Resultats de la cerca
Es mostren 3046 resultats
sonata en trio
Música
Denominació usada, amb diverses variants -trio sonata, sonata trio o, simplement, trio-, per a designar un dels tipus de sonata més importants de la música instrumental barroca, caracteritzat per la textura en tres parts, dues de melòdiques, de tessitura relativament aguda, i un baix continu.
La instrumentació més habitual d’aquest tipus de sonata fou de dos violins també, moltes altres combinacions d’instruments melòdics i baix continu Els seus moviments poden estar distribuïts de maneres diferents, normalment seguint el patró de la sonata da camera o la sonata da chiesa Protagonista destacada en la música barroca, és present també en la música de períodes posteriors Es caracteritza per l’oposició entre dues veus agudes, que comparteixen el material melòdic principal amb imitacions entre elles, respostes mútues, joc motívic i també moviment parallel en terceres o…
Orquestra Simfònica de Barcelona
Música
Formació orquestral fundada el 1910 per Joan Lamote de Grignon.
En un ambient de revifalla del món musical a Catalunya, Joan Lamote de Grignon cregué que una ciutat com Barcelona havia de disposar d’una orquestra estable, a semblança de l’Orquestra Simfònica de Madrid, que per aquelles dates havia visitat la ciutat comtal Fou així com nasqué l’Orquestra Simfònica de Barcelona OSB, sota el patrocini d’Eusebi Bertrand L’OSB dugué a terme una important tasca pel que fa a la difusió de la música, amb la realització de concerts en nombrosos pobles i ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol Del 1916 al 1924 oferí les Matinés Líriques Populars al Teatre…
Carles Velat i Abella
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre universitari amb Mario Gas i Emma Cohen, entre d’altres, i posteriorment completà la formació a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Bé que la seva trajectòria s’inicià al teatre El Knack o qui no té grapa no endrapa, d’Ann Jellicoe, 1969 Berenàveu a les fosques , de Josep Maria Benet i Jornet, 1973 El criat de dos amos , de Carlo Goldoni, 1974, etc aviat es dedicà a la televisió, on fou un actor habitual en sèries Teatre català , 1972-73 La saga dels Rius , 1976-77 Cervantes , 1981 Les Guillermines del rei Salomó , 1981 Carme i David, cuina, menjador i…
Josep Casas i Augé
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Estudià a l’Escola Superior Municipal de Música de Barcelona i demostrà, des de ben petit, un talent extraordinari El 1927 debutà com a compositor al teatre Novetats amb l’obra A Barcelona , que el feu popular La seva fama augmentà amb cançons com Ball de rams i Tarde de fútbol La seva activitat cinematogràfica s’inicià com a pianista acompanyant les projeccions mudes de la sala Diorama de Barcelona Als anys quaranta fou un prolífic compositor de cançons i ballables, i formà una orquestra pròpia, la Plantación, amb la qual intervingué en alguns films, com ara Mosquita en palacio 1942,…
Jean Quatremer
Pseudònim del periodista francès Cédric Thomas.
Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme Des del 1984 treballa al diari Libération , des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brusselles de la Unió Europea Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la incidència en aspectes cabdals com la immigració o l’aplicació d’…
Papua Nova Guinea 2010
Estat
Quant a les relacions internacionals, el país va donar suport explícit al règim de Fiji A instàncies del Parlament de Vanuatu, Papua Nova Guinea va adreçar una demanda a les Nacions Unides perquè el Tribunal de Justícia Internacional es pronunciés sobre la sobirania de les províncies indonèsies de Papua i Papua Occidental, que segons l’opinió d’aquesta cambra legislativa s’haurien d’unificar amb Papua Nova Guinea Al maig, van tenir lloc les eleccions presidencials i legislatives a la regió semiautònoma de Bouganville, una fita en el procés de superació del conflicte armat, de la qual va…
Antonio Tabucchi
Literatura italiana
Escriptor italià.
Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa 1985-87 Des del 1991 fou…
Els apodiformes: falciots
Els apodiformes són ocells essencialment aeris, fins al punt que no poden parar-se si no és a una certa alçada, si volen després reprendre el vol La forma falciforme de les ales i la cua curta, visibles en els falciots en vol Apus apus , caracteritzen bé el grup i són una imatge habitual a l’estiu, tant en zones obertes com a les rodalies dels medis urbans Xavier Ferrer Comprenen 3 famílies ben diferenciades externament Als Països Catalans només tenim 3 representants de la família dels apòdids, això és, dels falciots Són ocells que sovint hom confon amb les orenetes, tot i que…
Emili Granier i Barrera
Periodisme
Política
Periodista, poeta, traductor i polític, de formació autodidàctica.
Tingué sempre una intensa activitat política Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a Estat Català 1924 i fou un dels fundadors de Bandera Negra Participà en el complot del Garraf 1925, contra Alfons XIII i la dictadura, fet pel qual fou detingut i empresonat durant tres anys Posteriorment, deixà la militància a Estat Català i, el 1930, s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya, de la qual fou nomenat secretari general Fou director de Justícia Social i secretari de redacció del setmanari L’Opinió i de La Publicitat També collaborà a Meridià i Mirador , entre d’…
harmònica

Harmònica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent que consisteix en una caixa de forma rectangular i dimensions reduïdes, dividida en canals arrenglerats cadascun dels quals conté dues llengüetes metàl·liques.
L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina