Resultats de la cerca
Es mostren 2456 resultats
Ratpenat de ferradura petit
El ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia Jordi Serra És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran R ferrum-equinum Un tret característic d’aquesta espècie és el grau de…
La sargantana italiana o siciliana
Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa mediterrània, des…
Una espècie amenaçada: el tabac gros
Mata d’ Atropa baetica en el seu hàbitat Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Les localitats d’ Atropa baetica al massís del Port, única referència fins ara als Països Catalans, representen la presència més septentrional i oriental d’un tàxon propi de les muntanyes Bètiques i Subbètiques i de l’Aties mitjà i el Rift, al Marroc El fet de trobar-se a l’extrem de la seva àrea de distribució i molt allunyada d’on es concentren la major part de les poblacions si es deixen de banda algunes localitats no sempre prou ben aclarides del sud-oest del Sistema Ibèric confereix a aquesta planta un…
Les craspedofícies
Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si exceptuem els…
Les pannariàcies
Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…
Perdiu blanca
La perdiu blanca Lagopus mutus representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus És un ocell gros 35 cm, amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol a dalt La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional a l’estiu exemplar de la dreta, tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del color negre…
Mare de Déu del Remei del Serrat (Queralbs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de la Mare de Déu del Serrat des de llevant, en la qual és visible l’estretor de l’absis en relació amb l’amplària de la nau M Anglada El Serrat és un petit veïnat que es troba situat dins l’antiga demarcació parroquial de Fustanya, a la cota dels 1 300 m d’altitud, a l’extrem sud-oriental del municipi Mapa 218M781 Situació 31TDG 328882 Hom hi pot anar per la mateixa pista que porta a Fustanyà, que surt del darrer revolt de la carretera de Ribes de Queralbs, abans de pujar cap al poble, un cop travessat el pont del Freser Dista d’aquest punt uns 4,500 km…
Vilatge del tossal de les Comes o de Valltallada (Torrefeta)
Art romànic
Situació Restes de murs que afloren en l’àmbit d’aquest antic vilatge medieval ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment es localitza al sector sud-est de l’antic terme de Palou, al cim d’un turó situat a la dreta de la rasa o torrent de Valltallada, des d’on es domina una àmplia zona En l’actualitat es troba pràcticament cobert per la vegetació Mapa 34-14 361 Situació 31TCG548293 Des de Guissona cal prendre la carretera L-313 en direcció a Ponts A 4 km de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou Des d’aquí cal seguir uns 2 km el camí de Sant Martí i de Mas d’en Porta, fins a trobar el…
Santa Maria de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, amb una finestra netament romànica, entre la porta i el campanar d’espadanya ECSA – JA Adell El camí per anar a Miravall surt de la carretera de Noves de Segre a Taús per la Guàrdia d’Ares, poc abans d’arribar a Anyús L’església és al mig del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG587871 Història Històricament, Miravall era una senyoria del vescomte de Castellbò, que detenia tota la jurisdicció del lloc, i era integrat, dins la divisió del vescomtat, a la batllia de la Vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò No s’han trobat notícies referents a…
Sant Pere de la Parròquia d’Hortó (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la cripta, situada a l’extrem oriental de l’església ECSA – JA Adell Les runes de l’església de Sant Pere es troben al nord del poble de la Parròquia d’Hortó, dalt d’un serrat, totalment cobertes per la vegetació, i difícils de localitzar Mapa 34–11253 Situació 31TCG663882 El camí, només apte per a vehicles tot terreny, surt de la carretera d’Adrall a Sort, just a l’entrada del poble de la Parròquia d’Hortó, i cal seguir-lo uns 600 m fins trobar una forçada cruïlla a la dreta Cal seguir aquest camí uns 2 km fins arribar a un torrent, al nord del qual, i a uns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina