Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Arxiu Històric de Maó
Historiografia catalana
Dipòsit documental que té el seu origen en l’Arxiu Municipal de Maó que, al seu torn, fou l’hereu de l’antiga Universitat de Maó.
L’interès historiogràfic de l’Arxiu Històric de Maó és fonamental per a l’estudi de la història de Menorca, ja que inclou tant la documentació pròpia de la ciutat de Maó com els fons dipositats corresponents a altres institucions de l’illa Això no obstant, i tal com succeeix amb la resta d’arxius menorquins, són molt escassos els documents anteriors al 1558 i, en especial, els anteriors al 1500 Al llarg del s XIX l’arxiu rebé els fons de les extintes institucions de l’Antic Règim, com ara la Reial Governació i el Reial Patrimoni L’any 1910 l’Ajuntament de Maó contractà l’historiador Francesc…
Quaderns de l’Exili
Historiografia catalana
Revista mensual fundada a Coyoacán (Mèxic) per Joan Sales, Josep M. Ametlla, Ferran de Pol i Raimon Galí. N’aparegueren 26 números des del setembre del 1943 al març-abril del 1947, de distribució gratuïta.
Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «nacional i…
Pont Blau
Historiografia catalana
Revista cultural de periodicitat mensual fundada a Mèxic per Ramon Fabregat que aconseguí publicar un total de 126 números del setembre del 1952 al desembre del 1963.
El seu subtítol era Literatura, Arts, Informació Fou dirigida per Vicenç Riera i Llorca, i s’encarregà de la secretaria de redacció Josep Soler i Vidal, mentre que Josep Roure i Torrent s’ocupà de les notes sobre els llibres publicats Un dels principals objectius explícits fou el d’“establir un pont” entre el món de l’exili i els Països Catalans Pel fet que se centrà sobretot en la literatura, hi foren considerades nombroses obres de caràcter històric Algunes foren veritables clàssics, que posteriorment foren publicades també a Catalunya, com ara Caliu 1958, de Lluís Nicolau i d’Olwer, o Les…
Etnologia de la Península Ibèrica
Historiografia catalana
Obra fonamental de la bibliografia arqueològica de Pere Bosch i Gimpera, escrita i publicada quan es relacionava políticament amb la Lliga, motiu pel qual tingué el mecenatge de Francesc Cambó.
Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…
Nazario González González
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Catedràtic d’història contemporània i membre de la Companyia de Jesús, estudià a les facultats de Teologia d’Oña i d’Innsbruck Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1951-56, on es doctorà el 1957 amb una tesi de geografia urbana, dirigida per Manuel de Terán, que fou publicada amb el títol de Burgos La ciudad marginal de Castilla 1958, i que Jaume Vicens i Vives ponderà com un “ libro ejemplar no solo por la labor de investigación sobre materiales geográficos y archivísticos, sino especialmente por la modernidad de su método ” Indíce…
Lope de Espejo
Historiografia catalana
Poeta i literat, també anomenat Lupo de Spechio.
Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…
Enric Bayerri i Bartomeu
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i periodista.
Vida i obra D’ideologia carlina, fundà La Tradición i dirigí El Radical Fou membre de la Companyia de Jesús 1897-1905 Durant la dècada de 1920-30 fou nomenat director del Museu Arxiu de Tortosa, on creà l’hemeroteca i la biblioteca, i designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1934 fou nomenat delegat provincial de belles arts Cronista oficial de Tortosa des del 1941, fou acadèmic de la Real Academia de la Historia de Madrid i ingressà en l’orde d’Alfons X el Savi L’obra per la qual és conegut és la Historia de Tortosa y su comarca 1933-59, en vuit volums, de la…
Manuela Balanzá Pérez
Historiografia catalana
Historiadora especialista en la didàctica de la història.
Estudià geografia i història a la Universitat de València La seva activitat docent, iniciada el 1963, s’ha desenvolupat en diversos instituts de Tarragona, Las Palmas de Gran Canària, Puertollano, Vila-real, València i al Liceu Espanyol de Roma És diplomada de postgrau de tercer cicle sobre formació del professorat de ciències socials per la Universitat de Barcelona i màster en didàctica de la història, la geografia i l’art per la UV Fou becada pel govern francès per a temes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, i realitzà treballs d’innovació educativa en diverses…
Elies Serra i Ràfols
Historiografia catalana
Historiador.
Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV…
Miquel Pujades
Historiografia catalana
Doctor en drets.
Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…