Resultats de la cerca

Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…

En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de…

Aquestes rendes poden referir-se a un cert període de temps salari per temps i s’anomenen jornal, setmanada o mesada segons el període a què faci referència poden referir-se a una feina feta salari a preu fet , i salari a la part , si hom paga un percentatge respecte al valor del producte obtingut Cal distingir també entre salari monetari , si indica un muntant d’unitats monetàries corrents, sense cap referència al poder adquisitiu que es deriva de la seva tinença, i salari monetari deflacionat , segons la variació dels preus La teoria econòmica, principalment de la revolució industrial…

En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…

Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…

Estretament lligat a la indústria tèxtil llanera, entre el 1882 i el 1906 es dedicà a la compra i venda de llana, activitat que també portà a terme a través d’una sucursal a Buenos Aires 1891-94 Defensà els interessos llaners prop del govern, especialment per mitjà de Joan Sallarès i Pla El seu creixement s’inicià arran dels avantatges de la nova ordenació bancària del 1962 Des de l’any 1999 el president de l’entitat és  Josep Oliu i Creus Cotitza en borsa des de l’abril del 2001, i el juliol del 2004 s’incorporà a l’IBEX 35 A l’Estat espanyol ha dut a terme una política d’expansió a través…

Situació Un aspecte de l’interior de l’església, malauradament avui convertida en pallissa F Tur Als afores de la vila de Peralada, vers el sud-est, hi ha el Mas de Sant Llàtzer el qual conserva, dins una pallissa situada a pocs metres de la casa, els vestigis de l’antiga església de Sant Llàtzer, envoltats totalment de les parets de la construcció moderna Mapa 258M781 Situació 31TEG015841 El Mas de Sant Llàtzer és a la vora de la carretera de Castelló d’Empúries a Peralada, a mà dreta i uns 200 m abans d’entrar a la darrera vila esmentada JBH-MLIR Història El nom de Sant Llàtzer ja va fer…

Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…

Situació Una vista de l’església des de migjorn, amb la porta d’entrada, coberta amb un arc de mig punt, remarcat per una arquivolta extradossada L’edifici original romànic presenta notables transformacions F Tur És l’església parroquial del poble de Cantallops, cap d’un municipi que s’estén en plena serra de l’Albera i que és situat en un replà dels vessants sud-occidentals del puig Neulós, a la capçalera i a la dreta de la riera de Torrelles, a uns 20 m d’altitud És un nucli agrupat entorn de l’església i de les restes del castell medieval Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Hom pot arribar a…

Situació Vista de la torre, amb el mur de migjorn ben enderrocat Al costat de ponent, i a l’alçada del primer pis, hi ha una petita porta acabada amb un arc de mig punt E Pablo El castell de Peralta és situat al cim d’un pujol poc enlairat sobre les terres circumdants, uns pocs centenars de metres a migjorn de l’església de Santa Susanna Mapa 334M781 Situació 31TEG076449 Per anar-hi, si seguim la carretera que va de la Bisbal a Palafrugell, podem agafar la pista que porta a Santa Susanna de Peralta, indicada a la carretera, o bé podem anar una mica més enllà i, gairebé davant Sant Climent de…