Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental A primer terme, el porxo o nàrtex J Vigué L’església parroquial de Sant Jaume de Queralbs es troba a l’extrem de ponent de la població, que està unida per una bona carretera de 7 km amb Ribes de Freser Aquesta es troba a 1 236 m d’altitud, en un replà graonat del vessant dret del Freser, posat en una solana L’atri, o galilea de l’església, situat davant el seu mur de migdia, mira a la vall, limitada a migjorn per la serra d’Estremera, mentre que darrere s’inicia el gran massís pirinenc que s’enfila vers Fontalba i…

L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…

Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…

Presentació geogràfica Situació de la comarca del Vallès Occidental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Occidental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situació de la comarca del Vallès Oriental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Oriental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallès, amb els 1 444,85 km 2 que té d’extensió, se situaria, en el conjunt de les comarques catalanes, en el tercer lloc, just darrere els dos Pallars Però, arran de la divisió…

Els biomes La part del globus terrestre poblada per organismes vius inclosa la part més baixa de l’atmosfera constitueix la biosfera, ecosistema global que es pot subdividir en un gran nombre d’ecosistemes específics En el medi terrestre, aquests ecosistemes reben el nom de biomes Cada bioma es caracteritza per la presència i les interaccions de comunitats vegetals i animals determinades, que estableixen una relació constant i estreta d’interdependència amb el medi físic que les envolta Per diferenciar els diversos biomes es fa referència sobretot a la vegetació, perquè les plantes viuen de…

Josep Simont 1875-1968 Retrat cap al 1900 Llapis i carbonet Igualada Anoia Collecció particular Glòria Escala Durant els anys del Modernisme el dibuix va gaudir d’un moment àlgid Aquest moment dolç d’un gènere fins aleshores poc valorat en relació amb altres pràctiques artístiques com la pintura, el van protagonitzar autors tan importants com Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Apelles Mestres Si bé ells van encapçalar les tendències estètiques del moviment modernista amb aportacions de primer ordre, una nombrosa generació d’artistes del llapis, menys coneguts, van acompanyar-los en aquesta…

La xarxa fluvial Un riu és un corrent d’aigua que circula pel fons d’una vall, de la qual recull les aigües d’escorrentia de la corresponent conca de drenatge, i va a desguassar a la mar El corrent, que baixa amb una velocitat que depèn del pendent, té un cabal determinat Aquests paràmetres i els factors capaços de fer-los variar s’han d’individualitzar per a analitzar el funcionament del riu El cabal i el pendent són els dos paràmetres bàsics i fàcilment quantificables que ens permeten d’entendre els processos principals que ocorren en una vall fluvial l’erosió, el transport i la…

Tot i que en conjunt els materials del cicle hercinià ocupen una extensió força considerable de la superfície dels Països Catalans, la reconstrucció detallada de l’estructura que presenten, és a dir, de les relacions geomètriques entre les diverses unitats litològiques, és una qüestió que planteja força problemes Això és una conseqüència del fet que la major part dels Països Catalans, a diferència de la resta de l’anomenat Massís Ibèric, pertany a un sector de l’escorça directament implicat en l’orogènia alpina El conjunt de materials hercinians afloren avui en una sèrie de massissos…

Tot i ser un grup evolutiu arcaic, avui dia en clara recessió, els coniferofitins tenen els rècords d’alçada i de longevitat del regne vegetal, com és el cas de les sequoies Sequoiadendron giganteum de la Sierra Nevada californiana, que veiem a la fotografia molts d’aquests arbres tenen més de 100 m d’alçada Aquesta espècie és molt resistent però, en canvi, el sistema de dispersió és lent perquè les primeres llavors no es fan fins als voltants dels 150 anys Viu en un clima d’hiverns temperats però resisteix bé les baixes temperatures Per això hom el troba de tant en tant cultivat a Europa…