Situació
Façana de migdia, en la qual s’obren la porta i una finestra de doble esqueixada.
ECSA - J.A. Adell
La capella de Sant Ponç és al costat mateix del camí que porta a la casa de Martimà, uns 500 m abans d’arribar-hi.
Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG482569.
Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb. En arribar a l’encreuament amb la pista que porta al Puig, a la dreta, cal prendre un camí, a l’esquerra, que porta als masos Olivelles, Maçaners i Martimà. Aquest darrer és a 2 km de l’inici del camí. (JAA)
Història
El lloc de Martimà és documentat per primera vegada en una donació d’un mas del terme del castell de Tarabau que l’any 1092 Ramon Guerau feu a l’església del Sant Sepulcre de la Seu d’Urgell. Segons aquest document, el mas, situat a l’indret de Santa Eulàlia, afrontava a migdia amb Martimà.
Quant a l’advocació de l’església, encara que sant Ponç fos un personatge de l’època romana tardana, no es troba en el calendari visigòtic i la seva devoció no tingué una expansió com la d’altres sants primitius; es troben algunes esglésies d’aquest titular a la majoria de bisbats de la Catalunya Vella. Potser la devoció a sant Ponç procedia de la Gàl·lia, probablement a través de la Cerdanya.
La capella de Martimà era particular de la família del mas i no consta que fos sufragània de cap parròquia. (ABR)
Església
Planta de l’església.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per dos arcs torals, un d’ells adossat al mur de ponent, que arrenquen de sengles pilastres rectangulars. La nau acaba a llevant amb un absis semicircular, obert a la nau a través d’un estret arc presbiteral. La porta s’obre a la façana sud i és resolta amb un arc de mig punt, refós en relació amb la resta del parament i extradossat per una filada de lloses planes. A la mateixa façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que la que s’obre a la façana absidal, i a la façana de ponent hi ha una finestra cruciforme.
Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació, llevat de la decoració constructiva, ja esmentada, de la porta, i de la decoració de la façana absidal, on es conserven més o menys malmeses quatre lesenes, que, per lògica, devien acompanyar un fris d’arcuacions sota el ràfec, avui desaparegudes, però de les quals hi ha vestigis. Aquest fet palesa que, almenys a l’absis, les cobertes de l’església foren modificades, malgrat que conserven el material i la forma de les cobertes originals, resoltes en lloses de pedra, col·locades en sec.
L’interior és totalment arrebossat, cosa que s’adiu, probablement, amb la seva concepció original. L’aparell constructiu, només visible als paraments externs de les façanes, és format per carreuó, senzillament escairat, sense polir, disposat en filades uniformes i regulars, que tendeixen a l’horitzontalitat, amb els arcs de les finestres i les restes d’arcuacions fets amb peces de pedra tosca.
Malgrat la pèrdua de la decoració absidal, que desfigura les façanes, l’església de Sant Ponç de Martimà és un bon exemple d’edifici concebut dins els cànons de l’arquitectura llombarda pròpia del segle XI català, de forma senzilla, però molt ben resolta. (JAA)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 457
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 095, pàg. 215