Resultats de la cerca
Es mostren 10641 resultats
Castell de Gisclareny
Art romànic
A desgrat de les nombroses referències documentals que tenim de l’existència d’aquest castell, avui no en queda cap rastre Podem dir, però, que la seva ubicació devia ésser propera a la de l’actual parròquia de Santa Maria, únic punt del municipi que fa les funcions de centre i que per la seva posició enlairada domina les restants cases del poble, disseminades per la vall El lloc de Gisclareny apareix documentat per primera vegada a mitjan segle XI El trobem esmentat en un document de compravenda d’un alou, signat el 18 de juny de l’any 1051 entre Ebrin Radulf i el seu fill Arnau Aquest alou…
Un exemple de projecció cultural: l’exposició “Gaudí, un univers”. 2002
La primera fita de la projecció internacional de la cultura catalana contemporània és el conjunt d’exposicions i activitats organitzades per la Generalitat de Catalunya a París, a l’entorn de l’Exposició Universal del 1937 Després del 1939, les dificultats de tota mena foren moltes Però, per camins diversos, creadors, gestors i “públic” anaren teixint una finíssima xarxa de complicitats, a banda i banda de l’Atlàntic “Gaudí, un univers” A partir dels anys 1977-80, la projecció de la cultura catalana trobà nous suports gràcies a la recuperació, o la reinvenció, dels tres parlaments i els tres…
La Torrassa (Alp)
Art romànic
Situació Malmesa edificació militar que vigilava el congost de Malpàs, prop de la Molina ECSA - J Bolòs Les restes de la torre anomenada la Torrassa són situades a uns 1 500 m d’altitud, a mig vessant, a la solana de la vall del riu d’Alp Són davant de la Molina, justament al lloc anomenat Malpàs, fet que ens demostra la utilitat estratègica d’aquesta fortificació amb relació a una de les vies que unien la Cerdanya i el Ripollès Mapa 36-10217 Situació 31TDG132894 Si seguim la carretera que va de Puigcerdà a Ribes de Freser, passant per la collada de Toses, la trobarem al costat de la…
Alexander von Zemlinsky
Música
Compositor i director austríac.
Vida Fill de pare catòlic convertit al judaisme, una de les seves primeres influències musicals fou la de la sinagoga Estudià al Conservatori de Viena amb Anton Door piano i Robert Fuchs composició Les seves primeres obres -cançons i peces pianístiques i de cambra- foren elogiades per J Brahms L’any 1895 conegué A Schönberg, del qual esdevingué amic íntim i a qui orientà en el seu aprenentatge autodidàctic de la teoria i la composició -més endavant, el 1901, esdevingueren cunyats arran del casament de Schönberg amb Mathilde Zemlinsky, germana del compositor- Al principi del segle XX la…
Enteniment i manipulacions de l’infant
Durant la primera meitat del segon any, l’infant comença a imitar els adults i intenta de repetir-ne els gestos i les accions Sol fer moviments com si volgués saltar, tot i que, de moment, encara no ho aconsegueix De vegades pretén imitar les feines domèstiques, com escombrar o netejar, però amb resultats molt poc eficaços La capacitat d’enteniment de l’infant va millorant lentament, i a aquesta edat ja pot entendre algunes ordres senzilles No obstant això, tot i que pugui entendre l’ordre, pot no respondre-hi També entre els 12 i els 18 mesos comença a utilitzar el llapis, per bé que de…
Controls periòdics al nen
A partir de la primera visita es programen els successius controls mèdics que convé fer al nen La regularitat dels controls pot variar en cada cas, especialment si es detecta algun signe que faci aconsellable de revisar l’infant amb determinada freqüència, per comprovar si té alguna alteració Tenint en compte l’existència de criteris variables, segons el pediatre o el centre sanitari, i sempre dintre d’uns límits raonables, l’habitual és que, si el nen no presenta cap problema que calgui vigilar, es practiqui una visita de control mensual, fins a arribar als set mesos d’edat, perquè en…
Malalties infeccioses
Patologia humana
Durant segles i segles, les malalties infeccioses —és a dir, els nombrosos i diversos trastorns orgànics causats per una enorme varietat d’agents infecciosos i paràsits de l’home— han estat responsables de la major part de les morts prematures dels éssers humans I, lamentablement, continuen essent-ho en les poblacions d’extenses àrees del planeta que corresponen a societats no desenvolupades En canvi, en el nostre medi, diverses circumstàncies han contribuït a la disminució de la perillositat d’aquesta mena de malalties que, en conjunt, han deixat d’ésser tan terribles com temps enrere la…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
El que cal saber del càncer de laringe
Patologia humana
Es anomenat càncer de laringe el desenvolupament d’una massa de teixit cellular anòmal en aquest òrgan, que en créixer comprimeix les estructures adjacents i s’infiltra entre les cèllules Si no és diagnosticat i tractat a temps, el càncer de laringe es dissemina als ganglis limfàtics i a d’altres òrgans, n’altera les funcions i impedeix el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa origina complicacions mortals Per bé que el càncer de la laringe constitueix un dels tipus de càncer més freqüents, actualment la mortalitat que provoca no és gaire elevada, perquè si és…
Desviació de l’envà nasal
Patologia humana
Definició Es anomenat desviació de l’envà nasal el desplaçament d’aquesta estructura degut a un traumatisme o a una alteració del seu desenvolupament que pot causar trastorns de la ventilació nasal Causes La causa més comuna de desviació de l’envà nasal és una alteració en el desenvolupament del nas De fet, gairebé ningú no té l’envà nasal del tot recte, i les desviacions lleus són habituals Així, la desviació és considerada un trastorn només quan impedeix una ventilació nasal adequada En general, aquest trastorn és degut al fet que l’envà continua creixent quan ja s’han desenvolupat…