El martinet ros (Ardeola ralloides) té el cos rodanxó i el coll ample, i en la seva volada sorprèn l’envergadura de les ales i la seva sobtada semblança a l’esplugabous (Bubulcus ibis) i el martinet blanc (Egretta garzetta), amb els quals, posat a terra, no el confondríem gràcies al color del dors. Noteu el color blau i negre del bec i el rosat de les potes en aquest exemplar en plomatge nupcial, del delta de l’Ebre; la resta de l’any, les potes són típicament verdoses.
Xavier Ruiz.
Als Països Catalans és un ocell estival, regular però no freqüent durant la migració primaveral, i molt rar a la tardor. Nia localment i escassament a Catalunya i el País Valencià, i a les illes Balears només és citat regularment a la primavera a Mallorca, i molt més esporàdicament a Menorca; quant a les altres illes, falta informació.
Els primers martinets rossos ens arriben al final de març (primera observació el 28.03.80, a la Selva), són més freqüents a partir dels primers dies d’abril i durant tot aquest mes, i escassegen ja el maig (darrera dada el 27.05.58, al delta del Llobregat). Hi ha algunes observacions d’ocells estiuejants el juny i el juliol, i la migració de tardor és molt poc marcada; els darrers ocells es veuen el setembre i l’octubre (darrera dada l’11.10.77, al delta de l’Ebre).
Durant les migracions, aquest ocell s’observa principalment per les àrees marjalenques del litoral, malgrat que també pot veure’s, més rarament, seguint les xarxes fluvials del rerepaís. A les nostres terres només és freqüent als aiguamolls, on se situen les colònies de nidificació. Li agraden especialment les llacunes litorals i els arrossars, on romanen immòbils a les zones somes dels marges, properes a la coberta vegetal, tot cercant els peixos, granotes o invertebrats aquàtics de què s’alimenten. Després de la cria són menys estrictes en l’hàbitat i, per exemple, al delta de l’Ebre poden observar-se menjant a les badies marines i a les albuferes salabroses. El martinet ros és un ocell solitari que només s’associa amb d’altres ardèids per niar. A la zona d’estudi cria sempre en extensos canyissars de les llacunes litorals; els nius són més petits i són més ben teixits que els de les restants espècies, i solen situar-se en petits nuclis, en àrees perifèriques de les colònies. És un ocell que comença a niar tard: no s’instal·la a les zones de cria fins als primers dies de juny i acaba a mitjan setembre. Al delta de l’Ebre la màxima es dóna de mitjan juliol fins al començament de setembre.
Àrea de nidificació del martinet ros (Ardeola ralloides) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Als Països Catalans ha augmentat la seva presència els darrers anys. Els autors antics no la citen gaire als nostres aiguamolls, i l’únic lloc on sembla haver niat de fa temps, malgrat que no és del tot segur, és l’albufera de València. Els primers anys de la dècada dels seixanta es va comprovar la reproducció en aquesta localitat, on s’han mantingut fins ara, més o menys estables, unes 30 parelles, amb fortes fluctuacions alguns anys. Així, el 1969 només van niar dues parelles, però el 1972 eren molt abundants, i ho van fer 94 parelles. El 1972 van colonitzar el delta de l’Ebre, i des d’aleshores han niat regularment fins avui, i han anat augmentant molt els darrers anys, amb 120 nius, per exemple, el 1978. Finalment, la darrera localitat de nidificació és l’albufera del Fondo, on es manté una població de 20-30 parelles coneguda des del 1981, encara que potser ja niava abans.