’església parroquial de Sant Nicolau…
Bielorússia 2013
Estat
L’economia bielorussa va començar a presentar greus mancances, i això va repercutir en la tradicional estabilitat política del país sota l’estricta presidència d’A Lukaixenko El creixement del PIB el 2012 va ser de l’1,5%, quan les autoritats preveien que fos del 5% Davant aquesta situació, al març el mateix president va amenaçar el seu Govern que la repetició d’aquestes dades per a l’any actual duria a la revocació immediata del Govern La forta inflació que viu el país 1 euro equival a 10000 rubles bielorussos va comportar que el banc nacional deixés d’acceptar bitllets de 10 i…
Francesco Antonio Faccio
Música
Director d’orquestra i compositor, conegut per Franco Faccio.
Durant els seus estudis al Conservatori de Milà tingué com a company Arrigo Boito , amb el qual collaborà en diversos projectes Un dels seus viatges conjunts els dugué a París, on fou presentat a G Verdi La seva posició apassionada en favor de la renovació de la música italiana els feu sospitosos de wagnerianisme La primera òpera de Franco Faccio, I profughi fiamminghi fou acusada d’excessiva influència alemanya, encara que la següent, Amleto , tingué un èxit considerable A poc a poc, però, s’anà interessant més per la direcció En aquesta nova activitat retrobà G Verdi i la desconfiança que…
,
Guatemala 2012
Estat
Després de guanyar les eleccions presidencials en segona volta, el president Otto Pérez Molina, el novembre del 2011, va iniciar un mandat de govern amb la promesa de fer front a la criminalitat i la violència, i a la vegada impulsar polítiques per reduir la pobresa al país Més endavant, però, va sorprendre amb la proposta de tractar la despenalització de les drogues en l’àmbit internacional, perquè les polítiques de guerra frontal impulsades pels Estats Units havien fracassat La qüestió va provocar el rebuig de Washington i tensions amb els presidents veïns El Salvador, Hondures…
Tadjikistan 2016
Estat
El 22 de maig es va realitzar un referèndum al país per a introduir algunes reformes constitucionals, entre les quals cal destacar la prohibició dels partits de caràcter religiós Com era d’esperar, les reformes van ser aprovades per un 96% Encara que en el seu moment va passar gairebé desapercebut, al final del 2015 va fracassar un intent de cop d’estat per a derrocar el president tadjik, Emomalí Rahmon El Govern de Duixanbe no va donar gaires detalls d’aquest fet, però al llarg del 2016 va empresonar centenars de persones presumptament implicades en aquest cop, uns empresonaments que s’…
Uzbekistan 2016
Estat
Islom Karimov, que havia dirigit l’Uzbekistan des d’abans de la seva independència, va morir el 2 de setembre, a 78 anys Després d’un breu interregne en què el president del Senat va assumir la presidència interina, les dues cambres del Parlament van acordar nomenar nou president el primer ministre, Shavkat Mirziyoyev, considerat per pràcticament tothom l’hereu polític de Karimov Durant anys s’havia especulat amb la possibilitat que la filla del difunt president, Gulnora Karimova, en fos la successora, però va caure en desgràcia al començament del 2014 i des de llavors està sota…
Josep d’ Orga i Pinyana
Historiografia catalana
Literatura catalana
Impressor, historiador, filòleg i poeta.
Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…
,
Sant Ponç de Martimà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Façana de migdia, en la qual s’obren la porta i una finestra de doble esqueixada ECSA - JA Adell La capella de Sant Ponç és al costat mateix del camí que porta a la casa de Martimà, uns 500 m abans d’arribar-hi Mapa 34-12291 Situació 31TCG482569 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb En arribar a l’encreuament amb la pista que porta al Puig, a la dreta, cal prendre un camí, a l’esquerra, que porta als masos Olivelles, Maçaners i Martimà Aquest darrer és a 2 km de l’inici del camí JAA Història El lloc de Martimà és documentat per primera…
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es…
Sant Jaume d’Ulldemolins
Art romànic
L’indret d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha pogut ésser comprovat Tot apunta a pensar que Ulldemolins, en els primers moments de la seva colonització, fou una dependència del castell de Siurana El 31 de gener de 1166, el rei Alfons I, conjuntament amb Albert de Castellvell, castlà de la fortalesa de Siurana, atorgaren una carta de poblament als habitants d’ Occulo de Molinis , que garantia la lliure possessió del seu terme i de les seves pertinences, tot establint la demarcació territorial de l’indret Tot i la concessió d’aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina