Resultats de la cerca

Situació Detall de l’edifici amb un dels murs, el qual deixa veure encara el seu aparell M Anglada L’antiga parròquia, com hem dit, després santuari de Santa Maria del Catllar, es troba al cim d’un turó a 1 104 m d’altitud, al cantó de ponent de la vila de Ripoll, oposat al lloc a on hi ha l’ermita de Sant Bartomeu Des de la plaça del monestir de Santa Maria de Ripoll és visible la silueta de les restes romàniques Mapa 256M781 Situació 31TDG314715 El camí tradicional surt de mà esquerra de l’entrada a la vila de Ripoll, venint de Barcelona Passa prop de la capella del Remei i, en un…

Situació Sarcòfags de pedra conservat al costat septentrional de l’església ECSA - J Bolòs Aquesta església es troba al NE del terme municipal d’Olèrdola i centra el poble del mateix nom Mapa 35-16419 Situació 31TCF950783 Per a arribar-hi, des de Vilafranca del Penedès, s’ha de prendre la carretera N-340 en direcció a Barcelona Uns tres quilòmetres, a mà dreta, cal agafar la carretera d’Olivella Al cap de poc s’arriba al poble de Sant Pere Molanta CPO Història El lloc de Palau Monanta s’esmenta l’any 965 en el testament del comte Mir, el qual el deixà a l’església de Barcelona Se…

El castell de Torena s’alçava a 1 699 m d’altitud, en un tossal situat a 2 km de Llessui en direcció nord Al començament del segle XV ja estava enderrocat, i avui només en subsisteix el topònim Des de la mort del comte Sunyer l’any 1011, i en el decurs del segle XI, el castell de Torena és debat entre les dues branques comtals del Pallars que semblen detenir-lo en règim de condomini Entre el 1011 i el 1035 el comte Ramon IV de Pallars Jussà ven al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà el castell de Torena i tota la Vall d’Àssua —cal entendre una part dels drets que hi deté— L’any 1069 el…

El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del segle IX,…

Situació i presentació Situat a l’W de la comarca, limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, el Figaró i Montmany N-E, l’Ametlla del Vallès E, Santa Eulàlia de Ronçana S, Caldes de Montbui SW i Sant Feliu de Codines W El terme, que té com a eix central la vall de la riera de Tenes, és limitat per la part N pels cingles de Bertí, amb una altitud propera als 700 m i forts espadats, que es bleguen a la raconada de Sant Miquel del Fai per iniciar una nova cinglera que es perd prop de Sant Feliu de Codines i es confon amb el massís que culmina amb Sant Sadurní de Gallifa per la…

Situació i presentació El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella Garraf i a migdia amb Canyelles Garraf i Castellet i la Gornal Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos El cap de municipi és el poble de Sant Miquel d’Olèrdola A més, comprèn els pobles de…

La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol IIII, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Efemèrides millenàries 949-1949 El monestir de Sant Pere de Burgal , Vic 1948 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Documents catalans del temps de Carlemany , dins Miscellània Puig i Cadafalch , vol I, Barcelona 1950, pàgs 163-168 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els preceptes…

L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, Ellemar, Salla, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església— l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i…

Situació Puig on es drecen les restes del castell, sobre el poble abandonat de Selma ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Selma són al cim d’un puig, sobre el poble abandonat de Selma, a la partió de les aigües que van cap al Gaià i de les que van a la riera de Marmellar Mapa 34-16418 Situació 31TCF716812 Des del Pla de Manlleu, abans de travessar el pont, surt una pista ampla que porta fins a tocar del castell en un recorregut de 3,5 km El darrer tros, que podem fer pel mig del poble vell o bé, més aviat, voltant cap a l’oest, s’ha de recórrer a peu JBM Història La primera menció d’…