Resultats de la cerca

N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…

Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i acabades en tres…

Situació L’antic pont, avui enrunat, fou construït sobre el riu Anyet, a poca distància aigües avall del veïnat de Vilartolí, poblat que es troba a 2 km a tramuntana de Sant Climent Sescebes Mapa 220M781 Situació 31TDG982935 Hom pot arribar a Vilartolí des de Sant Climent Sescebes, per un camí de terra El veïnat, de cases i masos que no s’agrupen en un nucli compacte, s’escampa pels vessants i turons situats a la dreta del riu Història Vilartolí és un lloc documentat entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes la segona meitat del segle X anys 974, 982 i 990 L’any 989, en el seu…

Bloc de pedra reaprofitat com a carreu a la font del poble Porta gravat un crismó acompanyat de la figura d’un prelat Probablement procedeix de l’església de Sant Laurenç F Junyent-A Mazcuñan A la font del poble hi ha encastada una làpida rectangular 63 × 40 cm, on apareix esculpit l’anagrama de Crist, inscrit dins un cercle, flanquejat al cantó esquerre per la figura d’un bisbe Pel que fa al crismó, ha estat esculpit en baix relleu de manera ben acurada, bé que mostra la peculiaritat de tenir la lletra S terminal invertida A diferència del crismó, que és molt ben definit, la figura del bisbe…

Es anomenat hemorroides o morenes un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la dilatació de les venes que envolten el conducte anal, és a dir, el conducte que comunica el recte amb rexterior de l’organisme Les hemorroides se solen mantenir asimptomàtiques durant molt de temps Tanmateix, però, habitualment es manifesten amb pèrdues de sang poc importants i coïssor o molèsties, especialment després de les defecacions Les hemorroides no solen causar dolors intensos, llevat del cas en què es compliquen amb una trombosi hemorroïdal, és a dir, la formació d’un coàgul de sang a l’interior d’…

Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la…

Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…

Juglandàcies 1 Noguera Juglans regia a brot fructífer en el qual les drupes amb l’envolta carnosa clivellada, mostren la closca de la nou o endocarp x 0,5 b nou seca amb la closca parcialment extreta x 0,5 c flor femenina, ovari ínfer, amb quatre tèpals menuts dos grossos estigmes x 3 d flor masculina, amb alguns tèpals i nombrosos estams x 3 e ament de flors masculines, gruixut i pèndul x 0,5 Eugeni Sierra Es tracta d’una petita família, amb una cinquantena d’espècies, pròpia sobretot de les zones temperades de l’hemisferi boreal Els seus representants són arbres de fulla imparipinnada i…

El banal aspecte hivernal del batallaire mascle Philomachus pugnax , tal com l’illustrat a la fotografia, feta als aiguamolls del delta del Llobregat, no permet de suposar l’esplèndida gorgera i plomalls auriculars de què s’adorna en època nupcial a les nostres latituds gairebé sempre presenta aquest mantell marronós picallat de negre Es tracta d’un limícola gros, que quasi ateny 30 cm Ramon Torres Als Països Catalans, el batallaire és un migrador molt comú a la primavera i no tant a la tardor Com a hivernant és molt local i escàs El pas de la primavera és molt intens i en…

El Puigcampana, que tot i situat a prop de la mar ja assoleix els 1400 m d’altitud, és una de les muntanyes valencianes de més personalitat i de línies més airoses Martí Domínguez El massís del Puigcampana 212, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Puigcampana 1410 m, amb el seu germà Ponoig o Cap Gros 1181 m, domina per sobre Polop, la Nucia, l’Alfàs del Pi, Benidorm, Finestrat i Orxeta, i constitueix un indret inexpugnable on les fortíssimes costeres han impedit el desenvolupament de la febre urbanística L’alçària del Puigcampana, la més elevada…