Resultats de la cerca
Es mostren 1171 resultats
Campdevànol
Campdevànol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, situat a la part central de la comarca, en gran part estès a la dreta del Freser.
Situació i presentació El municipi de Campdevànol limita al N amb Campelles i Ribes de Freser, al NE amb Ogassa, al SE ho fa amb Ripoll i al S i SW amb les Llosses La part occidental limita amb Gombrèn, en la seva major part a la dreta del Freser, i comprèn en aquest sector la vall baixa del Riu Merdàs, afluent del Freser, entre els contraforts orientals de la serra de Mogrony i el sector muntanyós de Sant Pere d’Auira al N i els vessants NE de la serra de Sant Marc d’Estiula al S al sector de l’esquerra del Freser comprèn l’antiga demarcació de Sant Martí d’Armàncies, fins al típic pont de…
Calella

Vista general de Calella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, als vessants meridionals dels darrers contraforts del Montnegre on neix la riera de Calella, que drena el terme.
Situació i presentació El terme municipal és a la costa, entre Sant Pol W i Pineda E, que també el tancà pel N Sant Cebrià de Vallalta el limita pel NW Dins del municipi hi ha els vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís de Montnegre serra del Sot de l’Infern, 418 m serra de Can Carreres, 405 m, que s’estén vers l’E fins a l’alt de Llevant, 412 m, d’on davalla la riera de Calella, principal curs fluvial que desemboca a la mar, a ponent de la població, i que al sector de capçalera drena la vall de Roure, sector boscós ara urbanitzat amb el nom de Dalt de Calella…
Folgueroles

Casa-Museu Verdaguer, a Folgueroles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És al mig de la Plana, a la zona de contacte amb els vessants occidentals de les Guilleries Limita al N amb el terme de Tavèrnoles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al S amb Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes, a l’W amb Vic i al NW amb Gurb La seva demarcació presenta, a pesar de la limitada extensió del seu territori, una gran varietat de matisos, i geològicament els materials que formen les terres del terme pertanyen al període terciari El municipi és planer i ple de masies vers ponent, on limita amb Vic i Gurb, i boscós i deshabitat en les fondalades de les…
Cornellà del Terri
Vista de l’església de Sant Julià, al poble de Corts (Cornellà del Terri)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la vall mitjana del Terri i al SE del pla de Banyoles.
Situació i presentació El terme limita al N amb el de Fontcoberta, al NE amb Vilademuls, amb el qual fa de límit, en part, la riera de la Farga, i al S amb els de Palol de Revardit i Sant Julià de Ramis Gironès Al SW limita amb Camós i a l’W amb Porqueres i Banyoles El sector de Sant Andreu del Terri, antic municipi que fou agregat a Cornellà el 1976, és drenat pel Terri i per diverses rieres, de les quals destaca la riera de Marimanya, afluent del Terri per la dreta El terreny és accidentat en el tros de la serra que separa el Terri i la riera de la Farga i al sector de la vall baixa del…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
Castell de Tornamira (Oristà)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, del conjunt, en el qual destaca la torre circular, envoltada de diverses sales i dependències G Orriols La casa de Tornamira, o castell del mateix nom, és situada vora el poble de la Torre d’Oristà, perfectament visible des d’aquest Ací és conegut per Tornamira o castell dels moros Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 22,2 —y 44,8 31 tdg 222448 Per arribar-hi cal prendre el trencall de la carretera que surt d’Oristà en direcció a la Torre d’Oristà, la qual es troba un parell de quilòmetres més avall…
el Figueró i Montmany

El Figueró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall del Congost, al sector on aquest riu travessa la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita al S amb el terme de la Garriga, a l’E amb Cànoves i Samalús, a l’W amb Sant Quirze Safaja i al N-W amb el municipi osonenc de Sant Martí de Centelles El terme, de caràcter muntanyós, s’estén des dels cingles de Bertí, on arriba fins a la cota dels 700 m, a l’oest, fins als contraforts occidentals del massís del Montseny Roca-sentella, 1000 m, a l’est El Congost parteix el terme per la meitat, separant-lo en dos sectors prou diferenciats El sector occidental és drenat per diversos torrents profundament encaixats al peu de la cinglera, que formen grans fondalades…
Astronomia 2010
Astronomia
L’exploració de Mart Un nou mapa geològic de Mart presentat per la NASA mostra evidències que en aquest planeta podrien haver existit grans llacs en els seus inicis Hi ha grans dipòsits sedimentaris a la regió de Hellas que podrien haver estat plens d’aigua fa entre 3500 i 4500 milions d’anys Aquesta nova evidència se suma a les ja existents sobre la presència d’aigua a Mart en el passat Després de més de sis anys en funcionament, l ’Spirit , un dels dos robots de la NASA que explora la superfície de Mart, va patir greus problemes en quedar-se atrapat a la sorra de la superfície del planeta…
La vila de Montblanc
Art gòtic
L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…
La vila de Cardona
Art gòtic
L’escut de la vila en una clau de volta de l’església parroquial BS – GSerra El nucli primigeni A la darreria del segle XII, la vila del castell de Cardona ja era una realitat jurídica, social i econòmica sota el senyoratge dels vescomtes d’Osona-Cardona, senyors del castell Amb una extensió no superior a les 2 ha i una morfologia urbana molt senzilla, presentava una estructura allargassada en direcció est-oest amb dues places juxtaposades, l’anomenada de Cardona actual plaça de Santa Eulàlia o de les Cols i el Mercadal actual plaça del Mercat, enllaçades per dos vials principals que corrien…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina