Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
La llúdria
La llúdria Lutra lutra experimenta un lent però continuat procés de recolonització Jordi Ruiz-Olmo Cap a mitjan dècada de 1980 s’estimava que la llúdria, o llúdriga Lutra lutra , arribaria a desaparèixer de casa nostra, però entre el 1987 i el 1989 es va produir un punt d’inflexió i un canvi en la tendència de la població catalana Amb els anys, s’ha pogut esbrinar que la causa principal d’aquest canvi de tendència va ser la millora de la qualitat de l’aigua gràcies a l’augment progressiu de la depuració d’aigües i l’abandonament de l’ús de substàncies contaminants bioacumulables que s’…
Els grans grups d’hexàpodes avui
Esquema de les relacions filogenètiques entre els diferents grups d’hexàpodes en què s’indiquen les diferents denominacions que tenen o han tingut algunes de les principals agrupacions d’ordres al llarg de la història de l’entomologia A partir de Gullan i Cranston, 2005 / Gustavo Hormiga, Amadeu Blasco, Eduardo Saiz i Richard Lydekker Recentment, però, hi ha hagut noves aportacions en l’ordenació dels grups d’insectes Una revisió extraordinàriament minuciosa feta a partir de dades moleculars i morfològiques dels grans grups, que va ser publicada en dos treballs de PJ Gullan i PS Cranston, un…
Estudis sobre els líquens i els fongs liquenícoles
Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…
La classificació dels éssers vius
L’arbre de la vida Arbre filogenètic dibuixat per Charles R Darwin en una llibreta de notes Transmutation of species ‘La transmutació de les espècies’, 1837-38 Cambridge University Library Parlar de la vida és parlar, sobretot, de diversitat Una de les particularitats que caracteritza més bé la Terra és l’extraordinària varietat d’éssers vius que exhibeix, els quals són presents, adaptats en forma d’espècies concretes, en tots els ambients, àdhuc en els més extrems, des del sòl antàrtic fins a les bullents surgències termals submarines, i des de les capes altes de la troposfera fins a…
La Tinença de Benifassà
Vertiginosa panoràmica dels espadats que tanquen pel nord la vall del riu Cérvol al capdamunt, s’hi aprecien els conreus abandonats del poblet de Bel JP Produccions La Tinença de Benifassà 12, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencia És per això que actualment pot ser considerada com un dels paratges valencians més ben conservats Cal destacar les magnífiques àrees forestals que conté, d’una extensió i riquesa possiblement úniques Situada a l’extrem…
L’escalfament de les aigües de la Mediterrània, un factor de canvi demogràfic en la fauna marina
Larva d’alatxa recollectada a la costa catalana Elisabetta Broglio La temperatura de l’aigua té un paper determinant en nombrosos processos biològics i fisiològics dels peixos, com ara la reproducció, el desenvolupament, el creixement i les taxes d’alimentació, per això són particularment sensibles a les seves variacions Així, doncs, l’estructura tèrmica d’una massa d’aigua determina l’extensió de l’hàbitat adequat per a una espècie D’aquí es pot inferir que, a gran escala, l’efecte més immediat de l’escalfament global en la ictiofauna siguin variacions en els límits geogràfics de la…
Decàpodes d'interès pesquer: la gamba
La gamba Aristeus antennatus s’alimenta de la fauna petita prop del fons, que és formada per les mateixes espècies a tota la Mediterrània i que té desplaçaments importants Tanmateix, Palamós és, de molt, el port que més tones de gambes desembarca a Catalunya, encara que se’n pot trobar a tots els ports de la Mediterrània La femella adulta és més gran que el mascle Anna Bozzano Des del final dels anys quaranta del segle XX, Aristeus antennatus , també anomenada gamba rosada o roja, ha estat un recurs important de la pesca d’arrossegament a Catalunya Es tracta d’una espècie en general…
Els estudis sobre amfibis
Els estudis sobre els amfibis són referits a múltiples camps Les dades biomètriques proporcionen la base per a molts estudis biològics Oriol Alamany L’estudi dels amfibis als Països Catalans és en ple desenvolupament Per raó de la peculiar biologia dels amfibis, de llurs exigències ecològiques i de llurs hàbits sovint nocturns, les observacions de més gran eficàcia corresponen al període reproductor, durant el qual els animals, localitzats en tota mena de masses d’aigua, estructures fàcilment detectables mitjançant una acurada exploració, poden ésser observats durant el dia en aquesta època,…
Els extractes adobants de Brillas, Pagans i Fontana
Brillas, Pagans i Fontana Aquesta és, estrictament, una empresa química Però la seva vinculació al sector de la pell és total I la història d’aquest sector no s’entendria sense recordar el paper fonamental en la modernització de la indústria que representen els extractes adobants Era evident per a qualsevol observador de les adoberies tradicionals que el seu punt flac era el llarguíssim període de temps des que la pell arribava a l’establiment fins que aquesta estava ben adobada Congrés internacional dels químics del cuir, Torí 1904 Hi participà Albert Fontana Extractos Curtientes y…
Ciments i Calçs Freixa
El banquer Antoni Freixa La família Freixa-Rumeu Antoni Freixa, un banquer de Berga, establí una fàbrica de calç hidràulica i ciment a Santa Margarida i els Monjos el 1898 Antoni Freixa era de Berga Durant la primera meitat del segle XIX el cognom Freixa és un dels que es troben en totes les relacions de filadors i teixidors de cotó estesos per la comarca, que treballen amb les berguedanes La família Freixa és protagonista d’aquest desenvolupament industrial que caracteritza el Berguedà en aquell començament de segle, al costat dels Viladomiu, els Farguell, els Serra, etc Fàbrica dels Monjos…