Resultats de la cerca

Situació L’església de Sant Llorenç fou construïda en un indret bellíssim a l’extrem d’un cingle situat a primeres elevacions de la Serra dels Lladres, domina una esplèndida vista panoràmica de les primeres elevacions dels Rasos de Peguera, el pla de Campllong i les bagues de Tersà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,7 — y 64,9 TCG 977649 Una vista de l’exterior de l’església, encimbellada a l’extrem d’un cingle, situada enmig d’un paisatge meravellós J Pons Vista exterior de l’església des del…

Situació Aspecte de l'edifici de Sant Andreu de Vilallobent des de la banda sud-oest, amb la façana molt modificada i un ample campanar d’espadanya fruit de reformes tardanes ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Andreu és al poble de Vilallobent, situat vora la confluència del riu de Vilallobent amb la Llavanera Mapa 36-10217 Situació 31TDG139958 Per a arribar-hi cal agafar, abans d’entrar a Puigcerdà per la carretera N-152, una carretera local que es desvia a mà dreta, passa per Age i porta a Vilallobent, en un recorregut de 4 km RMAE Història La parròquia de…

Situació Sant Serni de Prats conserva només d’època romànica la disposició i una bona part del mur de tramuntana, reforçat amb contraforts ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Serni és situada al raval de Capdevila, el nucli més antic del poble de Prats Mapa 36-10 217 Situació 31TDG045913 S’hi arriba per la carretera local GIV-4033 que enllaça Alp amb Bellver de Cerdanya RMAE Història Una de les primeres mencions del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, que afrontava per una part in villa Pratis De…

Situació Aquest despoblat es troba 3 km al nord-est de les Pallargues i a poc més d’1 km al sud de Florejacs, en un turó conegut com Caplloc, que té encara erma la part superior, si bé els seus vessants han estat modificats per a servir de base als nous camps de cereals Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522279 Cal accedir a les Pallargues per la carretera L-304 Tot seguit, s’haurà de prendre una pista en direcció nord-est fins a arribar a vorejar el turó de Caplloc També s’hi pot arribar per una pista que surt pel sud de Florejacs JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest vilatge i jaciment arqueològic fou…

Situació Vista de l’indret de les Besses amb l’església de Santa Maria i el tossal on hi ha els vestigis del castell ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest antic castell es troben al cim d’un tossal que dominava el poble de les Besses, avui deshabitat, el qual es troba a la dreta del riu de Set, aigua avall de Cervià de les Garrigues Mapa 33-16 417 Situació 31TCF187892 Si seguim la carretera que va de Cervià de les Garrigues cap a l’Albagés, a uns 3 km surt una pista a mà dreta que duu en pocs metres fins a l’església i les restes del castell JBM Història Una de les primeres notícies de l’indret…

Situació Vestigis de la primitiva església, descoberts l’any 1975 en construir un aparcament subterrani a la plaça de Sant Joan JR González Les restes d’aquesta antiga església es troben sota l’actual plaça de Sant Joan, davant mateix de la nova església de Sant Joan, d’estil neogòtic XEC-JRG Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La parròquia de Sant Joan fou una de les més actives i populoses de la ciutat Les seves primeres referències daten de la segona meitat del segle XII, moment en què ja rebia el nom de Sant Joan de la Plaça pel fet d’ésser situada al costat del mercat principal…

Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la vida…

El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de distribució…

El martinet ros Ardeola ralloides té el cos rodanxó i el coll ample, i en la seva volada sorprèn l’envergadura de les ales i la seva sobtada semblança a l’esplugabous Bubulcus ibis i el martinet blanc Egretta garzetta , amb els quals, posat a terra, no el confondríem gràcies al color del dors Noteu el color blau i negre del bec i el rosat de les potes en aquest exemplar en plomatge nupcial, del delta de l’Ebre la resta de l’any, les potes són típicament verdoses Xavier Ruiz Als Països Catalans és un ocell estival, regular però no freqüent durant la migració primaveral, i…

Les larves dels urodels són fàcilment identificables La forma del cap i la posició dels orificis nasals, les brànquies externes, la posició i les dimensions de la membrana dorsicaudal i la mida total del cos són caràcters importants per a aquesta identificació Les del dibuix corresponen a A salamandra Salamandra salamandra , de la qual destaca el cap pla i ample A’ B tritó pirinenc Euproctus asper , amb una visió dorsal del cap B’ C tritó jaspiat Triturus marmoratus , de mida mitjana i amb taques a les vores de la membrana D tritó palmat T helveticus i E tritó meridional…